Articles - Costums i tradicions

ANEM A LA FIRA!

ANEM A LA FIRA!

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.110, novembre 2014, p.17.

24 de novembre. No calia preguntar-ho. Era dia d'anar a la Fira. I tothom s'hi preparava. Ja fa molts anys que aquesta festa es va separar de la religiosa, i Sant Martirià com a tal va passar a celebrar-se el 24 d'octubre, quedant per el novembre la que podríem anomenar la diada del bestiar, ja que de fet aquesta fira era cent per cent ramadera. Eren uns anys en que plaça de les Rodes s'omplia de bon matí de tot tipus de carruatges, de gent i de mulats i altre bestiar rossam, i es començaven a fer els tractes de compra-venda, doncs hem de tenir present que els tractants de bestiar venien d'arreu.

A poc a poc, però, al voltant d'aquesta Fira varen anar sorgint altres activitats i així a banda de la gastronòmica, que començava amb els esmorzars que avui en dia en diem de forquilla, —en les fondes i hostals del centre de la vila, com la Fonda Sant Antoni, Can Banal, Can Comas o Can Bernat—, a la plaça dels Turers varen anar posant parada torronaires, «xarlatans» i venedors de tot tipus als que s'hi afegiren algunes «atraccions» com ara cavallets, barraques de tir, etc. i evidentment els comerços de la ciutat que aquell dia treballaven de Sol a Sol venent tot allò que podien: des de calçotets llargs, per encarar l'hivern que ja estava a les portes, fins a tots tipus d'eines agrícoles.

I ben dinat, que en aquells anys es duia a terme tot just tocades les campanes del migdia, seguia la festa: primer, els homes, feien alguna que altra partida de cartes i a la tarda, amb la parella, al cinema o al ball ... o ambdues coses.

A tall d'exemple, si mirem les cròniques de les Fires d'ara fa poc menys de cinquanta anys, veurem que la majoria parlen de la gran afluència de firaries i de públic. L'any 1967 deia que «hogaño se han visto bastante concurridas» destacant que «la plaza de las Rodas estaba ocupada por una gran diversidad de maquinaria agrícola» així com «una buena representación de ganado vacuno y en menor cuantia el caballar y el asnal». I segueix dient que en una festa com aquesta en la que no podien faltar «los vociferantes charlatanes» que «por cuatro cuartos» donaven una gran quantitat de mantes, també s'hi podia veure «un camion churreria» i diverses parades de torrons.

Pel que fa a la part religiosa de la jornada, doncs recordem que originalment el dia 24 era el dia de Sant Martirià, al matí a l'església del Monestir es duia a terme «un Oficio Solemne»; més tard, al Puig de Sant Martirià, organitzat per l'Asociacion de Devotos pro Capilla del Santo, el «rezo del Santo Rosario» i en acabat, al «Mirador del Estany», un parell de sardanes, possiblement com a introducció a la posterior «audición de sardanas en la Plaza de España».

Però en un festa com aquesta no podien faltar las «sesiones de cine y animado baile» que l'any 1968 va anar a càrrec de l'orquestra Montgrins i es va dur a terme en el Salon Mercantil, el quals «antes de amenizar el baile» varen tocar també unes sardanes a la plaça dels Turers.

I per acabar-ho d'arrodonir, si el 24 de novembre esqueia en diumenge, aleshores s'hi venien a afegir diferents competicions esportives. Aquest fou el cas de l'any 1968 en que a l'estadi municipal el Banyoles va golejar per 5 a 0 a l'Arbúcies, i a la piscina del Club Natació Banyoles, l'equip de waterpolo local va propinar una bona pallissa al Caldes, als que varen vèncer per 17 a 0.

Bookmark and Share