Articles - Costums i tradicions

ALGUNES ADVOCACIONS DEL PLA DE L'ESTANY

ALGUNES ADVOCACIONS DEL PLA DE L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.80, maig 2012, p.21

Documentant-me en motiu d'escriure el llibre Goigs del Pla de l'Estany, el Collell i Rocacorba i amb la idea de trobar possibles goigs dels que encara no en tingués constància, vaig intentar fer un llistat de tots aquells elements religiosos, com esglésies, imatges, retaules, relíquies, etc, que al llarg del segles hi ha hagut al Pla de l'Estany i que podien haver donat lloc a uns goigs.

Així, repassant aquest llistat, que encara avui en dia vaig actualitzant, i que ronda les quatre-cents referències, i deixant de banda advocacions tant prolífiques i conegudes com les de la Mare de Déu del Carme, el Remei, el Roser o els Dolors; sants com Esteve, Jaume, Joan, Martí, Miquel, Roc, Sebastià i Mer – un sant molt arrelat a la comarca-; i santes com Llúcia o Maria, em surten, a vegades, advocacions que son exclusives d'un sol lloc, i que si be en varen ser objecte d'una devoció concreta, en molts casos avui en dia ja no en queda ni rastre.

Un sant que només trobem a Banyoles, és Sant Martirià, però en aquest cas, en ser l'origen de la seva devoció unes relíquies, és normal que sigui així, doncs és el mateix que passa, per exemple, amb Sant Tirs, a l'església del Monestir de Sant Esteve de Banyoles i amb Sant Faustí a la de Santa Maria de Vilert.

A la desapareguda església dels Pares Servites, a la plaça dels Estudis de Banyoles, es venerava al Sant Peregrí Lacios, del que hi ha constància en uns goigs; el mateix que passa amb la Mare de Déu de la Consolació i amb els Sants Félix i Just, a l'església de Santa Maria dels Turers, i amb les capelles que trobem pels carrers de Banyoles dedicades a sants com Pancraç i Alfons, o a Mare de Déus com el Pilar, la Llet i la Divina Pastora. I seguint amb els goigs en tenim bastants d'únics: Sant Desideri a Ollers, Sant Francesc Xavier i Sant Maties a l'església de Santa Eulàlia de Crespià, Sant Pau a Sant Marçal de Quarentella, Santa Mansueta a l'església de Sant Cebrià de Pujarnol, Santa Fructuosa a Pujals dels Pagesos, i els Sants Generós i Il·luminada a Sant Vicenç de Camós.

Passa quelcom semblant amb alguns patrons, com Sant Llop, a Miànigues; imatges, com Sant Domènec a Santa Llogaia del Terri; retaules, com el de Santa Margarida, a l'església de Sant Esteve de Vilert, i el de Santa Úrsula, a l'església de Santa Maria de les Olives; o altars, com per exemple els dedicats a Sant Macià a l'església de Santa Eulàlia de Crespià o a Sant Honorat a l'església dels Sants Julià i Basilissa de Galliners, una santa, aquesta darrera que també és exclusiva d'aquesta població, cosa que no passa amb Sant Julià, que també el trobem a Cornellà del Terri.

Però on hi ha una gran varietat és en el cas del edificis religiosos. Així tenim capelles dedicades a la Mare de Déu de l'Esperança, al ruïnós castell d'Esponellà; a la Santa Fe, a Vilafreser; a Sant Llorenç de Perlès, a can Pagès i a Sant Pere de Viella, ambdues al terme de Vilafreser. Ermites dedicades a Sant Baldiri, a Galliners; a Sant Patllari, a Pujarnol; i a Sant Natzari al Mas Sagnari de Sant Miquel de Campmajor. I per últim esglésies, com les de Sant Quirze i Santa Julita, a Merlant; la de Sant Romà, a Miànigues, la de la Mare de Déu de Loreto, a Briolf; Sant Cristófor, a Usall; Sant Cugat, a Ravós del Terri; i Sant Maurici, a Calç (o Descalç), al terme de Porqueres.

En fi, un llistat de noms, que podria fer-se interminable, però que és una mostra de la gran varietat de noms que poblen el "panorama" religiós de la nostre comarca.

Bookmark and Share