Articles - Costums i tradicions

EL CARNESTOLTES

EL CARNESTOLTES

El Mirador del Pla de l'Estany
núm.65, febrer 2011, p.45

La celebració del carnaval, anomenat també temps de carnestoltes en honor al que n'és el seu rei, el Rei Carnestoltes, i on la població aprofitava aquest dies previs a la Quaresma, en que la gent es recloïa a casa seva, per dur a terme unes festes on es combinava la burla i la diversió, amb les disfresses i desfilades de carrosses, es remunta a Banyoles a finals del segle XVIII. Ja l'any 1754, un veí anomenat Miquel Puig, sol·licita al consistori del moment l'organització de “las Ballas de Carnestoltes”, però aquest no és pas un fet aïllat ja que, de fet, feia anys que es duien a terme, doncs amb motiu de la mort de l'abat Joan Baptista Descatllar ocorreguda l'any 1744, es prohibí, en senyal de dol, tots tipus de ball i quan s'aixecà el dol, es va donar permís per fer-ho, entre d'altres “... pels demés dies del Carnestoltes”.

Però a banda dels balls que es pugessin dur a terme pels carrers de la Vila, a partir del segle XIX eren les entitats culturals i polítiques del moment, com ara El Porvenir; l'Iris Bañolense; la Lliga de Defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç; el Foment de Cultura i Esport; la Societat La Dàlia; L'Ateneu; etc, la principals protagonistes de la festa, ja que n'eren les encarregades de preparar els balls en els seus locals i les carrosses que participarien a la cavalcada. D'aquesta manera el Carnaval quedava emmarcat entre la Plaça Major i el carrer de la Canal que n'eren les seus de la majoria d'entitats.

Aquest balls, en el que en mig de serpentines, confeti i barrets punxeguts, poques disfresses es veien, tal i com diu el Bañolense de 1889 “unos disfraces de payés, algun conde aburrido, algunos ratas y paren ustedes de contar. Señoritas disfrazadas: cero” es duien a terme, com he dit, a les diferents societats, i si be per les noies n'eren gratuïts i podien anar d'un ball a l'altra, no passava el mateix amb el nois que tenien que pagar pels tres dies que duraven les festes, i per cada entitat, un tiquet diferent.

Poc a poc, però, aquestes festes, a la que el Cercle de Catòlics mai s'hi va voler afegir per considerar-la el clergat una festa pagana, es varen anar exterioritzant i la gent va començar a sortir al carrer on algunes orquestres amenitzaven les diades. Així mateix la gent ja hi anava disfressada, o si més no amb la cara tapada per una màscara o antifaç, però de cop i volta amb l'arribada de la Guerra Civil aquesta festa es va estroncar de cop i es va prohibir un cop acabada la mateixa, per considerar-la el nou règim, d'una banda irreverent i d'altra perillosa, en anar la gent amb la cara tapada, i tot i que es varen seguir celebrant alguns balls, això si sense disfresses, no es torna a re-emprendre, amb total llibertat, fins a la dècada dels anys vuitanta.

Actualment es una festa força arrelada, on a una llarga desfilada de carrosses i gent disfressada pels principals carrers de la ciutat, li segueix el consabut ball de carnaval en un embalat, que si be en un principi es repartia entre la plaça dels Turers i la plaça de les Rodes ha acabat per trobar el seu lloc al barri de la Farga, de manera que ha perdut una mica l'aire de festa ciutadana, al bell mig de la ciutat, per convertint-se en un ball de festa major, allunyat de la ciutat, on cal anar-hi expressament.

A aquesta festa que antigament durava tres o quatre dies, anaven lligades dues celebracions més, que marcaven l'inici i fi de la mateixa: el Dijous Gras o Dijous Llarder, que marcava l'inici del Carnestoltes i que es celebrava amb un berenar on s'acostumava a menjar una truita amb botifarra, i que amb el pas dels anys va donar lloc a la botifarra d'ou, i a la que avui en dia s'ha afegit la coca de greixons (llardons), i el Dimecres de Cendra, que simbolitzava la fi de la festa i l'inici de la Quaresma, i que es ritualitzava amb el conegut “enterrament de la sardina”, un berenar que posava fi al temps de disbauxa i que be a recordar l'espinada de porc que tradicionalment s'enterrava aquest dia per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i abstinències.

Bookmark and Share