Articles - Història local

ANEM A LA PUDA

ANEM A LA PUDA

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.118, juliol 2015, p.31.

Catalunya té una llarga tradició pel que fa als establiments anomenats banys. Llocs on mercès a les seves aigües, ja fossin minerals o termals, la gent hi acudia per tal de curar-se d'infermetats com reumatisme, herpetisme, dermatosis, oftalmia, bronquitis, asma, pulmonies,... i fins i tot otitis i angines. Tradició que moltes vegades s'ha traslladat al nom de la població, com per exemple Banys de Sant Vicenç, a l'Alt Urgell o Aix-les-Bains, a la veïna França. O bé d'altres com Caldes d’Estrach, Caldes de Malavella i Caldes de Montbui, en referència al fet de tenir aigües termals (calentes). Un fet que molt bé podria ser l'origen del nom de Banyoles, si donéssim per bo que en època romana hi hagués alguna mena de banys públics.

Sigui o no el cas, el fet es que a Banyoles, des del segle XV, està documentada l'existència de la font Pudosa, de la que tres segles més tard ja se'n feien ressò de les seves propietats curatives. A partir d'aquí i sobretot al llarg del segle XIX la ciutat va dedicar els seus esforços a potenciar aquest punt d'interès, construint primer una font i una plaça i més tard un edifici. Així, poc a poc, un dels principals atractius turístics de la ciutat fou el de venir a prendre les seves aigües, de tal manera que entre 1869 i 1931 entre primers de maig i primers d'octubre hi varen venir una mitjana de 286 banyistes. Uns banyistes que si bé en els primers anys ho feien amb carros i diligències, a poc a poc varen anar adapt-se a l'evolució del món del transport i ja al llarg del segle XX ho feien amb tren o amb els autobús de les companyies TEISA i La Popular Bañolense, tot i que hi havia també qui ho feia en cotxe. D'aquí que quan els viatgers arribaven a Banyoles, el primer que feien era anar a llurs allotjaments, situats en fondes i cases particulars, i ja entrats el segle XX a l'Hotel Mundial o al Flora, i un cop recuperats del viatge, aleshores es dirigien cap al balneari, uns en cotxe, que els hotels posaven a disposició dels seus clients, d'altres en carro, i els que menys en bicicleta o a peu.

I parlant de tren, no està de més esmentar que de la mateixa manera que de Mollet del Vallès, on hi tenia parada el tren de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF), es va construir un ramal fins el balneari de Caldes de Montbui per on circulava un tren de via estreta anomenat el Calderí, a Banyoles també el 1899 es va proposar de construir un tramvia que anés de la plaça dels Turers fins a la Font de la Puda.

Però tot i que no prosperà la idea, els «banyistes» seguien arribant. Així l''any 1934, entre els mesos maig i octubre, foren 202 els clients que varen anar a «prendre les aigües» de La Puda de Banyoles, i entre ells quatre capellans.

Els visitants, que eren atesos per dues banyistes i un «banyé», provenien en la seva major part de les províncies de Girona i Barcelona, i evidentment de la mateixa Banyoles, com Agustina i Rosa Mitjà, Dolors Malagelada, Lluís Comalat, Margarida Aurich, Carme Geli, Jaume Massanella, Raimundo Planells, Bonaventura Ill, Emili Agustí, Concepció Brugada, Francesc Hostench o Remei Coromina.

A tots ells se'ls oferia, a banda de la ingestió d'aigua, des de banys, sempre individuals, de 1ª classe (en banyera de gres esmaltada) o 2ª classe (en banyera de marbre), fins a dutxes (amb diferents temperatures i pressions amb l’objectiu d’establir la relaxació muscular i l’estimulació general), passant per inhalacions i polvoritzacions.

I sembla ser que quedaven satisfets, ja que alguns d'ells repetien dins la mateixa temporada, com l'Esteve Masset de La Bisbal, que va venir el juny i el setembre; en Joan Lleonart, de Mataró, que ho va fer el juny i l'octubre o mossèn N.Casarramona, de Barcelona, que ho va fer el juliol i l'octubre d'aquell any de 1934, entre molts altres.

Bookmark and Share