Articles - Costums i tradicions

EL CAP D'ANY ARREU DEL MÓN

EL CAP D

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.88, gener 2013, p.15

A última hora, i per raons d'espai, aquest article es va publicar retallat.

El cap d'any és motiu de festa a tot el món, però el que em sobta és que a Catalunya, un país amb unes temperatures moderades, la darrera nit de l'any la passem tancats, ja sigui a casa o en algun local públic, amb família o amics. Dic que em sobta, per que països amb unes temperatures molt més hivernals que las nostres, celebren aquesta festa, al carrer, i sota una pluja de focs.

A l'altra banda de l'Atlàntic, als Estats Units i en concret a New York, es duu a terme una de les mes famoses del món, amb més d'un milió de persones concentrades a Times Square, tots pendents de la baixada de la bola de vidre que marcarà el començament del nou any. Desprès, la bogeria: focs d'artifici, música, globus, confeti, etc. Però uns confeti que tenen quelcom especial, son paperetes que al llarg del mes de desembre la gent ha anat escrivint els seus desitjos i que a la mitjanit seran llançats des del cim del gratacel. Més al sud, la disbauxa brasilera, a la platja, deixant petites espelmes al cim de les aigües i contemplant com poc a poc es van allunyant ... i desprès, l'esclat dels focs d'artifici, en un espectacle que a Rio de Janeiro passa per ser el major show pirotècnic del món ... tot i que Xile li vol prendre el lideratge amb uns focs que al llarg de 25 km cobreixen la costa de Valparaiso i altres platges a tocar. I a l'Argentina en mig dels focs, es crema un gran nino fet de draps i papers, significant que es crema tot ho dolent. I si parlem de festes a la platja no podem oblidar la costa australiana, i en concret Sidney, on es concentra tothom a la platja per esperar l'arribada del nou any ... i desprès tot es "soroll": les botzines dels cotxes, les campanes de les esglésies, la gent amb xiulets ... i a més, els focs d'artifici.

Tot el contrari que al Japó on la tradició japonesa - que diu que amb l'arribada del nou any, s'han de deixar enrere les preocupacions i els problemes, i s'ha de començar el nou any amb optimisme - la seva celebració, que pot durar més d'un dia, es passa amb família, amb molt de respecte per l'entrada del nou any. I a la Xina, on les festes, principalment desfilades i espectacles pirotècnics, poden durar dues setmanes, el celebren més tard, entre el 21 de gener i el 20 de febrer, doncs l'entrada a l'any nou, es regeix per la Lluna.

I de tornada a Europa, si comencem per Madrid ... tots ho sabem, a la Puerta del Sol, on milers de persones segueixen aquesta tradició tant "made in spain" que és menjar els 12 grans de raïm, al so de les campanades ... i a la matinada ... xocolata amb "porras". Al país veí, França, celebren l'entrada del nou any brindant, tot i que ells amb champagne i nosaltres amb cava. A Paris al llarg dels Champs Elisees, es congrega la multitud per contemplar els focs, mentre es delecten amb les "papillottes", uns petits bombons que espeteguen quan se'ls desembolica.

A Itàlia, és tradició menjar un plat de llenties a l'entrada del nou any, així com regalar a les dones llenceria vermella, i com a tots llocs, la festa al carrer també està assegurada. A Roma, per exemple, els concerts de la Piazza del Poppolo congreguen a milers de persones. A Austria, doncs el mateix, focs, però acompanyats de cervesa i salsitxes, que els venedors ambulats distribueixen per qualsevol racó, sobre tot al voltant de la catedral de la seva capital. I a casa dels seus veïns suïssos, tampoc podrien faltar el focs, com és el cas de Zuric, que llençats des de barques, il·luminen tot el seu estany. A Alemanya, els focs tampoc falten, però com que el fred castiga de valent, les fogueres al carrer i el vi calent, ajuden a passar-lo millor. I la que també s'emplena de gent per seguir l'esclat pirotècnic, és la famosa "Plaza Roja" de Moscu.

I si creuem el canal de la Mànega, els londinencs, per la seva banda, també surten al carrer, a Trafalgar Square, a Picadilly Circus, sota el Big Ben ... i quan arriba l'hora, s'agafen les mans i canten la tradicional "Auld Lang Syne", l'Adéu Siau, que tots hem cantat més d'una vegada ... i desprès, a gaudir dels focs d'artificis sobre el riu Tamesis, on milers de persones posen a prova la resistència dels seus ponts. I a Escòcia ... be a la seva capital, es duu a terme el "Edinburgh's Hogmanay". Un seguit de festes que duren quatre dies i que comencen el dia 29 amb una processó de torxes, que al llarg de dues milles, i acompanyats per centenars de gaiters, porten a la gent al turó de Calton Hill, on calen foc a un gran vaixell de fusta a la vegada que una pluja de focs d'artifici envolten a la multitud. I el dia 31, amb diferents escenaris musicals, menjar i beguda als carrers i més de vuit tones de focs, en un macro espectacle que concentra unes cent mil persones ... que com una sola, fan el compte enrere dels darrers segons de l'any ... I pregunto? Qui se'n recorda de la fred en aquestes condicions?

Bookmark and Share