Articles - Costums i tradicions

"MUSICA" DE FESTA MAJOR

"MUSICA" DE FESTA MAJOR

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.73, octubre 2011, p.21

La veritat és que hi ha "sorolls" que quan els sento, els associo a la Festa Major ... però a la Festa Major d'abans. D'acord que poden ser iguals ... però sincerament avui, en alguns moments a mi ja se'm converteixen en "fresa", mentre que abans, de petit, era "música". Recordo la música de les atraccions, dels "cavallitos", dels autos de xoc, de les "tómboles" ... un conjunt, un tot, que convertia aquella "fresa", en la música mes meravellosa del món, la música de la Festa Major.

En aquells anys en que ben poca cosa diferia un dia de l'altre, amb l'arribada dels firaires, arribava la màgia, i com deia en Jaume Farriol, "per als infants, Sant Martirià era la festa de les tres "e": expectació, excitació i entusiasme, on la més mínima novetat era ràpidament comentada". I és que, un cop acabat l'estiu i començada l'escola ... tots els ulls estaven posats en l'arribada de les atraccions i les parades. Per això, com si de guaites es tractessin, sempre hi havia qui deia que ja havien arribat les primeres atraccions ... i tots corrents cap a la plaça de les Rodes a veure si era cert ... i poc temps desprès, el mateix amb les primeres parades ... I poc a poc es configurava aquell món de màgia, amb aquells "cavallitos" on enfilats en uns animals de fusta envernissada, uns automòbils o unes barques donàvem voltes, embadalits, imaginat-nos ser un capità de vaixell, un genet del setè de cavalleria o un corredor de cotxes ... Hi havia també, tot i que no n'estic segur de si es deia la "barca voladora", una atracció on anaves assegut ... i t'anaves impulsant i cada cop t'aixecaves més i més ... I els autos de xoc, on demostràvem la nostre "ombria" perseguint a les noies que "gosaven" circular soles. O el tren de la bruixa i que més tard derivaria en una autentica Casa de la Por, un recorregut enmig de la foscor, on si tenies sort fins i tot es podia asseure al costat d'aquella noia de la que n'estaves enamorat i que en mig d'aquelles fils penjats que et tocaven la cara en "plena foscor" i els cop d'escoba ... podia ser que s'agafes en un moment de "pànic" del teu braç ... i era evident que, nosaltres com a herois, però amb tanta o més por que elles, suportàvem estoicament ...

I desprès hi havien les parades ... les de tir, amb aquelles escopetes d'aire comprimit, on per molt bon tirador que siguessis, fallaves "més que una escopeta de fires" doncs havien estat manipulades per tal de desviar-ne els seus projectils ... I les de jocs de les anelles i de les bitlles, on en el primer tenies que demostrar la teva perícia, fent caure les anelles per el coll d'alguna ampolla ... i l'altra a veure si podies tombar les bitlles situades a l'altra banda del taulell ... I les tómboles, amb un terra sempre tapissat de paperetes, i les lleixes plenes a vessar de joguines ... unes joguines que seguirien allà l'any següent i l'altra i a les que cada any, amb un temor reverencial anàvem a "saludar" mentre el firaire no parava de repetir aquella cantarella de "siempre toca, siempre toca ..."

I nosaltres corrent enmig de tot aquell espectacle de llum i color, intentant abraçar-ho tot, enmig del brogit dels animals del circ, que no ho he dit, però també hi havia un Circ, amb pallassos, equilibristes, nans i feres, ... i d'aquell olor característic de l'oli refregit de les "xurreries" i de la dolçor de les pomes ensucrades, ... i esquivant la gent, una gent que tot sigui dit, s'havien o millor, ens havíem vestit per l'ocasió. Els que podien, estrenant un vestit, una camisa, una corbata, unes sabates .. i els que no, lluint la millor peça de roba que hi havia a l'armari.

I tot això barrejat amb els actes religiosos, els cap-grosos i els gegants, les sardanes, l'envelat per el ball i l'enrenou que hi havia a les llars, amb les dones preparant la casa per a tant important diada: una bona netejada i si calia una ma de pintura, els menjars, les habitacions pels "convidats" ... Era quan, per a enquibir-hi la munió de familiars i forasters - entenent-se per forasters, el amics i parents de lluny que aquells dies feien cap a casa - s'obria el menjador, doncs normalment es feia vida a la cuina ...

Això passava ... quan el pollastre era un àpat de Festa Major.

Bookmark and Share