Artículos - Costumbres y tradiciones

ELS PESSEBRES VIVENTS

ELS PESSEBRES VIVENTS

L'Agenda [Banyoles30]
núm.53, desembre 2016, pp.42-43.

Fira de Santa Llúcia, pessebres, torrons, pastorets, caga Tió,... estem al mes de desembre. Mes de festa i retrobament. Uns dies en que la família passa a primer terme. Uns dies d'activitats conjuntes. I una d'elles, —de la mateixa manera que era tradició que desprès de l'àpat de Nadal la família tota anés a veure els pastorets, o bé a fer el ressopo en sortir de la Missa de Gall— és la d'anar a veure els pessebres vivents. Una tradició que segons sembla es remunta a l'any 1223 a Greccio, un municipi de l'Úmbria italiana, on segons sembla ser Sant Francesc d'Assís organitzà el primer pessebre vivent de la història. Sigui o no el primer, el cas és que no serà fins l'any 1956 que a Engordany, a Andorra, s’organitzà el primer pessebre vivent modern.

Des de llavors, aquestes representacions han anat evolucionant fins arribar al concepte actual, una escenificació a l’aire lliure en què el visitant es pot passejar pel mig de l’escena, unes escenes que tenen com a centre la del naixement i al seu voltant es van representant altres quadres d'aquell dia, amb fins i tot moments més tardans, com la visita dels tres Reis d’Orient.

Són molts els que es duen a terme a Catalunya al llarg d'aquests dies, essent els més propers a nosaltres els que es celebren a Fontcoberta i Vilavenut, tot i que antigament també se n'havien fet a Borgonyà i Palol de Revardit.

En el cas del de Fontcoberta, que es duu a terme de l'any 1976, al llarg del seu recorregut podem arribar a veure una trentena d'escenes, des d'unes de clàssiques com l'Anunciació i el Naixement, passant per altres que pertanyerien al grup que podríem anomenar «més tardans», com els Reis o l'Empadronament, fins a unes altres que formarien part de la vida quotidiana de qualsevol poble com el forn de pa, la fusteria i el mercat i de les activitats dels seus habitants, com el ferrer, el cabrer, els llenyataires o les bugaderes. I en el de Vilavenut, hi ha el preludi d'una Missa del Gall Cantada i l'epíleg d'una xocolatada amb coca per a tothom i una quina popular.

I si teniu ganes d'anar una mica més lluny i veure altres propostes, tenim que a la Garrotxa, se'n fa un a Joanetes, on es mostren escenes de la vida quotidiana garrotxina de principis del segle XX. En direcció oposada, a l'Alt Empordà, no ens podem perdre el que es fa des de l'any 1973 a l'antic nucli de Bascara, vora el Fluvià, en un conjunt que aprofita el pintoresc paisatge de fonts, coves naturals i penya-segats per donar realisme a uns quadres que impliquen més de 300 persones, entre organitzadors i figurants. I encara dins la nostre província, al Baix Empordà podem visitar el que fan a Pals, on ja us podeu imaginar que aprofiten el seu nucli antic per fer les representacions que en aquest cas destaquen per la recreació d'alguns oficis antics relacionats amb la mar i el cultiu de l’arròs. I dins la mateixa comarca també en fan a Castell d'Aro, un dels pessebres vivents més antics dels Països Catalans, juntament amb el d'Engordany i Corbera de Llobregat.

I fora de la província podem anar, entre d'altres, a Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), que com he dit és un dels més antics que es fan; a Prats del Rei (Anoia), que es caracteritza per tenir una posada en escena parlada i una música pròpia; a Sant Guim de la Plana (Segarra), anomenat el «Pessebre dels oficis perduts» on trobarem un mostrari de tot tipus d’oficis antics; a Ardèvol (Solsonès) amb una trentena de quadres on combinen la part bíblica i la part dels oficis antics; a La Pobla de Montornès (Tarragonès), en que anirem tota l'estona guiats per un personatge del pessebre: el Vell Pastor; i per acabar i en la mateixa província podem visitar a La Masia de Castelló, l'anomenat «Pessebre dels Estels», on les escenes estan dedicades a oficis tradicionals que antigament es duien a terme al municipi.

Bookmark and Share