Articles - Història local

AL VOLTANT DEL MONESTIR

AL VOLTANT DEL MONESTIR

Revista de Banyoles
núm.907 i 908, maig-juny 2009

Dins el nomenclàtor dels carrers de Banyoles, no podien faltar referències al que fou el bressol de la ciutat, el Monestir de Sant Esteve, i als abats i mossèns que hi varen viure. Al monestir, com no podria ser d'una altra manera se li dedicà la plaça que hi ha tot just al davant, i la ronda que l'envolta: i pel que respecta als seus habitants, tenim carrers dedicats als abats Bonitus, Bernat de Vallespirans, Bernat Estruch i Francesc de Montpalau i als mossèns Francesc Sala, Pere Daussà i Josep Lleal.

Plaça del Monestir: amb motiu de la prolongació del carrer Nou i de l'edificació de cases en aquest espai, situat davant per davant de la porta de l'església de Sant Esteve, es va construir aquesta plaça que durant el segle XVIII s'anomenà plaça dels Arbres. Durant els anys de la Guerra Civil, entre l'agost de 1936 i fins el final de la guerra, s'anomenà plaça de la Llibertat.

Ronda del Monestir: es tracta de la Ronda que comença i envolta l'antic monestir de Sant Esteve. El 1995 es va prolongar; aquesta prolongació, que estava a la unitat urbanística UP6, primer va tenir el nom de carrer de Can Trull Vell. Posteriorment, es va decidir donar-li el nom de Ronda del Monestir i prolongar-la més enllà de la Carretera de Vilavenut. L'any 1893 ja es coneixia amb aquest nom.

Carrer de l'Abat Bonitus: aquest curt carrer situat entre els carrer de Girona i l'Avinguda dels Països Catalans, o els que es el mateix entre el carrer de Jaume Butiñà (del que es continuació) i del carrer del Pare Claret (que es com s'anomena el carrer un copa travessada l'antiga carretera), està dedicat al que va ser, als voltants de l'any 812, el primer abat i fundador del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Es va dedicar, juntament amb els altres monjos benedictins, al conreu de l'erm cedit pel comte Odiló per tal d'establir-hi la vila de Banyoles; també hi fundaren un hospital, una escola i un hostal. L'any 1915 Joaquim Coromina i Gispert-Sauch va cedir els terrenys per a la construcció d'aquest carrer, de manera que l'any 1930 s'obria al públic. L'any següent ja hi ha constància de que s'anomenava per aquest nom, tot i que no serà fins el ple municipal del dia 4 de maig de 1995 on es va aprovar denominar-lo Abat Bonitus, ja que abans s'anomenava Abad Bonito.

Carrer de Vallespirans: Bernat de Vallespirans, fou nomenat, el 1299, abat coadjutor del seu oncle Arnau de Vallespirans i monjo cambrer de Banyoles. Un any mes tard, el 18 de maig de 1300 fou confirmat com a abat electe fins a la seva mort ocorreguda el 29 de desembre de 1333. Era membre de la família dels Vallespirans, senyors del poble del mateix nom i ha passat a la història de la ciutat pel fet d'atorgar, el 20 d'abril de 1303, la Carta municipal als habitants de Banyoles, obtinguen la Vila una certa autonomia municipal i el dret a tenir una Universitat (Ajuntament). El seu sepulcre encara es pot visitar al claustre del monestir de Banyoles, on va ser enterrat.
Aquest carrer, situat a tocar de la plaça de les Rodes i camí de pas cap a l'estany, va rebre aquest nom a partir del ple municipal del 8 de gener de 1931. Durant bona part del segle XIX, i fins el 1931, va portar el nom de "Vieja de la Laguna", per a diferenciar-lo del "Nueva de la Laguna" (l'actual de l'Estany). Abans però, des del segle XVII i sobretot des del XVIII, rebia popularment el nom de Trenta Passos en referència a un mas qua hi havia, tal i com es pot llegir en el recorregut que es va fer l'any 1760 per portar Sant Martirià a l'estany en que la processó va desfilar des del Portal dels Turers fins a la casa anomenada dels Trenta Passos i després "girà dret al Estany".

Plaça de l'Abat Bernat Estruch: humanista i doctor en dret, Bernat Estruc va ser monjo benedictí de Sant Pere de Roda, sent nomenat desprès abat dels monestirs de Santa Maria de Roses (1396-1401), de Sant Esteve de Banyoles (1401-1408), de Sant Pere de Roda (1410-1413) i de Sant Cugat del Vallès (1416-1419). Va ser un ferm partidari del papa Benet XIII (Papa Luna) i, durant deu anys, va ser capità del palau apostòlic d'Avinyó. Es conserva d'ell un "Tractatus contra alchimistas", escrit el 1404. Aquest carrer està situat a Canaleta, per sota de l'IES Josep Brugulat i fins el 27 de juliol de 1973 en que es va aprovar aquest nom, formava part del popularment anomenat Grup Monestir -Canaleta- La Rajoleria.

Passatge de Francesc de Montpalau: natural del castell d'Argelaguer, Francesc de Montpalau i de Solanell, exercí de monjo al monestir de Ripoll, època en la que fou recompensat per la seva participació pro-francesa durant la Guerra dels Segadors pel govern de Lluis XIII amb l'abadiat de Banyoles i Camprodon. Prengué possessió com a abat de Banyoles el 6 d'abril de 1642 i el 1644 va ser enviat pels consellers i per la Generalitat com a ambaixador a París on aconseguí el nomenament del comte d'Harcourt com a lloctinent del Principat i la tramesa d'un potent exèrcit i de sumes quantioses. Fou comendatari de Cuixà (1648-1660) i "secuestrador" de Canigó (1652-1674). Després de la rendició de Barcelona, el 1652, a Joan d'Àustria i de la retirada de les tropes franceses del Principat, hagué d'emigrar per afrancesat. Va morir a França el 7 de maig de 1674, des d'on es traslladà el seu cadàver a Banyoles per sepultar-lo a la tomba de l'abat Antoni de Cartellà.
Aquest petit carrer situat a la zona de Can Puig, per sobre de la riera de Canaleta va rebre aquest nom a l'ésser aprovat en el ple municipal de 27 de març de 2000.

Carrer de Mossèn Sala: el que va arribar a ser director de la Casa Missió, Francesc Sala i Plana, va néixer a Cabanellas l'any 1880. Nomenat vicari de Calonge, l'any 1906 entrà a la a Casa Missió de Banyoles. El 1920 va tenir un paper destacat en l'edificació de la capella de la de la Sagrada Família de la plaça de les Rodes. Va ser consiliari de l'Adoració Nocturna i dels Terciaris franciscans i l'any 1965 va ser nomenat prelat domèstic de la Santa Seu. Va morir a Banyoles l'any 1967. Aquest carrer, continuació del carrer de les Rotes un cop travessat el carrer de la llibertat, rep aquest nom des del 18 de maig de 1967, data en que fou aprovat pel Ple Municipal de l'Ajuntament.

Carrer de Mossèn Pere Dausà: nascut a Arenys de Mar el 1887, Pere Dausà i Arxer va fer la carrera sacerdotal al Col.legi-Seminari de Santa Maria del Collell i mes tard per tal de completar els seus estudis ingressà al Seminari Conciliar de Girona on estudià Teologia i Magisteri. Ordenat capellà pel bisbe de Girona, a l'edat de vint-i-tres anys, s'incorporà immediatament a la comunitat de missioners diocesans de la Casa Missió de Banyoles. El 1913 va entrar en contacte amb el Sindicat Agrícola de Banyoles i Comarca i des d'aleshores no va viure més que per a l'obra social catòlica agrària. Però el seguit d'enfrontaments, incomprensions i desenganys que va patir, juntament amb una malaltia del cor van fer que el 1925 es traslladés a Raïmat on exercí de capellà de la colònia agrícola. A l'abril del 1926 es traslladà a Barcelona, el 1928 a la parròquia de Vilatenim i el 1929 a Peralada, on va morir el 1935. L'actual nom d'aquest carrer que està situat tot just davant de la Casa Missió, va ser aprovat en el Ple Municipal del 18 de maig de 1967. Anteriorment, des del 1872 fins al 1967, s'anomenava carrer de la Rosa.

Carrer de Mossèn Josep Lleal: Nascut a Olives el 1871, en Josep Lleal i Hospital començà els seus estudis eclesiàstics als 11 anys, essent-ne ordenat sacerdot el 1897. Exercí en diverses parròquies i el 1899 fou nomenat director de la Precepturia de llatí de Casa Missió, càrrec que ocupa fins l'any 1929. A partir d'aquesta data i fins la seva mort ocorreguda el 1949 romangué a la Casa Missió. Fou conseller espiritual del Cercle de Catòlics, on també va ajudar en la fundació de la Caixa d'Estalvis d'aquesta entitat, i també fou director de la secció local de l'Adoració Nocturna. Aquest darrer carrer que d'una manera o altra te a veure amb el Monestir, es un petit carrer situat a l'est de Can Puig de la Bellacasa i fins que el 17 de novembre de 1975 el Ple Municipal acordà donar-li aquest nom, formava part de la Urbanització de Can Puig.

Bookmark and Share