Artículos - Entrevistas

UN LLIBRE INÈDIT, DE PERE ALSIUS, ANOTAT PER NARCÍS SOLER

UN LLIBRE INÈDIT, DE PERE ALSIUS, ANOTAT PER NARCÍS SOLER

Revista de Banyoles
num.985, novembre 2015, pp.24-25

Enguany, en motiu de celebrar-se el primer centenari de la mort de Pere Alsius i Torrent, el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona han volgut dedicar el seu ja habitual Col·loqui de Tardor a la figura de l'il·lustre farmacèutic. Un homenatge al que s'han volgut sumar també els Museus de Banyoles i la pròpia família, aconseguint-se d'aquesta manera fer tot un seguit d'actuacions al voltant de la seva figura.
Així, a banda de l'esmentat col·loqui, que es durà a terme entre el 20 i el 22 d'aquest mes de novembre, sota el títol de «Pere Alsius i Torrent (1839-1915). Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica» s'ha programat, a partir del dia 18, una exposició a Can Paulí (centrada en cinc aspectes de la seva personalitat: la d'home polièdric, la de farmacèutic, la de prehistoriador, la d'estudiós i la d'historiador i folklorista). Per altra banda es durà a terme una activitat de descoberta del personatge, organitzada el dia 21 pel Museu Arqueològic, dirigida a famílies amb mainada les quals a través d’explicacions i de jocs, recorreran l’exposició amb la idea de descobrir qui era Pere Alsius i què va fer per la comarca, quines van ser les seves troballes, quines col·leccions del museu es deuen a les seves aportacions i quines eren les seves inquietuds.
I per completar aquest seguit d'activitats, la pròpia família ha promogut l'edició d'un llibre, inèdit fins ara, obra del mateix Pere Alsius, que duu per títol El Magdalenense en la provincia de Gerona i que ha estat anotat per Narcís Soler Masferrer, catedràtic de prehistòria de la UdG. I és precisament amb ell, amb qui hem parlat sobre aquest llibre que veurà la llum el proper dia 20 de novembre coincidint amb l'acte d'inauguració de l'esmentat col·loqui.

I la primera pregunta és referent a com i quan va sorgir la idea d'editar aquest llibre
El fet es que des del moment que vaig saber de l'existència d'aquest manuscrit, ja m’hi vaig interessar, i el primer que vaig fer, els primers anys d’aquest segle, va ser transcriure'l, esperant l'oportunitat que un dia es pogués editar, ja que era un llibre inèdit. I ara amb motiu del centenari de la mort de Pere Alsius i el col·loqui que es durà a terme, ha sorgit l'oportunitat.

Però Pere Alsius té altres manuscrits, per què precisament aquest?
Primer de tot perquè com a prehistoriador és aquest el que m'interessava, però a banda d'això, crec que és el llibre més important dels que va deixar inèdits. És el que li va costar més esforç, i d'aquí que fins i tot sigui d'estranyar que no s'hagués publicat en el seu temps.

Com és l'obra original?
Aquest original, preservat a l'arxiu Alsius, es presenta en molt bon estat. Té 531 pàgines, escrit amb molt bona lletra i molt ben enquadernat, cosa que el fa de molt bon llegir. A més l'acompanya un àlbum amb 68 làmines, de les que en principi faltava més de la meitat. Gràcies a l'ordenació de l'arxiu duta a terme per en David Masgrau, hem pogut ordenar diferents esborranys d'aquest mateix llibre, en un d’ells vàrem trobar la resta de les làmines que faltaven, retallades i adjuntades en una nova còpia del llibre. Les làmines són un conjunt de fotografies, possiblement algunes obra del seu fill que era un bon fotògraf, i dibuixos fets pel propi Alsius, en un paper que amb el temps s'ha esgrogueït. Cal dir que molts d'aquest dibuixos estan ratllats amb un llapis blau, que el mateix autor va fer servir per corregir i afegir-hi anotacions. I això, al moment de fer aquesta edició ha representat un problema, ja que ha calgut netejar la còpia escanejada. Les correccions en la seva major part eren numeracions corresponents possiblement a un intent de numerar de nou les figures de cares a una possible edició.

Està datat aquest manuscrit?
Tot i que no està datat, estic quasi segur que es va redactar a començaments del segle XX. I tenint present que l'any 1907 es va començar a publicar parcialment i que probablement aquell mateix any, segons va deixar escrit Manuel Cazurro, es va presentar en un premi quinquennal d'obres d'arqueologia hispànica de l’Ajuntament de Barcelona instaurat per Francesc Martorell i Penya, es pot donar per segur que el 1906 ja estava acabat del tot.

Que hagués significat aquest llibre d'haver-se publicat?
Hagués significat l'obra més important de prehistòria en molts anys. I encara avui en dia és important per que en aquest llibre hi ha una descripció de les troballes que Alsius va fer a la cova de la Bora Gran d'en Carreras de Serinyà i que fins ara no s'havien arribat a publicar mai, a diferència de les excavacions que en la mateixa cova havien dut a terme Josep Bossoms i Josep Maria Corominas, que si que han estat publicades.

Si el llibre era tant bo, com és que no va guanyar el premi?
S'ha de dir que era un premi molt important, que estava dotat en vint mil pessetes de l'època i al que fins i tot sovint assistia, presidint el jurat, el propi president del govern. La quantia del premi feia que es presentessin molts treballs, i de fet aquell any de 1907 en concret el primer premi es va haver de repartir entre tres obres, entre elles l'obra de Josep Puig i Cadafalch et alii, L'arquitectura romànica a Catalunya, i Estudio y descripción de las monedas carolingias, condales, señoriales, reales y locales propias de Cataluña de Joaquim Botet i Sisó.

O sigui que no ho tenia gens fàcil per guanyar
Doncs no, i més s'ha de tenir present que el seu llibre era sobre un tema desconegut aleshores, amb descripcions difícils de seguir que fan que alguns paràgrafs siguin de lectura farragosa.

Per què el títol del llibre diu «Gerona» i no «Seriñá», si gairebé està dedicat a la Bora Gran?
Si, de fet quasi bé tot el llibre tracta sobre la Bora Gran d'en Carreras de Serinyà, però també dedica un capítol al jaciment del Puig de les Ànimes de Caldes de Malavella i a la cova de les Goges de Sant Julià de Ramis, els altres dos únics jaciments paleolítics que quan Alsius escrivia es coneixien a província de Girona i també a tot Catalunya o sigui que el llibre es podria haver titulat El Magdalenense en Cataluña o fins i tot El Paleolítico en Cataluña, i dic això perquè Alsius seguia les directrius d'un autor francès que deia que desprès del paleolític inferior i mitjà, en el superior només hi havia el solutrià i el magdalenià. I com que cap d'aquests jaciments tenia res de solutrià, va arribar a la conclusió que tots eren del magdalenià, fins i tot l'anomenada «mandíbula de Banyoles», descoberta pel mateix Alsius, i a la que també dedica un capítol.

Com és el llibre que es presentarà el proper dia 20 de novembre?
Com que Alsius el va deixar molt ben acabat, quasi bé no ha calgut fer-hi gran cosa, tret d'una introducció, on explico els diferents avatars de l'original, com poden ser que els primers capítols es varen publicar en fascicles a Barcelona, en la revista Cataluña, o el fet que, com he pogut llegir en unes cartes que es conserven a l'arxiu Alsius, hi havia la intenció que un cop acabats aquests lliuraments es fes una edició completa.
A més a més, a banda d'aquesta introducció, el llibre esta anotat, amb unes notes en les que he pretès contextualitzar l'obra i aclarir certs conceptes i personatges que s'esmenten en l'original. I evidentment, està acompanyat de les diferents il·lustracions que el mateix Alsius va fer.
I com a particularitat comentar que si bé el llibre d’Alsius es publica en castellà, tal i com el va escriure l'autor, tant la introducció com les anotacions estan en català.

Bé, i aquí ens acomiadem d'en Narcís Soler, esperant l'arribada del proper dia 20, dia en que per fi, i desprès d'estar «hivernant» més d'una centúria, aquest llibre està previst que vegi la llum.

Bookmark and Share