Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS DEL GLORIOS, Y BENAVENTURAT APOSTOL SANT JAUME, PATRÒ DE ESPAÑA QUALS SE CANTAN EN LA PARROQUIA DE PARETS BISBAT DE GERONA

GOIGS DEL GLORIOS, Y BENAVENTURAT APOSTOL SANT JAUME, PATRÒ DE ESPAÑA QUALS SE CANTAN EN LA PARROQUIA DE PARETS BISBAT DE GERONA

Revista de Banyoles
núm.1055, octubre 2021, pp.12-13.

La tradició hispànica de Sant Jaume es remunta als voltants de l'any 700, i fins llavors no hi ha cap document ni cap acta de cap concili que en faci referència, la qual cosa demostra que és tardana i probablement una invenció dels darrers temps de l'Església visigoda o els començaments de la mossàrab.
No hi ha cap referència a una possible tomba del sant abans del segle ix, per això sembla més un acte propagandístic de l'època, per tal d'incitar al pelegrinatge, obtenint així grans ingressos econòmics per part dels pelegrins.
Això fa que aquesta tradició no hagi estat admesa de manera universal i els erudits i estudiosos contemporanis la consideren falsa. I si bé l'autenticitat de les relíquies fou confirmada en una butlla papal de Lleó XIII l'1 de novembre de 1884, el procediment seguit i els mitjans científics del moment no són una prova irrefutable de l'autenticitat, sinó més aviat el reconeixement a un culte tradicional i immemorial. Tant és així que des de l'any 1122, en que Calixt II va instituir l'Any Sant Compostel·là o Jubileu, coincidint amb l'any en que la onomàstica del sant, el 25 de juliol, escau en diumenge, s'obre la Porta Santa de la Catedral de Santiago. I el fet de pelegrinar-hi en un any sant comporta més privilegis per al pelegrí, la qual cosa fa augmentar-ne el nombre d'aquests.

Vos sou fill de Zevedeu, /// y Germà de Sant Joan, [...]
Nascut probablement a Betsaida (Gal·lilea), era fill de Zebedeu i de Maria Salomé, i germà del també apòstol Joan. A ambdós germans Jesús els trobà prop de la riba del llac de Tiberíades i els cridà perquè el seguissin, anomenant-los boanergues, que significa "fills del tro".

Per lo Manament de Deu, /// passareu en nostra Espanya, [...] Arribant en compostela /// en lo Regne de Galicia [...]
També, segons la llegenda, Jaume hauria arribat a predicar a la Hispània romana, cosa totalment improbable ja que es creu que els primers cristians no van arribar a la península Ibèrica fins al segle iii. És a partir d'aquesta tradició fictícia que es van crear moltes llegendes al voltant de l'apostol, moltes d'elles amb l'objectiu de fer que una església o diòcesi pogués retrotraure la seva història fins als temps apostòlics, obtenint així un prestigi i uns beneficis majors.
La seva arribada es situa a Galicia, on hauria arribat desprès de creuar les columnes d'Hèrcules, resseguint la costa lusitana. Altres el fan desembarcar a Tarragona, on remuntant l'Ebre es va introduir a la península fins arribar a terres gallegues. I encara una tercera el fa arribat a Cartagena.
Es deia que havia predicat a Barcelona, on hauria fundat una primera comunitat establerta a l'actual església dels Sants Just i Pastor, que seria la més antiga església de la ciutat i que estaria situada al mateix lloc on havia predicat l'apòstol.
També es diu que va passar per Lleida a predicar l'Evangeli i, just quan es trobava entre el carrer Major i el carrer Cavallers, es va clavar una espina al peu. Era de nit i no podia treure's la dolorosa espina. Llavors, se li va aparèixer un àngel que duia un fanal. En aquell mateix lloc, al segle XIV es va construir la capella del Peu del Romeu, a l'interior de la qual hi ha una escultura que reprodueix aquella escena. Des de llavors, cada 24 de juliol se celebra la romeria dels fanalets de Sant Jaume.

La Ciutat de Zaragoça /// vos te gran devoció /// trobantvos en lo Riu Ebro [...] /// quant la Verge immaculada /// baixà ab lo Pilar del Cel
També se'l situa a Caesaraugusta (l'actual Saragossa) o el 2 de gener de l'any 40 es va produir va l'aparició de la Verge Maria damunt un pilar a la vora de l'Ebre que li demanà que tornés a Palestina; aquesta tradició va donar origen a la Basílica del Pilar, on es conserva el pilar de marbre de la suposada aparició, i al culte a la Mare de Déu del Pilar.

Vostre cos martyrizat /// en poder del Rey Herodes /// sonch la voluntad divina /// moris en aquellas horas [...] /// En lo Cel, y en la terra /// sie nostre advocat, /// puix es lo primer dels Martyrs /// de tot lo apostolat [...]
Si seguim fent cas del llegendari, sembla ser que Maria, en veure's prop de la mort, demanà de veure per darrera vegada als apòstols, d'aquí la seva aparició a Saragossa (segons sembla fou el mateix Jesucrist qui la va concedir el desig de ser ella mateixa qui els hi demanés). Per aquest motiu Jaume es trasllada a Jerusalem, per tal de trobar a Maria, on vivia, però en arribar fou detingut i martiritzat seguint les ordes de Herodes Agripa I, rei de Judea, entre l'any 41 i 44, esdevenint un dels primers màrtirs del cristianisme

Ab una caxa de pedra /// passaren vostre cos sant, /// de Llevant fins a Ponent /// com la estela clarejant /// fins a la santa posada /// y sepulcre gloriós
A la seva mort, el cos va ser transportat per àngels fins a una barca de pedra que, miraculosament i sense pilot, va travessar la Mediterrània, i desprès de deixar endarrere les columnes d'Hercule i vorejant la costa portuguesa, va arribar a Iria Flavia, ?a la vorera de la riera d'Ulla, prop de l'actual Padrón, al sud-oest de Santiago de Compostela,? on dos dels deixebles que Jaume havia deixat en marxar, Teodor i Atanasi, el varen enterrar.

L'any 813, quasi bé vuit segles més tard, quan cap record quedava del sant, fou descoberta prop de l'actual ciutat de Santiago de Compostela una tomba, amb un cadàver amb el cap sota el braç que es considerà que era el cos de l'apòstol. La llegenda narra que el lloc era assenyalat per un grup d'estrelles que, sobre la tomba, lluïen indicant-ne el lloc. Els pastors ho van observar i ho van comunicar a les autoritats al bisbe Teodomir d'Íria i Alfons II d'Astúries, que van excavar-hi i van trobar les restes; aquesta llegenda explica el topònim Compostela a partir de "Campus Stellae", "camp d'estrelles" per indicar el camp on les estrelles van lluir. A partir d'aquell moment s'originà un moviment de pelegrins molt important durant tota l'Edat mitjana, fent que Santiago esdevingués la tercera ciutat santa del catolicisme, després de Roma i Jerusalem.

De Moros, Jueus y pagans, /// estava contaminada, /// fins vinguè lo Apostol Sant [...] /// per traurer la mala gent /// donantlos molt gran batalla [...]
Una llegenda explica que l'any 844, a la batalla de Clavijo (La Rioja) sant Jaume s'aparegué muntat en un cavall blanc, lluitant contra els musulmans i fent que els cristians vencessin. A partir de llavors, la figura del sant a cavall i amb espasa, amb musulmans als peus, fou característica de la iconografia hispànica, i el nom de "Santiago Matamoros", habitual per designar el sant. Cal a dir que aquesta pretesa batalla produïda a les proximitats d'aquesta població riojana en la que Ramir I d'Astúries va vèncer Abd al Rahman II gracies a l'aparició de l'apòstol es considerada avui en dia una batalla llegendària.

També fou al llarg de l'edat mitjana que sant Jaume esdevingué protector dels exèrcits cristians en lluita amb els musulmans. Els reis de Lleó, des de la troballa de la tomba, havien posat el seu regne sota la protecció de l'apòstol i l'invocaren en les batalles amb el crit de "Santiago, y cierra España".
Sant Jaume és patró de Galícia i va esdevenir, durant l'Edat mitjana, patró i protector de la Corona de Castella i, arran de la unió dinàstica dels regnes hispànics, se'l va proclamar patró d'Espanya. Per la mateixa raó, l'orde militar més important del regne de Castella es posà sota la seva protecció com a Orde de Sant Jaume.
La festivitat litúrgica és el 25 de juliol a les esglésies occidentals, i el 29 d'abril a les orientals (que correspon al 13 de maig del calendari gregorià).

Bookmark and Share