Artículos - Deportes

LA DONA I L'ESPORT

LA DONA I L

La B. Revista de l'agència de promoció econòmica
núm.4. Banyoles, juliol-setembre 2004.

Este artículo corresponde a un capítulo del libro que publiqué bajo el título: El Remo en el lago de Banyoles (en catalán). Banyoles 2004

El paper de la dona en el món de l'esport fins fa poc ha estat considerat com de segona categoria. El mateix Baró Pierre de Coubertin, impulsor dels Jocs Olímpic de l'era moderna, ho deixava ben clar l'any 1896:
"La presencia de las mujeres en el estadio resulta antiestética, poco interesante e incorrecta, excepto para coronar al vencedor con las guirnaldas del triunfo"

Com a molt se'ls permetia, competir a principis de segle en esports com golf, tir en arc, tenis i, posteriorment, vela i patinatge artístic. L'exclusió de les dones en les proves d'atletisme dels Jocs Olímpics, va portar-ne un grup a fundar el 1917 la Federation Feminine Sportive de France (FFSF) i, quatre anys més tard, la Federation Sportive Feminine Internationale (FSFI), que va organitzar els Jocs Olímpics Femenins de 1922 a París. L'èxit obtingut, va fer que els organitzadors de les Olimpíades permetessin que les dones prenguessin part en aquesta modalitat en els IX Jocs Olímpics que es van dur a terme a Amsterdam, l'any 1928. Encara que les opinions no sempre eren favorables. En un article titulat "Women and Athletics" aparegut el 1930, podem llegir el següent comentari:
"El desenvolupament de la bellesa i la feminitat en les joves es necessari per atraure als millors pares pels seus fills, per crear unes condicions sanes orientades a la pro-creació i per assentar les bases d'unes pautes emotives i socials veritablement maternals"

El 1923, la dictadura de Miguel Primo de Rivera, havia instituït dues novetats que les afectaven directament: d'una part, la concessió, mitjançant un decret, que les dones fossin caps de família; i de l'altra banda, la possibilitat d'integrar-se a l'Assemblea Consultiva. Però la caiguda del dictador l'any 1930 va fer que aquestes modificacions quedessin en suspens. És en aquest període, a les Olimpíades de París de 1924, que Espanya participa per primer cop amb representants femenines a uns jocs, fet que no es tornarà a repetir fins a les de Roma de l'any 1960.

El 12 d'abril de 1931, les eleccions municipals atorguen a republicans i socialistes una majoria suficient perquè el rei Alfons XIII reconegui el fracàs del seu règim i abandoni el poder i el país. Dos dies més tard, el 14 d'abril es proclama la II República, fet que va comportar força conseqüències per a les dones.

La monarquia dels Borbons havia constituït per a elles una època de submissió. En la Constitució de 1876, es va restaurar l'aliança entre la Corona i l'Església, cosa que va portar el catolicisme a ser la religió de l'Estat i que va mantenir les dones en una doble dependència vers l'Església i la llei.

El 1930 el paper de la dona, amb un índex d'analfabetisme molt superior al de l'home i una consideració social secundària, estava relegat majoritàriament al paper de mestressa de casa. Però poc a poc, la població activa femenina anà augmentant progressivament, a mida que s'anava ampliant el procés d'industrialització.

Fruit de la voluntat de reparar les injustícies de la monarquia, a l'Estat espanyol el pensament democràtic havia inclòs un cert nombre de reivindicacions a favor de les dones. Se'ls reconeix el dret al vot i el dret a ésser escollides per a qualsevol càrrec públic, s'aprova el matrimoni civil, la llei de divorci... i un reguitzell de mesures que van comportar un fort revés per a l'Església que veia com se li retallava la seva influència.

Arran d'aquest canvi polític i del canvi de mentalitat de la dona i de la societat en general es produeixen unes modificacions ens els hàbits i les dones adopten costums que abans eren privatives dels homes: comenen a vestir com ell, a fer les mateixes activitats... Així doncs, ja no serà gens estrany veure un grup de dones vestides amb pantalons o practicant certs esports, que fins aquell moment eren considerats "poc femenins". A Banyoles les podrem veure en bicicleta i remant per l'Estany (en les seves estones d'oci o practicant un esport, com per exemple Francisqueta Sarquella).

Malauradament, l'esclat i sobretot el resultat final de la Guerra Civil comportà una paralització de tota aquesta modernització i diferents decrets dictats pels "vencedors" venen a frenar aquest aire d'aperturisme i liberalització de la dona. S'intenta la "moralització" dels costums mitjançant la supressió de l'escola mixta; es vol "alliberar" la dona casada del taller i del treball fora de casa, amb "incentius" que van des de primes a la maternitat fins a la prohibició de l'exercici de professions lliberals; es deroguen les lleis de divorci i del matrimoni civil...L'Església torna a recuperar el seu paper. L'odi cap a les dones republicanes es converteix en una consigna, i s'exalta sense pudor que la casa és "la única profesión digna de la mujer".

El triomf del franquisme sobre l'Espanya republicana va significar un gran retrocés en el procés de modernització de la dona, que es va veure obligada a tancar-se en un món de valors espirituals i religiosos i en un gran ascetisme corporal que no es veurà trencat fins al final dels anys cinquanta, amb l'arribada dels primers estrangers, la generalització d'un nou pensament i tipus de vida, el naixement dels moviments feministes i altres fets que van afavorir entre altres coses la incorporació de la dona en les disciplines esportives.

I Banyoles no podia ser menys en aquest ressorgiment de l'esport de començament dels seixanta. Hi havia equip de bàsquet i de handbol, es competia en proves de natació i de salvament i socorrisme i l'equip femení de piragua es proclamava sotscampió d'Espanya. Però en el rem encara haurem d'esperar fins a finals dels anys setanta per poder veure les primeres dones en una competició.

Bookmark and Share