Articles - Història local

AL VOLTANT DE L'ESGLESIA DE SANTA MARIA DEL TURERS

AL VOLTANT DE L

Revista de Banyoles
núm.918 i 919, abril i maig 2010

Al voltant de l'església de Santa Maria, s'apleguen tot un seguit de carrers que en molt casos es poden situar entre els més antics de Banyoles. La majoria son de curt recorregut i tots tenen el seu inici, o final, depenent de com es miri, en la mateixa església. Així trobem, a banda de la plaça que porta el seu nom, el carrer Nou, el de Sant Benet, el de Navata, el de Sant Antoni, el de Santa Maria, el de la Paraireria i el de l'Església. I a aquesta llista podríem afegir-hi el carrer dels Valls, doncs tot i que ni neix ni mor a redós d'aquest temple, el que si que fa es vorejar-lo al llarg de la seva banda nord-est.

Carrer Nou: actualment es el punt d'unió entre la plaça del Monestir i l'església de Santa Maria dels Turers, i segurament porta aquest nom en oposició al anomenat carrer Antic, l'actual carrer de l'Església, i que antigament n'era el vial més directe entre els dos edificis religiosos. Tot i que el 1279 ja se li deia carrer Nou, l'any 1232 surt esmentat com a carrer Nou Inferior o Nou d'Avall; al segle XIV com a carrer Nou Davall per contraposició al carrer Nou Damunt (l' actual carrer de Santa Maria) i al 1581 torna a ser anomenat com a Nou Inferior. No serà fins l'any 1675 en que definitivament agafa el nom actual.
Una gran majoria de les cases d'aquest carrer foren construïdes entre els segles XII i XIV i encara s'aprecien els carreus de pedra de les seves façanes i els arcs de mig punt de les seves portes cosa que li dona un aire digne, reflex del que havia estat aquest carrer, en el que hi vivien les principals familias de la Banyoles medieval: Bernat Samasó (cavaller de la família Samasó), Nicolau Savall, Guillem ça Torra, Puig de la Bellacasa ...

Carrer de Sant Benet: aquest carrer, que portava a l'església que en honor a aquest sant hi havia a Banyoles - segons s'esmenta a butlla de Benet VIII, de l'any 1017 - i que estaria situada darrera de l'actual carrer Nou i que fins el 1762 no es dóna per desapareguda, actualment arranca just a tocar de l'absis de l'església de Santa Maria dels Turers, es pot considerar el més antic de Banyoles, documentalment parlant, doncs les referència a ell es remunten a l'any 1279 en que es parla del "vico sancti Benedicti", tot i que ja se sap de la seva existència el 1264. Al segle XIX també rebia el nom de carrer del Túmul, ja que hi havia la font del Túmul al costat de l'església de Santa Maria dels Turers, i des del mes d'agost de 1936 i fins acabada la Guerra Civil es va anomenar de Jaume Compte, en honor d'un membre del Partit Català Proletari, que morí als fets d'octubre de 1934.
El nom del carrer està relacionat, evidentment, amb Sant Benet de Núrsia, autor de la regla que porta el seu nom: un codi de vida monàstica, escrita en llatí entre els anys 534-550 i que serà d'una importància cabdal, doncs es convertirà en la base del monaquisme a Occident. L'esperit de la regla es resumeix en pax i ora et labora. La seva comunitat va fundar el monestir de Montecassino, entre Roma i Nàpols, on la regla va ser conservada gràcies als monjos d'aquest monestir que, en el moment d'un atac dels Llombards, van aconseguir salvar el text. A ella pertanyien els monjos del monestir de Sant Esteve de Banyoles i per això, en un lloc proper a aquest carrer, aixecaren una església en honor a aquest sant.

Carrer de Navata: tot just quan el carrer de Sant Benet trenca en direcció nord, neix aquest carrer, documentat ja el 1389 i que en direcció nord-oest va a morir a la plaça del Ges, a la que ja està consignat en documents del 1581 i 1652.
Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, que limita amb la comarca del Pla de l'Estany per la seva banda nord-est. I tot i que l'església de Sant Pere de Navata, ja està documentada l'any 1019, amb vestigis de pintures murals a les parets i una portalada esculpida, l'origen de la vila el trobem a l'any 1283, amb la construcció d'un hospital per als pobres, al voltant del qual es construïren les primeres cases.

Carrer de Sant Antoni: carrer que uneix la plaça del Ges i la de Santa Maria, i que ja està documentat l'any 1790, tot i que des del mes d'agost de 1936, i fins al final de la Guerra Civil, es va anomenar de Dídac Tarradell, en record d'aquest mestre gironí militant del POUM.
El nom d'aquest carrer ens recorda a Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231), frare franciscà (tot i que primer pertanyia a l'ordre dels agustins), teòleg i predicador catòlic, que va estar missioner al nord d'Àfrica, passant desprès a França (on va predicar contra el catarisme) i Itàlia. Curiosament porta l'apel·latiu de Pàdua, (el seu nom real era el de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo i en els països de parla portuguesa se'l coneix amb el nom d'Antoni de Lisboa) tot i que no va arribar a aquesta població fins l'any 1231, l'any de la seva mort, però el fet de ser una persona molt popular pels molts favors i gràcies que els catòlics li atribueixen, la seva tomba de seguida esdevingué lloc de pelegrinatge. Va ser canonitzat per Gregori IX (de qui havia estat conseller en la qüestió de la validesa del testament de Sant Francesc d'Assís) el 1232.

Plaça de Santa Maria: aquesta plaça situada davant l'església de Santa Maria dels Turers, on actualment hi ha la porta principal, d'estil neoclàssic, la trobem citada l'any 1834 amb el nom de Santa Maria o del Túmol. Des de l'agost de 1936 i fins al final de la Guerra Civil es va anomenar del Primer de Maig.
El 1540, hi havia a la confluència dels actuals carrer Nou i de l'Església, la placeta del Puig de Santa Maria (recordem que Turers ve del llatí turó) o de la Font, en referència a una font pública, dita del Túmul, que des del segle XV estava adossada a la paret exterior de l'absis del temple parroquial.

Carrer de Santa Maria: venint de la plaça Major es el carrer que porta a l'església de Santa Maria dels Turers i que va morir tot just a la plaça del mateix nom. L'any 1356 rebia el nom de carrer Nou Superior, i fins el segle XVI el de carrer Nou Damunt, ambdós en contraposició al carrer Nou actual i que com ja hem vist, havia rebut diferents noms tals com Inferior o Davall.

Carrer de la Paraireria: era el carrer que unia el carrer Nou i l'església amb la plaça de la Vila (actual plaça de la Font). Documentat ja l'any 1301, te la particularitat de ser el carrer més curt i estret de la ciutat.
El nom de Paraireria, està relacionat amb el gremi dels paraires, un dels gremis més antics de Banyoles, i que n'eren els encarregats de comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. A ells estaven associades feines com el pentinar, el cardar, ... etc, passos previs aquests a la feina de teixir. El seu era un dels gremis més rics de Banyoles, i n'eren posseïdors d'un molí retorcedor i uns estricadors, fins ben entrat el segle XIX.

Carrer de l'Església: aquest carrer, punt d'unió entre el Monestir i l'església de Santa Maria, i que anava a morir tot just al davant de la primitiva porta principal, primer es va dir carrer Antic i després, el 1573, Puig de Santa Maria de la Font; el 1581 rebia el nom de "Carrer dit lo Puig de Santa Maria o la Plassa de la Font" o "Carrer que va de la Vilavella a la Iglesia de Santa Maria"; entre 1682 i 1923 tenia el nom de carrer dels Morts, ja que s´hi havien trobat sepultures excavades en la roca (probables restes de la necròpolis cristiana anterior al primer temple de Santa Maria dels Turers del segle X). L'actual nom va ser aprovat en el ple municipal del dia 8 de gener de 1931, tot i que l'agost de 1936 es va canviar pel de carrer d'Aida la Fuente (noia asturiana revolucionària que va morir en els fets d'octubre del 1934) fins el 20 de juny de 1939 en que va tornar a anomenar-se carrer dels Morts.
La primitiva església de Santa Maria, documentada per primer cop l'any 1017, va ser construïda per encàrrec de l'abat del Monestir de Sant Esteve i era d'estil romànic. A final del segle XIII, el bisbe va autoritzar la demolició de l'antiga església, que quedava petita en relació al creixement de població de la ciutat, i es va edificar el nou temple, que es va finalitzar als voltants de l'any 1333. Aquesta nova església, d'estil gòtic. i de planta basilical, estava formada per una nau central, d'11 metres d'amplada, culminada amb un absis heptagonal; posteriorment, entre els segles XVII i XIX, es van construir les dues naus laterals. Tot just ara fa un segle, el 5 de març de l'any 1910 va patir un paorós incendi que destruí el seu interior.

Carrer dels Valls: aquest carrer que des de la plaça dels Estudis, va a morir a la ronda Fortià, més enllà del que havia estat l'antic hospital del monestir, passa fregant tota la banda nord-est del conjunt de Santa Maria i ja està documentat l'any 1825 amb aquest nom.
El seu nom fa referència al fet que per aquí passaven els valls o fossats de la muralla de la vila de Banyoles, es a dir, aquelles excavacions paral·leles a les muralles i que envoltaven la fortificació per tal de dificultar el pas de l'enemic des de fora fins al mur.

Bookmark and Share