Articles - Costums i tradicions

GOIGS DE LA GLORIOSA SANTA LLOGAIA… VENERADA EN LA PARROQUIA DE PARETS

GOIGS DE LA GLORIOSA SANTA LLOGAIA… VENERADA EN LA PARROQUIA DE PARETS

Revista de Banyoles
núm.1031, setembre 2019, pp.10-11.

La primeres referencies que hi ha al Pla de l'Estany sobre la «verge y martyr Santa Leocadia, venerada en la Parroquia de Parets» és del 29 de setembre de 958, en el que el clergue Adalbert, deixa en el seu testament la «domus Sancte Leocadie» al seu germà; el 995 en una permuta d’un alou situat en aquesta parròquia, feta per Gistrimir i Sunyer, abat de Santa Maria de Roses «sanctae Leocadia [...] in villa quae dicunt Parietes»; i el 1019 entre les donacions que varen fer el bisbe Pere Roger, la seva germana Ermessenda i el fill d'aquesta, al comte Berenguer, hi ha l'«ecclesiae Sanctae Leocadiae de Parietibus». L'edifici actual correspon a una reconstrucció de la fi del segle XVIII, ja que el primitiu fou destruït durant la Guerra del Francès.

[...] En Toledo gran Ciutat /// de Pares Nobles nasquereu, /// pero mes Nobles els fereu /// ab lo naixament sagrat [...]
Dins del santoral, Leocàdia o Llogaia de Toledo, és un dels sants de culte més antics d'Espanya, apareixent citada ja en els calendaris mossàrabs, tot i que no serà fins al segle V que es trobin les primeres fonts hagiogràfiques que expliquen que la santa pertanyia a una noble família toledana del segle III.

[...] Lo President Dacià /// de Christo perseguidor /// sabent al vostre fervor /// a Judici vos cridà [...]
El 24 de febrer de l'any 303, l'emperador romà Dioclecià, promulgava un edicte que ordenava la persecució dels cristians, convertint la mateixa en la major i mes sanguinària persecució del Imperi contra els cristians. I si bé, no va ser compartida per molts dels alts càrrecs romans, Publio Dacià, prefecte d'Hispània i governador de la Bètica, si que ho va fer, essent el responsable de les morts de famosos màrtirs catòlics com Sant Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, dels divuit màrtirs de Saragossa, de Santa Llogaia de Toledo, de Just i Pastor d'Alcalà d'Henares, de Vicenç, Sabina i Cristeta d'Àvila i d'Eulàlia de Mèrida.
Fou així com a l'arribar a Toledo, el pretor Dacià va manar empresonar Leocàdia per la confessió pública que feia de la seva fe i el rebuig a la apostasia.

[...] Manà, que en la presó obscura /// fosseu cruelment tractada /// de cadenas carregada /// o de altra pena mes dura [...] ab encés zel, y fervor /// als Catholichs consolaveu, /// u a fer martyrs alentaveu /// als que mostraven temor [...]
Llogaia va ser tancada i encadenada en una fosca masmorra perquè reflexionés sobre els turments que l'esperaven si no rectificava la seva manera d'actuar, pregonant la fe i el martiri, doncs una dels trets diferencials de la santa era que a banda de consolar als perseguits, arribat el moment els animava a patir el martiri abans que renunciar a la seva fe.

[...] Sentia lo vostre Cor /// dels altres Martyrs las penas /// de açots, torments, y cadenas, com si fos propil dolor [...]
Estan a presó s'assabentà del martiri de l'Eulàlia de Mèrida i d'altres màrtirs com, entre d'altres, Vicenç, Sabina i Cristeta de Talavera i els tremends suplicis que els van ser aplicats i la gran crueltat amb que ho van fer

[...] Demaneu a Christo humil /// vos dispense lo martyri [...]
Finalment desprès d'estar tancada en un presó propera a l'actual Alcasar i de sofrir tot tipus de martiri, fou assotada fins deixar-la per morta. Segons la tradició un 9 de desembre d'entre l'any 303 i 306, desprès de veure una forta llum, els sentinelles varen entrar a la cel·la de la santa i la van trobar morta. Inicialment va ser enterrada prop d'on va ser llençat el seu cos, a la zona occidental de Toledo, al costat del riu Tajo, fins que al voltants del segle IV, desprès que l'edicte de Milà donés llibertat de culte als cristians, es va aixecar un temple que als voltants del 618, durant el regnat del rei visigot Sisebut ( – 621), es va convertir en basílica i on també es varen traslladar les restes dels arquebisbes toledans Eladi, Eugeni, Ildefons i Julià. Més tard, en aquesta mateixa basílica es van celebrar quatre dels famosos concilis.
En aquest lloc varen descansar les restes de la santa fins al segle VIII, però la persecució d'Abderraman I (Damasc, 731 – Córdoba, 788) contra els cristians va provocar que molts mossàrabs fugissin de la ciutat i s'emportessin les relíquies dels sants toledans, entre elles les de Llogaia, que van ser dutes a Oviedo, on el rei Alfons II d'Astúries (c.760 – 842), anomenat el Cast, va fer erigir un temple en el seu honor. Al segle XII les relíquies van ser traslladades a Bèlgica i dipositades al monestir benedictí de Sant Pere i sant Pau de Sant-Ghislain. El perquè d'aquest trasllat sembla ser que cal buscar-lo en un regal (juntament també amb les restes de Sant Sulpici) que Alfons VI de Lleó (1040 – 1109) va fer a un comte d'Hainaut (històrica província dels Països Baixos), que havia vingut a Espanya com a peregrí a Compostel·la i que desprès col·laborà amb aquell amb alguna de les batalles que estava immers el monarca espanyol.
Tres segles més tard, Felip I de Castella (1478 – 1506), dit El Hermoso, i la seva esposa Joana I de Castella (1481 – 1555) van aconseguir, per a la catedral de Toledo, una tèbia de la santa. Finalment per mediació de Felip II (Valladolid, 1527 – L'Escorial, 1598), els monjos del cenobi benedictí van accedir a lliurar les restes de la santa al jesuïta toledà Miguel Hernández de manera que el 26 d'abril de 1587 van arribar a la catedral de Toledo desprès d'un llarg viatge que va durar quatre anys degut a la inestabilitat política del moment. Les relíquies varen viatjar primer a Alemanya, d'aquesta a Itàlia, fins a Roma i des d'aquesta a Gènova, on varen embarcar fins a València on arribaven el 12 d'agost de 1586 i d'aquí en un apoteòsic pelegrinatge fins a Toledo. A la cerimònia de recepció de les relíquies va assistir entre d'altres el propi rei Felip II.
Des de 1593 les restes de la santa reposen a l'«Ochavo» —una sumptuosa sala de finals del segle XVI, de planta octogonal— de la catedral de Toledo, en una arqueta de plata blanca i daurada, dissenyada per Nicolás de Vergara i confeccionada per l'argenter Merino, que cada 9 de desembre es treu en processó, en una carrossa ornada amb rams de llorer que es passejada per tota la catedral.

[...] De la vostra oració /// fou memoria aquella Creu, /// que en la dura pedra feu /// vostre dit en la presó: /// restà la pedra gravada [...]
Se la representa amb una creu que segons la tradició va dibuixar en una roca que hi havia a la presó i amb la palma del martiri. També se la representa davant el pretor, essent assotada a la presó. En altres ocasions es representa en la seva aparició a Sant Ildefons de Toledo. I fins i tot altres vegades se la representa en una torre que representa la presó on va morir.
La tradició toledana sosté que l'església de Santa Leocàdia a Toledo està aixecada sobre el solar de la casa on va néixer la santa, a la qual pertanyeria una petita habitació subterrània, a tocar de l'altar major, on s'afirma que feia oració i penitència.

Bookmark and Share