Artículos - Deportes

COM VA COMENÇAR ... L'ESQUÍ NÀUTIC

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.256, abril 2021, p.58.

L’any 1957 una delegació del Club Natació Banyoles es va desplaçar a Arenys de Mar per assistir al Campionat d’Europa d’Esquí Nàutic per veure de primera mà les avantatges que podria portar pel Club i per la Ciutat. Es per aquest motiu, que per la setmana de Sant Joan de l’any següent, en motiu dels Campionats d'Espanya de rem, varen voler sorprendre els visitants amb una exhibició d'aquell esport. L'èxit fou tal, tant pels participants com pel públic que assistí a l'espectacle, que a finals d'aquell estiu s'hi celebrà el Gran Premi de Catalunya d'Esquí Nàutic.

És així com, de la mà d'aquest esport, van començar a sortir en tots els mitjans de comunicació titulars com: «Bañolas, la del Lago de Plata, paraíso de los deportes náuticos». Tot eren lloances pel nostre estany.

Amb aquesta aureola, naixia a finals de la dècada dels anys cinquanta, la secció d'esquí nàutic del Club Natació Banyoles, un esport en el que els directius del Club van veure una font important d’ingressos tant per a l’entitat com per la ciutat.

A aquell campionat de l'any 1958 li varen seguir tot tipus de campionats estatals i fins i tot internacionals, fins arribar a l'any 1971 en que es va dur a terme el Campionat del Món, el de la «Rana Rita» com tothom l’anomenà, en referència a la mascota que s’havia escollit. Es van desplegar mitjans de comunicació de tot el món: des dels nord-americans, passant per la BBC anglesa fins arribar a TVE que va retransmetre per primera vegada, pel Canal Mundovisión, les espectaculars imatges dels salts dels esquiadors. A nivell tecnològic l’empresa suïssa de rellotges Longines estrena un nou sistema de mesuratge que permetia que en pocs segons sortís en un marcador electrònic la distància que havien saltat els esportistes. Aquest esdeveniment, en el que van hi van participar 32 països i 120 esquiadors, també va servir perquè l’Ajuntament, juntament amb el Club fessin pressió davant del Govern Civil per que s’arrangessin els accessos a l’estany i aconseguir l’obertura del Passeig Mossèn Constans. I perquè el públic pogués seguir millor els salts, s’instal·là una graderia de fusta a prop de l’aigua. En resum va ser un espectacle irrepetible que va comportar que a partir de llavors l’esquí nàutic aconseguís una gran implantació a l’estany, amb la presencia constant de seleccions d’arreu del món.

Però amb l'arribada de 1984 les coses varen començar a canviar. I el motiu cal buscar-lo en l'aprovació del Reglament d’Usos i Activitats de l’Estany, que pretengué frenar els abusos que s’hi feien en el mateix, i tot i que es prohibí la pràctica de la motonàutica, en el referent a l’esquí nàutic, i a causa dels compromisos ja adquirits, només es va adoptar una primera mesura que fou la de limitar a dues les motores que circulessin al mateix temps.

Però la pràctica d’aquest esport ja tenia el dies comptats, i això es va produir definitivament l’any 1992, en que el nou reglament d'Usos de l'Estany prohibí expressament la pràctica de l'esquí nàutic.