Articles - Costums i tradicions

GEGANTS, CAPGROSSOS I ALTRES ELEMENTS DEL BESTIARI BANYOLÍ

GEGANTS, CAPGROSSOS I ALTRES ELEMENTS DEL BESTIARI BANYOLÍ

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.37, octubre 2008, pp.8-11

Durant la Baixa Edat Mitjana, en les festes cortesanes de diferents països de l'Europa Occidental ja es comença a adoptar el costum d'incorporar"ninots" fets de fusta i cartró, de més o menys alçada, i fer-los ballar al so d'una melodia. A Catalunya els documents més antics al respecte es remunten a la Barcelona de 1391 amb relació a la processó de Corpus. Al segle XVI apareix per primera vegada la figura femenina de la"Geganta" i a partir del segle XIX a aquests gegants se'ls acompanyarà de nans o capgrossos.

A Banyoles, el document més antic es remunta al 1681, en que sufragat per la Confraria del Ciri del Jovent, es va fer ballar el Bou i l'Ase (animals aquests, possiblement relacionats amb naixement de Jesús) als que acompanyaven els joves de la Vila amb les cames guarnides de"gambals" de la que penjaven cascavells. Ja dins el segle següent, el 1723, encara s'esmenta el Bou amb motiu d'una restauració.

A aquest bestiari caldria afegir el Drac, al qual fan referència per primera vegada les cròniques de 1698, en que es diu que"engegà 22 coets de foc grec". Aquest element, encara sortirà esmentat l'any 1710 en que amb motiu de festejar una batalla guanyada per l'Arxiduc Carles, el Drac actuà per la Vila traient foc i el 1732 en que va ho va tornar a fer amb motiu de la victòria de Felip V contra els àrabs a la ciutat d'Orà (a la costa de l'actual Algèria):"... tot es feu amb gran lluïment i solemnitat, disparant el drac a triplicades salves, coets per la boca ...."

D'aquells joves que amb cascavells a les cames no paraven de ballar i als quals anem trobant acompanyat al bestiari popular, passem al 1790 en que sota el nom de"cavallets de la Vila" formen part de la processó que es fa en l'acte de possessió del nou Abat.

Deixant el bestiari a una banda, no serà fins a les darreries del segle XIX, concretament al 1880, quan sortirà quelcom relacionat amb el gegants, tot i que només serà una referència a que "no es paguen unes sabates noves al seu portador". Uns anys més tard, i amb resposta a un article publicat el 2 de juny de 1887 per"El Bañolense" titulat:".. se nos ocurre una pregunta. Que se ha hecho de los gigantes?..." l'Ajuntament en sessió ordinària del 2 d'octubre acorda fer-se càrrec del " ... coste del arreglo y trage de los gigantes..." de manera que en el programa de la festa d'aquell any ja es podia llegir: "... saldrà el tradicional ball de passada, precedido por los Gigantes..." La restauració va anar a càrrec d'en Pigem però pel que diu la mateixa publicació el juny de l'any següent no va estar del gust de tothom: " .... no nos habiamos fijado la otra vez que salieron los gigantes en la mala facha que tiene el macho. Le han pintado los ojos de tal modo que parece que va buscando alfileres por el suelo....". Aquest gegants varen substitir, com van poder, fins l'any 1916 en que se'n compraren uns de nous; abans però, havien sofert una altra restauració, tal i com comenta l'Anton Maria Rigau comparant una fotografia del 1901 i una del 1913:"... el gegant ha canviat la clava per un alfange de reglament i el casquet mahometà per un turbant; i les migrades estoles de la túnica vella, per un mantell amb presuncions majèstiques ... i ella llueix un model propi de l'època...." . El nous gegants de 1916 es varen comprar a can Barberí d'Olot, i "La Gazeta Banyolina" deia sobre ells i felicitant-se per la nova compra:" Desprès d'una pila d'anys d'exhibir pels nostres carrers aquells ridículs ninots disfressats amb cobrellits que la gent en deia gegants, sembla ser que, a la fi, l'Ajuntament s'ha decidit a substituir els elevats personatges per una parella mes artística....". Sobre ells en Rigau comenta:"...el baró es cofava amb casc guerrer i crinera vermella; empunyava amb la dreta un sable lluent i corbat i a la mà oposada portava un pergamí enrotllat... i sobre el pit les armes de la ciutat... un mostatxo enorme, sempre horitzontal .... I ella era tota una matrona ... pentinada amb gràcia... a cada orella una arracada de pedreria ....a la dreta un ventall llampant, a l'esquerra un mocador de puntes ... l'esclavina li realçava el coll tornejat.....". Aquests nous gegants, que a partir d'ara es passejaren per les festes amb una aire més altiu, l'any 1925 van sofrir un canvi de vestuari i per estrenar-l'ho es desplaçaren a Girona on van actuar juntament amb els"enanos"; un element aquest del que no s'esmenta res fins l'any 1910 en que per primer cop es pot llegir que amb motiu de la processó de la Festa Major "....presidida per l'Ajuntament y precedida dels Gegants, Caballins, Capgrossos y Orquestra, recorrerà los principals carrers de la Vila.....". A partir d'aquí, i fins l'any 1936 en que els milicians que ocupaven les dependències municipals, que era on estaven allotjats els gegants, els cremaren al mig del carrer Pere Alsius, gegants i capgrossos sempre aniran junts. Uns capgrossos, que l'any 1916 ja se'ls esmenta pel seu nom: en Berruga i en Guenyo, i que se salvaran de la destrucció, juntament amb els cavallins, per estar hostejats en un altra local.

Amb els gegant destruïts i fins que no se'n comprin uns de nous, seran aquests, en Berruga i en Guenyo, qui durant molts anys, acompanyats dels cavallins, els encarregats d'obrir la Festa Major, tal i com es pot llegir en els vells programes:"pasacalle por los enanos y caballines, acompañados de Orquesta....". És segurament per això (per a ser el més vist i popular), que a Banyoles, popularment, la paraula "berruga" sigui també sinònim de "capgròs": "ja venen els berrugues" !!!.

La nova compra arribarà l'any 1949, en que per subscripció popular se'n compraran uns de nous a Barcelona, de 3,80mts d'alçada:"...representan un rey y una reina, ambos con corona, el armado de sable y ella provista de ramo de flores ", juntament amb set capgrossos: en Bigotis o Forçut, en Dentarra o Bocatorta, el Pallasso, la Bruixa, el Pallús, la Marieta i en Patufet. Per a tal ocasió en Frederic Corominas va escriure un text que musicà el mestre Rossend Palmada.

Ara ja estaven tots el personatges al complert, o millor dit quasi tots, ja que els que ara queden fora de joc son els cavallins, que no es reincorporaren a la festa fins l'any 1975 en que desprès d'una acurada restauració per part d'en Xicu Cabanyes i Lluís Vilà tornaren a sortir al carrer. Ara si, ara ja hi estaven tots, tal i com es llegeix en els programes de Festa Major:"... gegants, capgrossos i cavallins...".

Però els anys anaven passant i tots ells necessitaren una restauració. Fou així com l'any 1982 en el programa de la festa llegim:".... ball de passada... amb els gegants, cap grossos i cavalins ... Estrena de la nova indumentaria dels Gegants que han estat degudament restaurats juntament amb els Cap Grossos....". Aquesta nova vestimenta dels gegants fou dissenyada per en Joan de Palau i la dels cavallins pels seus fills els germans Joan i Raimon de Palau Juncà.

Però com en tota família, aquesta va creixent, i el mateix passà amb els capgrossos que poc a poc han anat incrementant el seu nombre amb nous nouvinguts que també volen participar a la CERCAVILA DE LA FESTA MAJOR: el 1984, una parella de Punk's; el 1988, el Comerciant i el Banquer; el 1994, el Negre; el 1998, l'Okupa; el 2002, l'Avi i la Nena; el 2003, el Pageset, la Pageseta i el Sol i per últim el 2004, la Granota, el Dimoni, el Gat i en Blauet.

Ara si, ara per la Festa Major, la cercavila està al complert.

Bookmark and Share