Articles - Costums i tradicions

LA DEVOCIÓ RELIGIOSA ALS CARRERS DE BANYOLES

LA DEVOCIÓ RELIGIOSA ALS CARRERS DE BANYOLES

Revista de Banyoles
núm. 828-829-830, març,abril i maig de 2002

UN RECORD QUE QUEDA

Tot passejant pels carrers de la nostra ciutat, només cal que aixequem el cap per poder veure en la façana d'algunes cases, enmig de dos balcons o de dues finestres, unes petites fornícules amb forma de ninxo o capella, que tenen per funció albergar la imatge d'un Sant o d'una Mare de Déu. En altres casos, són unes rajoles decorades, o uns petits monuments en forma de capella les que tenen el paper de representar o d'albergar aquesta imatge religiosa. Però el que sí és cert, que, tots ells volen retre homenatge a aquell o aquella que els protegeix i que els hi fa costat en moments difícils.

Amb el pas del temps, han quedat més com un ornament que com una imatge de culte i, tret d'alguna d'elles en que encara avui dia se'ls hi ret homenatge, la gran majoria passen bastant desapercebudes.

Però, encara queda en el record quan el veïns de cada barri resaven el rosari al peu de la imatge; un rosari que la mainada anunciava per les places i carrers, recitant al toc d'una campana:

Homes i dones
nens i nenes
vells i velles
veniu a resar el rosari
a la capella .......... ( i aquí caldria posar el nom de la imatge)
o be un altra de semblant:
Homes i dones
a dir el rosari
davant la .......... ( i aquí caldria posar el nom de la imatge)
a les nou en punt
El temps passa i avui dia queden, com a testimonis d'aquells altres temps en què molts carrers tenien la seva capella, les dedicades a la Mare de Déu del Carme, del Remei, del Pilar, de Fàtima, de la Llet i de la Divina Pastora; i a diferents Sants: Martirià, Roc, Esteve, Alfons, Antoni Abat i Antoni de Pàdua.

El marc religiós

La història religiosa del Pla de l'Estany podem dir que comença l'any 812, quan l'Abat Bonitus fundà el Monestir de Sant Esteve a Banyoles; això comportà que tot un seguit de gent comences a fer cap a la comarca: frares, artesans, gent d'armes ... i, que s'anessin establint a redós del monestir primer i per tot el Pla després.

En el segle XV l'església havia assolit una gran funció social: atreia el poble, sovint afligit per les penúries que passava i l'organitzava en confraries de devoció i d'auxilis. Així trobem que la Confraria de Sant Martirià i la del Santíssim Nom de Jesús tenen seu al Monestir l'any 1400. En un acte celebrat entre 1573 i 1584 hi participà la del Sant Sagrament de Banyoles.

També trobem associacions de gremis específics, que des d'abans del segle XIV, s'agrupaven en confraries i gremis, i que fins el segle XVIII estaven obligades a tenir la seu a l'església de Sant Esteve. Totes elles tenien llurs sants patrons: sant Marc i sant Crispí, els sabaters i blanquers; sant Martí i santa Llúcia, els sastres i calceters; sant Eloi, els ferrers, fusters i mestres de casa; sant Joan Baptista, els paraires; sant Esteve, els teixidors del lli i de la llana, (confraria que més tard es dividí en dos, la de la llana que tingueren com a patró a Sant Antoni Abat i la del lli amb els sants Fèlix i Just). Totes varen desaparèixer dins al segle XIX.

Fins ben entrat el segle XVI, cap orde religiós diferent del de Sant Benet pogué instal·lar-se a la ciutat. L'abat i els monjos del monestir, com a senyors de la Vila, no permeteren que se n'implantés cap altre. L'any 1583, l'Ajuntament com a encarregat de la capella del Puig de Sant Martirià, convidà els frares caputxins de Sant Francesc a venir a la ciutat, tot i que des del segle XIII ja predicaven a l'església de Santa Maria dels Turers. Aquest orde fou la que construí el convent del Puig de Sant Martirià. El 1638 foren substituïts pels pares servites que hi varen romandre fins a la Guerra del Francès, quan va ser destruït el Convent i es varen instal·lar a la ciutat, a l'actual plaça dels Estudis, l'any 1817. L'any 1835, a l'igual que els monjos dels monestir, foren exclaustrats i abandonaren definitivament la ciutat.

La desaparició del monjos del monestir portà l'establiment de nous ordes religiosos per cobrir els buits deixats, en la beneficència, ensenyament i sanitat. L'any 1858 s'establiren les monges Carmelites de l'Antiga Observança a l'abandonat Hospital de Sant Roc. El 1862 aparegueren les monges Clarisses de la Divina Providència. El 1866 els missioners diocesans arriben per instal·lar la Casa Missió. El 1880 les germanes de Sant Josep es feren càrrec de l'Hospital i el 1891 es fundà l'Asil dels Vells Desemparats, i per últim els germans gabrielistes, fundaren el 1904 els col·legi de "La Immaculada".

Tota aquesta amalgama d'ordes i confraries, va fer que, poc a poc, anessin començant a proliferar les construccions religioses de tot tipus, des de les edificacions d'esglésies o ermites, amb les seves corresponents capelles i altars a l'interior, fins a d'altres de més senzilles als camins i carrers de la nostra ciutat; i es precisament d'aquestes últimes de les que parlarem. Per desgràcia, la informació que ens ha arribat fins als nostres dies és bàsicament oral, i és a la memòria popular a la que he hagut d'accedir, en la majoria dels casos, per escriure aquest articles. I es aquesta memòria popular la que també ha rescatat algunes capelles que havien existit i que per un motiu o un altre han desaparegut.

Capelles que han desaparegut

1) Capella de Sant Roc.
Documentada l'any 1880, es trobava situada al carrer Sant Roc, a la paret de l'actual edifici del Sindicat.

2) Capella de la Mare de Déu del Roser
Es trobava al carrer de Sant Martirià, en un racó que hi havia entre les actuals cases números 24 i 26. Al reformar la casa del número 24, i alinear-la amb la resta del carrer, va desaparèixer.

3) Capella de Sant Esteve
Estava situada al carrer de Sant Esteve, a la casa número 41; però durant la Guerra la imatge va ser destruïda i la capella tapiada i ja no es va tornar a restaurar.

4) Capella de Sant Isidre
Es trobava situada al carrer de les Rotes, entre els números 49 i 51. Quan va esclatar la Guerra, la imatge es va guardar al número 51, ja que l'home que hi vivia, en Llorenç, era republicà i ningú es podia imaginar que ell tingués una imatge religiosa a casa seva. A part d'aquesta imatge, i sense que ell ho sabés (hem de tenir present que era la casa dels pares), una seva germana, que era monja de l'Asil, hi guardava diferents objectes religiosos procedents d'aquest. Quan el seu germà se'n va assabentar, li va fer treure tot, juntament amb la imatge del sant. La capella va ser tapiada i no es va tornar a restaurar més.

5) Capella de Sant Martirià
Es trobava al número 18 del carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, juntament amb la làpida que donava gràcies al Sant per haver fet, l'any 1676, que deixés de ploure. El 26 de novembre d'aquell any, les relíquies del Sant foren portades fins aquest lloc per tal que parés la pluja i els desbordaments de l'estany. Al mateix temps indicava que fins aquest indret, havia arribat l'aigua de l'estany. També fou destruïda l'any 1936.

6) Capella de la Mare de Déu dels Turers
Al carrer de l'Abeurador número 2. Encara que la capella no ha desaparegut i en el seu lloc hi ha la Mare de Déu de Montserrat, la imatge que hi havia últimament, i que era de ceràmica policromada, fou trencada fa poc.

7) Capella de Sant Antoni.
Es trobava al Passatge Colomers, on hi havia la Fonda Sant Antoni.

8) Capella de (?).
Ningú m'ha pogut donar el nom de l'advocació de la capella que hi havia a l'antiga Fàbrica de Can Torrent i que fou tapiada durant la Guerra Civil, a la Ronda Fortià número 64 i, de la que encara queden vestigis just al cim de l'entrada de la que avui dia es una fusteria d'alumini.


LES CAPELLES DE LES MARE DE DÉU

Capelles de la Mare de Déu

MARE DE DÉU DEL PILAR: De fet ho he trobat cap referència que pugui lligar aquesta Verge amb la nostra Vila.

1) Mosaic al carrer de Sant Martirià número 28.
L'origen d'aquest caldria buscar-lo als anys seixanta, en l'habitant d'aquesta casa, en Salillas, que era aragonès i que va voler recordar la seva patrona amb aquest mosaic.

2) Capella al carrer de Lleida (entre els números 30 i 32)
El grup d'habitatges on es troba instal·lada aquesta capella va ser inaugurat el 8 de febrer de 1970, i sembla ser que per desig exprés del propietari del terreny es va edificar aquesta capella.

MARE DE DÉU DEL CARME: La confraria de la Mare de Déu del Carme fou fundada a Banyoles el 14 de juliol del 1702. L'any 1858 es varen instal·lar a aquesta ciutat l'orde de les Carmelites i el 1887 es va construir, al carrer del Doctor Hysern, una església dedicada a aquesta advocació.

3) Capella al carrer dels Valls número 65.
Encara que la casa actual té uns 20 anys, la imatge ja es trobava a la casa anterior i, quan es va construir la nova, el seu actual propietari la va preservar.

4) Capella a la plaça del Carme.
Quan es va construir l'actual edifici, es va respectar la tradició i s'hi va tornar a bastir una capella, encara que es va fer una mica més a la dreta respecte a l'anterior. Actualment es resa el rosari davant la imatge, el dia de la seva festa.

5) Capella al carrer d'Àngel Guimerà número 3.
L'actual imatge és de la fàbrica d'Olot i és posterior a la Guerra Civil, ja que l'anterior fou destruïda. L'any 1933, aquesta capella fou la protagonista indirecta d'un fet que comportà la dimissió de bona part del Consistori, inclòs l'Alcalde, a causa d'una prohibició del Govern Civil de resar el rosari al carrer (estem a l'època de la II República) i amb la qual el Consistori no estigué d'acord.

6) Capella al carrer de Girona número 27.
La capella originària, regal de Mossèn Martirià Tarafa, al carrer, era de marbre amb una imatge de fusta que es vestia. Durant la Guerra Civil el conjunt fou destrossat i només es pogué salvar un ornament de la part superior de la capella (escut amb tres estrelles). Anys després, es va restaurar de nou la capella i se l'hi va incorporar la peça de marbre salvada del saqueig.

Tant aquesta capella com la del carrer d'Angel Guimerà, estaven incloses dins del mateix barri i per això quan es celebraven les festes del barri, el 16 de juliol, es feien dues novenes de rosari: una, a la capella de Can Tarafa al carrer de Girona uns dies abans de la festa i una altra passada la festa, a la de Can Masó al carrer d'Àngel Guimerà o a l'inrevés. El dia de la festa major, pel matí s'acompanyava la imatge fins a l'església de les Carmelites i al vespre es resava el rosari en ambdues capelles alhora.

MARE DE DÉU DEL REMEI: L'advocació d'aquesta Verge, la trobem referida a l'església de Sant Pere de Guèmol, on, des del segle XVIII, s'hi venera una imatge d'aquesta Verge, amb tal devoció, que ha fet perdre el seu nom primitiu a l'esmentada església.

7) Capella al carrer de Guèmol número 27.
Després de la Guerra Civil es va restaurar la capella i es va posar una nova imatge, ja que l'anterior havia estat destruïda. Actualment, el dia de la festa se segueix resant el rosari, però dins d'una casa del carrer, i no a fora, ja que hi ha molt de trànsit.

MARE DE DÉU DE FÀTIMA: Un cop acabada la Guerra Civil, l'església esdevingué l'eix vertebrador tant de la vida social com cultural del país, i així a la dècada del quaranta podem dir que fou l'època de màxim esplendor, amb infinitat d'actes religioses. Un dels actes més celebrats, sens dubte, va ser l'arribada i posterior passejada per tots els carrers de la Vila de la Verge de Fàtima, l'any 1950.
8) Capella al carrer de la Canal número 20.
Fa un any uns brètols van destrossar la imatge que hi havia i se'n va haver de que posar una de nova, que és mes petita que l'anterior.

MARE DE DÉU DE LA DIVINA PASTORA: La primera referència que trobo es la del carrer que porta el seu nom i que segons sembla se li va donar, al segle XIX, a suggeriment d'uns missioners caputxins.

9) Capella al carrer de la Divina Pastora, número 50.
Abans de la Guerra Civil., hi havia una imatge de fusta que el dia de la festa es vestia. Cremada al mateix carrer, va ser substituïda anys mes tard per l'actual que fou comprada a Olot. La capella, fins fa uns quinze anys, es tancava amb un portal de fusta però, al restaurar la casa es va optar per fer-la sense aquesta protecció. Últimament ha sofert, a l'igual que altres capelles de Banyoles (les del Remei i Fàtima), diferents actes vandàlics, i és per això que l'any passat el taller dels germans De Palau han portat a terme la seva restauració.

MARE DE DÉU DE LA LLET: La devoció que per ella es professava era molt gran, sobre tot per part de les dones que havien de ser mares.

10) Capella a la plaça de la Font número 9.
Segons una versió que no he pogut contrastar, la capella ja es trobava a començaments del segle passat a l'hospital que hi havia darrere la Pia Almoina, i va ser anys després que es va traslladar a l'actual ubicació. La seva festa, que aplegava els carrers Major, Hospital i plaça de la Font, era una de les mes completes, per la quantitat d'actes que es portaven a terme: processó, missa a l'església de l'hospital, audicions de sardanes, concert, ball de nit i diferents jocs de cucanya, amb xocolatada inclosa (xocolata de la Fàbrica Mas del mateix carrer) i aplegava a tota la mainada del poble i, com a cloenda de la festa hi havia una anada a Can Puig. Aquesta imatge va arribar a ser molt popular, i encara ara queda en el record d'algun avi, el dia que, pel "ball del ram", una casa de productes lactis va regalar un potet de llet a cada parella.

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT: Patrona de Catalunya

11) Capella al carrer de l'Abeurador número 2.
Encara que aquesta minúscula capella ja té forces anys, l'actual imatge va ser col·locada aquest estiu passat, davant la impossibilitat de trobar una imatge de la seva predecesora, la Mare de Déu dels Turers, trencada fa pocs anys.


LES CAPELLES DELS SANTS.

Les Capelles dels Sants

SANT ROC. El nom d'aquest sant el trobem relacionat amb l'antic Hospital que varen construir al monestir. El 1356 se l'anomenava Hospital de Crist, però més tard es convertí en Hospital de Pobres de Sant Roc, en honor de la capella que hi havia a tocar i que estava dedicada a aquest sant.

12) Capella al Carrer Nou número 18.
Aquesta capella ja existia a començaments del segle XX, i a diferència de la gran majoria quan va arribar la Guerra del 36 va salvar la seva imatge, ja que algun veí la va amagar, o sigui que la imatge actual és l'original o, si més no, anterior a la Guerra Civil. Antigament la capella tenia una porta per la part de darrere per on es podia treure la imatge, però quan es va restaurar la casa, fou tapiada. Per la festa s'hi resava la novena al carrer.
13) Capella al Carrer de Mata, número 18.
Sembla ser que aquesta capella es va edificar en acció de gràcies al Sant, per haver fet que una epidèmia que venia des de Cornellà no passés d'aquest punt (no hem d'oblidar que aquest Sant és l'advocat contra la pesta). Fa uns quaranta anys que es va fer la casa de nou, però la capella es va respectar. Quan la Guerra, la imatge es va amagar i per això no va sofrir desperfectes de cap tipus.

SANT MARTIRIÀ. La devoció a aquest sant ja es remunta als començaments dels segles XI o XII i va lligada al Convent Vell. Els frares caputxins hi van romandre fins l'any 1638, quan passà a mans dels Pares Servites. L'any 1723, aquests varen construir una nova església, que fou acabada i beneïda el 24 de gener de 1784, i dedicada a Sant Martirià. Durant la Guerra del Francès, l'any 1810, fou enderrocada, juntament amb el convent. Els servites construïren un nou convent en el barri de Sant Martirià, a l'actual placeta dels Estudis, on varen romandre fins l'any 1835 quan hagueren d'abandonar el convent a causa de la llei de desamortització. La confraria de Sant Martirià fou fundada abans del segle XV, amb seu a l'església del Monestir. Quan es patien sequeres, inundacions o epidèmies, es feien uns precs a Sant Martirià, a l'església del monestir. Si passats uns dies no produïen efecte, les parròquies de la comarca junt amb la de Banyoles, portaven les relíquies del sant a l'estany. Es tenen notícies d'aquestes processons des de l'any 1614 fins al 1878.

14) Capella al carrer de Sant Martirià número 26.
Abans de la Guerra Civil hi havia una imatge de fusta, però va ser destrossada i la fornícula tapiada. Anys després d'acabada la Guerra, es va fer una col·lecta entre les veïns per comprar una imatge nova a Olot, que és la que hi ha avui dia. Com a anècdota cal esmentar que aquesta imatge porta barba, mentre que la que tenien al monestir no en tenia i la gent en broma deia que la imatge del carrer Sant Martirià era la del pare i la del monestir la del fill, però si ens fixem en les estampes que porten els goigs d'aquest Sant, veurem que la imatge d'aquest carrer s'adapta força a la dels primers goigs dels segle XVII i XVIII, amb barba, bàcul a la dreta i un llibre sota el braç esquerra; mentre que la del monestir es semblant a la dels goigs dels segles XIX i XX, sense barba, amb el bàcul a l'esquerra i la ma dreta en actitud de beneir. Amb el pas del anys, la imatge s'havia anat deteriorant i es per això que, l'any 1989, se l'hi va fer una acurada restauració a càrrec d'en Salvi Gratacós. Encara que la festa del carrer en el seu aspecte religiós ha decaigut bastant, no per això els veïns s'obliden del seu patró, i així en arribar la seva diada celebren un Ofici Solemne al Monestir on la imatge del Sant, que ha estat portada pels veïns i acompanyada pel pendonista, presideix la cerimònia. Fins a finals dels anys 60 aquest dia el veïns es concentraven en front de la capella, posteriorment ho feien davant la casa del pendonista i últimament ho fan a la plaça d'en Ges. Aquesta festa que de segur que ve de molt antic va desaparèixer l'any 1949 i no va ser fins l'any 1958 quan va tornar a reeixir.

SANT ESTEVE. El nom d'aquest Sant va lligat a la llarga vida del Monestir que porta el seu nom.

15) Capella a la plaça del Teatre número 16.
Quan els actuals propietaris varen restaurar la casa, es va construir l'actual capella, més petita que l'anterior. La imatge que hi havia es conserva al Monestir. El dia de la festa del carrer, el veïns es concentraven al matí al peu de la capella i, precedits per l'orquestra, anaven en processó fins a l'església del Monestir, on se celebrava l'Ofici.

SANT ANTONI DE PADUA. La seva Confraria fou fundada el 24 de març de 1692. A l'església de Santa Maria hi trobem una imatge d'aquest sant, obra de Joan Carrera, de l'any 1943.

16) Capella al carrer de Sant Antoni número 12.
S'hi venera des de finals del segle XIX o començaments del XX i va patir la persecució de 1936. La seva imatge original, que era de fusta i duia un vestit, fou cremada. En acabar la Gerra, per subscripció popular es va comprar l'actual imatge. Antigament s'hi resava el rosari al carrer els dies 12, 13 i 14 de juny, o sigui el dia de la festa del patró i els dies posterior i anterior.

SANT ANTONI ABAT. També anomenat Sant Antoni del Porquet o Sant Antoni dels Burros, per que per la seva diada, es quan es portava el bestiar a beneir.

17) Capella a la cantonada dels carrers Girona i Masdevall.
Aquesta capella va ser beneïda l'any 1946 i substituïa l'antiga, que fou destrossada l'any 1936. La data de la inscripció correspon a l'any en què en Josep Maria Agustí, que va costejar la seva restauració, va portar el pendó de Sant Antoni. Encara que durant uns anys la diada s'havia perdut, a partir de 1976 es va tornar a recuperar i, avui en dia, per la festa de Sant Antoni,els cavallistes hi van a resar un Pare Nostre. Cal recordar que, antigament, a aquest acte seguia una cursa de "maxos" que anava des de la capella fins a la Plaça dels Turers. Com a fet curiós, caldria dir que la imatge que hi havia, que va ser espoliada fa cosa d'uns tres anys, no era pas la de Sant Antoni Abat, sinó la de Sant Antoni de Pàdua.
Al peu de la capella trobem la següent inscripció:
DEVOT: resa un parenostre a Sant Antoni
per tal que t' lliuri de prendre mal i de fer ne
any 1945
18) Capella al carrer Alvarez de Castro número 195.
A la cantonada d'aquest carrer amb el de Barcelona, trobem una finca i al cim de la porta d'entrada de la vivenda hi ha una capella dedicada a aquest sant, que fou beneïda l'any 1965.

SANT ALFONS.

19) Capella al carrer d'Alfons XII número 91.
Tant la capella com la imatge són posteriors a la Guerra Civil. La imatge fou comprada a Olot i representa a Sant Alfons Maria de Liguri, bisbe. Actualment, la tenen guardada a la mateixa casa.

SANT PANCRAÇ.

20) Capella al carrer de Sant Martirià número 102.
Des de fa uns deu anys aquesta imatge substitueix una d'anterior de Sant Antoni de Padua, que hi havia des de l'any 1947.

SANT CRIST.

21) Capella al camí de la creu de Can Trull Vell.
Al capdamunt d'aquest carrer just fent angle amb la casa s'hi troba una petita capella en forma de petxina amb un Sant Crist.

Bookmark and Share