Articles - Història local

BREU INVENTARI D'ESCOLES DEL PLA DE L'ESTANY

BREU INVENTARI D

El Pla de l'Estany. Butlletí informatiu del Consell Comarcal
números 50-51-52-53 i 54, desembre 2005, març de 2006, juny de 2006, setembre de 2006 i març de 2007

El present article no pretén ser, ni molt menys, un estudi de l'ensenyament al Pla de l'Estany, sinó només un breu recull del que han estat els edificis escolars en la nostra comarca, basant-me, en molts dels casos, en la memòria popular, i es per això que he intentat evitar les referències cronològiques, quan aquestes no les he pogut contrastar. També vull deixar clar que m'he centrat només en els llocs on s'ha impartit el que actualment es coneix com a ensenyament primari, deixant de banda tot el referent a l'educació infantil, la secundaria, i altres tipus d'ensenyament.

El concepte d'edifici escolar, tal i com el concebem avui en dia, es un concepte relativament nou, i en general podríem generalitzar dient que en la majoria de pobles, el començament de les escoles estaria situat en les anomenades Escoles Parroquials, en les que el Rector del poble, a mes de les seves funcions eclesiàstiques també donava lliçons de "primeres lletres" als "minyons" del poble; mes endavant, si la demanda era gran, la manca d'espai obligava a que aquestes es traslladaran a vivendes particulars, però tot i amb això amb unes condicions bastants penoses.

L'any 1857 però, amb l'aprovació de la Llei d'Educació (l'anomenada Llei Moyano), s'intentà regular l'ensenyament de manera que tots els municipis disposessin d'escola i es posaren les bases principals per un ensenyament primari obligatori i gratuït per aquells que no podien pagar-ho.

Així doncs, en el "Boletin oficial de la provincia de Gerona" d'abril de 1858 sortia publicat on tenien que estar ubicades les escoles i quins pobles tenia que agrupar cada una d'elles: Banyoles (Banyoles); Camós (Sant Vicenç i Santa Maria); Cornellà del Terri (Cornellà del Terri, Borgonyà, Cors, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos i Sords); Crespià (Crespià i Llavanera); Esponellà (Esponella, Les Anglades, Caselles, Centenys i Vilert); Fontcoberta (Fontcoberta, Espasens i Vilavenut); Galliners (Galliners, Vilademí i Sant Marçal); La Mota (La Mota, Palol de Revardit i Riudellots de la Creu); Ollers (Ollers, Orfes i Vilademuls); Porqueres (Porqueres, Mata, Pujarnol, Usall i masos); Sant Andreu del Terri (Sant Andreu del Terri i parròquies); Sant Esteve de Guialbes (Sant Esteve de Guialbes, Vilamarí, Vilafreser, Terradelles i El Vilar); Sant Miquel de Campmajor (Sant Miquel de Campmajor, Sant Martí de Campmajor, Falgons i Ventajol) i Serinyà (Serinyà i masos).

Però com tot, la teoria estava molt be, però en la pràctica, al traspassar totes les despeses als propis municipis (des del sou dels mestres fins el manteniment dels edificis) va fer que aquesta llei, en molts casos, no s'apliqués al cent per cent o be es tardés anys en fer-se efectiva. En el millor dels casos, un cop salvats tots els obstacles, com podien ser: la compra del terreny, la redacció del projecte, etc. les escoles resultants eren edificis molt senzills formats per una o dues aules i en molts casos compartint edifici amb altres serveis municipals, com podia ser el propi ajuntament. A vegades fins i tot es tenia que recórrer a les donacions de particulars que cedien el solar, o en el cas de Serinyà que per tirar endavant la construcció de l'escola es va comptar amb la prestació voluntària i gratuïta de jornals i donatius dels veïns.

Tot i la precarietat en que van néixer, moltes d'aquestes escoles, van arribar a subsistir fins el començament de la dècada dels setanta del passat segle XX, en que l'aplicació d'una nova llei, la Ley General de Educación (l'anomenada Llei Villar) promoguda l'any 1970, obligava a concentrar els alumnes de totes les escoles rurals en escoles grans. Aquest fou, per exemple, el cas de Borgonyà, Rabós i Palol que van veure com els seus alumnes se'n anaven a l'escola de Cornellà.

Anys mes tard, concretament el 1981, la Generalitat assumeix les competències d'educació i promou una nova llei, tot just a l'inrevés de l'anterior. Es així com tornen a obrir algunes escoles rurals, en els llocs on hi ha alumnes suficients, com es el cas de Fontcoberta.

MUNICIPI DE BANYOLES

Banyoles
- Les primeres escoles: A partir del segle IX ja es troben referències sobre diferents persones anomenades "magisters" que exerceixen l'ensenyament dins el clos del monestir. Al segle XI ja apareixen els primers mestres de pàrvuls. Amb el pas dels anys aquestes escoles derivarien en l'anomenada escola de la vila.
- Els "Estudis Generals": A l'últim terç del segle XIV ja s'esmenten els "Estudis Generals", per el servei exclusiu de l'ordre benedictina, on s'impartia l'ensenyança de Filosofia i Teologia, a mes a més de les de Gramàtica i Humanitats.
- Escola de Llatinitat: L'escola de llatinitat, que suposadament estava dins el clos del monestir, era una escola totalment diferent de l'escola de primeres lletres, ja que era un ensenyament totalment selectiu, econòmicament parlant. Hi anaven els fills de les famílies benestants, els fills d'aquelles famílies que mentre la resta de nens de la vila rebien classe a l'estudi de primeres lletres, ells tenien un preceptor particular que els hi ensenyava les primeres nocions de gramàtica i aritmètica.
- Escola de la Vila: Entre els anys 1445 i 1446, els jurats de la Vila aconseguien establir, per concessió apostòlica, i d'acord amb els monjos del monestir, un Estudi de Gramàtica de Minyons, que anys mes tard, el segle XVI, passaria a nomenar-se "Escola de la Vila". Durant tots aquest anys ha estat ubicada en diferents llocs: dins el clos del monestir, al convent dels servites, a la Pia Almoina i fins i tot, algunes aules, en la vivenda particular del mestre. L'any 1843, l'Ajuntament destina a escoles el vell edifici del convent dels servites, situtat on any mes tard hi hauria el Museu Darder, per la qual cosa es duen a terme les diferents obres d'adequació, però l'any 1873, en el decurs de la tercera carlinada, l'edifici es enderrocat. A partir d'aquí comença un altre peregrinar de local en local, fins l'any 1890 en que s'inaugurarà el primer edifici construït íntegrament per albergar-hi les escoles (tot i que amb el pas dels anys tindrà que compartir l'espai amb un nouvingut: el Museu Darder). En aquest edifici hi passaran quasi setanta anys, fins el 1958 en que s'inaugurà l'edifici que ocupa actualment, a les cantonades dels carrers Alfons XII i Canat. Cal fer referència, que degut als problemes d'espai que patia l'escola, a partir del curs 1942-43 les nenes es van traslladar a l'antic edifici dels Hermanos, on hi romandran fins que s'inaugurarà la nova escola. A finals del segle XIX rebia el nom d'Escuela de Santo Tomas de Aquino; durant el període de la Guerra Civil va rebre el nom de Rafael de Campalans i l'any 1963 va adoptar el nom actual de Mossèn Baldiri Rexach.
- Carmelites. El 1858 s'instal·len a l'antic hospital, a la Plaça del Monestir. El 1866 es traslladen a un edifici que hi havia a les cantonades del carrers Sant Esteve i Remei, per finalment el 1887 fer-ho a la seva ubicació definitiva del carrer del Dr. Hysern. Durant la Guerra Civil canvia el nom per el de Joaquim Maurín, i es també en aquest edifici on, durant aquests anys, es va incorporar l'escola Liceu Dalmau. Van exercir la docència fins l'any 1950.
- Divina Providència: L'11 de desembre de 1862 obren les seves portes i el 1923 inauguren la nova escola. A resultes de la llei d'ensenyament de l'any 1970, l'educació primària va tancar, i romangué tant sols el parvulari que va estar en funcionament fins el novembre de 1984. L'any 1990 l'edifici que albergava l'escola passà a mans de Càritas i el 30 de setembre de 1998 la comunitat abandona definitivament Banyoles, traslladant-se a Olot. Durant la Guerra Civil canvia el nom per el de Grup Escolar Francesc Macià.
- Sagrat Cor: S'estableixen el 1875 al carrer de Sant Antoni. Tres anys mes tard, el 12 d'abril de 1878, es traslladen al carrer Nou, encara que l'entrada a l'escola era pel carrer Sant Benet. El 1986 deixen d'impartir classes de primaria i el 1995 ho deixen de fer amb el cicle infantil Durant la Guerra Civil canvia el nom per el de Francesc Ferrer i Guardia.
- Col·legi de Sant Lluís Gonzaga. Aquesta escola fundada l'any 1881, pel Doctor Francesc d'Assis Dalmau i Vergés, funcionà durant el darrer quart de segle XIX al carrer dels Valls.
- Col·legi Cervantes: Es va instal·lar al carrer de Sant Martirià, entre els anys 1904 i 1909 i que va estar dirigit per en Narcís Vasallo.
- Col·legi dels "Hermanos": Els Germans Gabrielistes, coneguts popularment com els "Hermanos" obrien l'1 de març de 1905 una escola al carrer de Sant Martirià; anys mes tard, el 1916, es traslladen al carrer de Sant Pere inaugurant el Col·legi de La Immaculada. Amb motiu de la instauració de la II República es va veure obligat a canviar el seu nom i adoptà el de Jaume Balmes. En arribar la Guerra Civil van tancar, per no tornar a obrir. El darrer acte escolar el van fer el 20 de juliol de 1936. En acabar la Guerra, un dels "Hermanos", l'hermano Benito, va tornar i durant en breu període va donar classes al mateix edifici.
- Acadèmia Ibérica: Al anys vint, el telegrafista Castor Turégano i la seva esposa Maria Dolors Vila Cañadas, mestre de l'Escola de la Vila, obrien aquesta academia al carrer d'Alfons XII, a la planta baixa de la seva casa particular. El febrer de l'any 1936, deixà el seu càrrec de telegrafista i marxà a Barcelona. Per substituir-l'ho va venir en Mariano Hispano, que també era telegrafista, però mancat de l'empenta de l'anterior, l'any següent l'escola tancava les seves portes.
- Acadèmia Abat Bonito: S'inaugurava l'octubre de 1942, com a Centre Privat Lliure, sota la direcció d'en Josep Brugulat. Degut a la manca d'espai i a que les instal·lacions anaven quedant antiquades, l'any 1973 es veié obligada ha tancar les seves portes.
- Casa Nostra: La tradició pedagògica de les anomenades Operaries Parroquials la tindríem que buscar a començament dels anys 20 del passat segle, en les escoles del Patronat d'Obreres i del Casal de la Sagrada Família, situades inicialment al carrer de Vallespirans i mes tard, als voltants dels anys trenta, a Casa Nostra, a Porqueres. Uns anys desprès, concretament el 1934, obrien l'Escola Sol Ixent, al carrer de la Canal, al mateix edifici on anys mes tard s'instal·la l'Acadèmia Abat Bonito, però amb els avatars de la guerra aquesta escola va acabar la seva efímera carrera l'any 1936. A partir d'aquesta data, tot i que l'orde segueix a Banyoles, deixen d'impartir la seva tasca pedagògica fins l'any 1967 en que obren al carrer de la Barca una llar d'infants, en principi adreçada a la mainada dels treballadors de les Saques. La demanda de continuïtat per part dels pares va fer que poc a poc anessin ampliant els seus estudis d'educació infantil i desprès de primària, i amb la idea de fer obres d'ampliació a l'edifici i així poder, a llarg termini, cobrir totes les necessitats educatives dels seus alumnes, fins acabar el batxillerat; però en arribar l'any 1973, i degut en gran part al tancament de l'Acadèmia Abat Bonito i el fet de que no quedés cap escola privada a Banyoles, es va deixar de banda aquesta idea i es van adaptar les instal·lacions que tenien a "La Finca", a la carretera de Mieres.
- Escola de Guèmol:Aquesta escola, situada en front de la Plaça de Sant Pere, va obrir les seves portes a finals de l’any 1961, per omplir una necessitat educativa que s’havia format arrel de la creació, a mitjans del segle passat, dels habitatges del Grup Santa Maria dels Turers, conegudes popularment com a Cases Barates. A partir de l’any 1976 en que s’obri la nova escola del Remei, va perdre l’estatus d’escola. Al final va acabar depenent de la nova Escola del Remei, passant a ser el parvulari de la mateixa.
- Verge del Remei: Aquesta escola anomenada en un primer moment "Grupo de Educación General Básica en el sector de Guémol", fou inaugurada el setembre de 1976. El curs escolar 2002-2003, canvia d'ubicació i s'instal·la en el nou edifici del carrer de la Formiga, agafant el nom de Pla de l'Ametller.
- Can Puig: Aquesta escola, que en un principi s'anomenà Can Puig de la Bellacasa, va començar a funcionar durant el curs 1982-83, amb dues aules de quatre i cinc anys, mentre s'estava construint la resta de l'edifici, com una delegació de l'escola Mossèn Baldiri Rexach. No fou fins el curs 1987-88, en que començà a funcionar a ple rendiment, quant es va independitzar i comença a funcionar com un nou centre.
- La Draga: A conseqüència de la gran quantitat d'alumnes que tenia que suportar l'escola de la Vila, va sorgir la necessitat de crear una nova escola a la zona nord de la ciutat. Aquesta escola que provisionalment està situada en uns mòduls prefabricats a la carretera de Figueres, va obrir les seves portes el curs 1996-97, amb les aules d'educació infantil i, no va estar a ple rendiment, fins el curs 2002-2003. El gener del 2006 es va traslladar a la seva ubicació definitiva, a tocar de l'estany, als terrenys de "Cal General".

Guèmol i Puigpalter: no tinc constància de que hagin tingut escoles

MUNICIPI DE CAMÓS

Camós. Tot i que en una acta municipal, datada el 21 de novembre de 1868, ja es fa referència al mestre del poble, no serà fins l'any 1928 en que hi haurà el primer edifici escolar, on avui es dia es troba l'Ajuntament. Anys mes tard, als començaments dels anys 50 del segle XX, s'inaugura el nou edifici que estarà en funcionament fins el tancament definitiu ocorregut al finalitzar el curs de 1997-98. En temps de la Guerra Civil, però, es va habilitar una de les sales de Cal Ferrer, al veïnat de Cruanyes, per dur a terme les funcions d'escola.

MUNICIPI DE CORNELLÀ DEL TERRI

Cornellà.
- Escola de la Vila: Cornellà fou un dels pobles que pel decret de 1858 van estar obligats a tenir escola pública, encara que de bo segur que alguns tipus d'ensenyament ja es duia a terme en aquells moments. Aquesta escola es va ubicar a la Plaça, als baixos de l'antic Ajuntament, i per documents de l'època sabem que el 1887 funcionava, si mes no, amb una mestra. L'any 1924 se'n van construir unes de noves a les afores del poble. Aquest edifici va ser enderrocat a finals dels anys setanta per bastir-hi el nou Ajuntament. L'actual edifici de les escoles, situat al carrer de Girona, es va inaugurar l'any 1971 i des de fa uns anys rep el nom de la Vall del Terri.
- Col·legi de les "Hermanes Domiques": A partir d'una proposta sorgida per un grup de pares. i avalada pel mossèn del poble, en relació a la problemàtica que existia pel fet de que les nenes que volien tenir una millor formació es tinguessin que desplaçar a peu a Banyoles, el 24 d'abril de 1887 s'instal·len a la vila, amb la missió d'obrir una escola religiosa, les Dominiques de l'Anunciata . Aquesta labor, que en un principi duien a terme en una casa llogada, va culminar anys mes tard, concretament el 28 de maig de 1893, amb la inauguració d'un nou edifici construït amb aquesta finalitat. Com totes les escoles religioses, amb l'esclat de la Guerra Civil, es va veure obligada a tancar les seves portes; però tot i amb això, passada la conflagració les monges van tornar, però mancades de mobiliari i de material escolar, i degut a les penúries econòmiques que patia la congregació, el 15 de setembre de 1939 van abandonar la població definitivament. Aquest edifici, que actualment es una vivenda particular, està situat al número 11 del carrer del Terri.

Borgonyà. Estaven situades a tocar de l'església parroquial. Van tancar en acabar el curs 1971-72.

Ravós del Terri. Les primitives escoles estaven situades dalt del poble, però desprès van ser substituïdes per unes de noves situades a peu de carretera. Als anys 50 del passat segle se'n van construir unes altres en el mateix lloc i per això la mainada durant un temps anà a escola a la rectoria. Finalment als voltants de 1958 es van inaugurar les noves escoles, que van tancar les seves portes a finals del curs 1971-72.
Sant Andreu del Terri.
Tot i que en l'edicte publicat l'any 1858 sortia la obligatorietat de que aquest poble tingués escola, es possible que al final es fes a Rabós, poble que si que n'ha tingut i que no sortia en el llistat, però que geogràficament esta molt a prop de Sant Andreu.

Sords.Havia funcionat una escola parroquial, que es feia càrrec dels primers ensenyaments, però desprès quan la mainada era mes gran anaven a Cornellà del Terri.

Cors, Pujals dels Pagesos, Pujals dels Cavallers i Santa Llogaia de Terri: no tinc constància de que hagin tingut escoles.

MUNICIPI DE CRESPIÀ

Crespià: Hi ha constància de que a la primera meitat del segle XIX ja s'impartia algun tipus d'ensenyament; concretament el 18 d'agost de 1845 l'Hospital arrendava a l'Ajuntament de la Vila una habitació pel mestre del poble. Abans de la Guerra Civil, l'escola estava situada al primer pis d'un edifici que hi havia a la carretera, en la planta baixa del qual estava ubicat l'Ajuntament. Al voltant del 1940 l'escola es trasllada a l'anomenat carrer de les Escoles, entre l'antic Hospital i Can Porcioles, en el mateix edifici on avui en dia hi ha l'Ajuntament i el Consultori Mèdic. Finalment el 1966 s'inauguren les noves escoles, a la Plaça Major, que van estar en funcionament fins l'any 1997. Darrerament, per problemes estructurals de l'edifici, aquest a estat enderrocat.

Pedrinyà: Durant la Guerra Civil, l'església fou convertida en escola.

MUNICIPI D'ESPONELLÀ

Esponellà: Les escoles estaven situades al mig del poble i ben entrat el segle XX es van traslladar a l'antic Ajuntament. Amb el pas dels anys, degut als problemes d'espai que hi havia, els mes petits van haver de ser traslladats a Can Simonet (actualment Can Vazquez). Finalment l'any 1946 s'inauguraren les noves escoles i es van poder traslladar tots al nou edifici, que actualment rep el nom de Carles Fortuny.

Vilert
- Escola de la Vila: El 1935 es signa l'acta d'acabament de les obres de la nova escola. El 1947 s'inaugura la casa de la mestra. Va tancar les seves portes a primers de febrer de 1967.
- Escola "privada": En el mateix edifici en que estaven les escoles municipals, entre els anys 1992 i 1994 un grup de pares va impulsar la creació d'una escola que seguia les directrius pedagògiques de l'escola Waldorf. Aquesta escola, que en un primer moment no va estar reconeguda per ensenyament, al final va ser-ho, però depenent de l'escola d'Esponellà.

Centenys. Existia una escola l'any 1929 segons consta a l'acta de l'Ajuntament de Vilert d'aquest any, en que es destina una partida de diners per comprar-hi material. Aquesta escola estava situada a la plaça, a Can Bondat. Anys mes tard, el 1946 se'n van inaugurar unes altres, en un terrenys situats al Mas Gifreu. L'any 1971 van tancar definitivament i actualment estan en estat ruïnós.

MUNICIPI DE FONTCOBERTA

Fontcoberta. Als baixos de l'actual Ajuntament, on actualment hi ha l'Arxiu Municipal, surt referenciada una escola només per nens el curs de 1875-76. Al voltant de 1920 s'adequa el primer pis. Del 1936 al 39 l'escola es trasllada a la rectoria, i en acabar aquesta torna a la seva ubicació original (tot just el 36 hi ha un projecte de fer unes escoles noves). El 1947 es projecten les noves escoles que son inaugurades el curs 1956-57. Entre 1972 i 1982 van estar tancades. L'any 1996 es trasllada al veïnat de Melianta i el 1997 agafa el nom d'Alzina Reclamadora.

Vilavenut. En una visita feta el 1876 per l'inspector d'ensenyament a l'escola de Fontcoberta, considera la necessitat de fer-ne una de nenes. El projecte, però, es durà a terme a Vilavenut, i tot i que en un principi va ser de nenes, aviat tant la de Fontcoberta com aquesta van ser mixtes. Aquesta escola, que estava situada tot just a la sortida del poble a tocar de la carretera, tancarà l'any 1972. Actualment l'edifici es un equipament d'us social.

MUNICIPI DE PALOL DE REVARDIT

Palol: A diferència d'altres pobles, l'escola, inaugurada l'any 1933, era un edifici pensant exclusivament per a ús escolar. Van tancar en acabar el curs 1971-72 i van passar a l'escola de Cornellà del Terri. Actualment hi ha l'Ajuntament.

Riudellots de la Creu. L'edifici de les escoles, que estava situat davant l'actual benzinera de la República, va ser enderrocat a començaments dels anys 90 del segle XX, quan es va desdoblar la carretera comarcal. Quan va tancar l'escola, la mainada va passar a l'escola de Palol.

La Mota. Tot i que en el decret de l'any 1858 es manifestava l'obligació de que havia de tenir una escola per a tots els alumnes del municipi, no he pogut trobar cap referència que pugui indicar que n'havia hagut, i podria ser que sigues la que es va fer Riudellots de la Creu.

MUNICIPI DE PORQUERES

Porqueres. L'any 1956 s'inaugura l'actual edifici, que porta el nom del Frigolet i que venia a substituir a l'escola existent fins aquell moment que estava situada a Can Girgues, a tocar de la carretera de Sant Miquel, davant de l'actual Finca de Casa Nostra.

Mata. Es van traslladar a la seva actual ubicació el setembre de l'any 1989. Primerament estaven als baixos d'una vivenda particular i als voltants de l'any 1947 es van traslladar a tocar de la carretera, on actualment hi ha el casal de la gent gran. Rep el nom de l'Entorn.

Miànigues. A partir de l'any 1934 es comença a impartir l'ensenyament en el mas Guardiola, situat dins del nucli del poble. El 1957 s'inaugura una nova escola que perdurarà fins l'any 1989 en que tanca les seves portes. Tot i amb això coincidint amb la inauguració de l'escola del Remei a Banyoles, l'escola es va quedar sense alumnat i va tancar entre el curs de 1976/77 i 1978/79. A partir del curs 1979/80 va tornar a obrir, però només com a parvulari, fins que el curs 1983/84 es va veure ampliada fins a segon curs de primària. Actualment es dedica a escola bressol.

Usall. El 1934 es va decidir fer-hi una escola, però quelcom va frenar el projecte i possiblement fos la Guerra del 36, doncs l'únic que ha existit han estat unes dependències de Can Traver que es van adaptar per fer-hi classe i que van estar en funcionament fins a finals dels anys 60.

Pujarnol. L'escola estava situada a Can Vila, a tocar de la carretera que va de Banyoles a Pujarnol. Va funcionar fins l'any 1956 data en que es va inaugurar la nova escola de Porqueres.

MUNICIPI DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Sant Miquel de Campmajor. Durant forces anys, l'escola va estar situada a can Llambert, a l'entrada del poble, per la carretera de Banyoles. Durant la Guerra Civil es va habilitar la rectoria com a tal i tot i que al llarg dels anys hi ha diversos projectes per fer una nova escola (1923, 1936, 1941) no serà fins a primers d'octubre de 1953 que s'inaugura la nova escola, en el mateix edifici on s'hi troba l'Ajuntament. L'any 1998 va prendre el nom de Roqueta.

Falgons. L'any 1959 s'obre una escola Parroquial, a la mateixa rectoria, que perdurarà fins el 1971.

Sant Martí de Campmajor, Ventajol i Briolf: no tinc constància de que hagin tingut escoles.

MUNICIPI DE SERINYÀ

Serinyà. Es conserva una memòria datada el 1919 en que es parla de la necessitat de construir un nou espai amb les condicions necessàries per albergar-hi les escoles. Aquest edifici també albergava al primer pis l'Ajuntament de la Vila i durant un temps a la part de darrera de les escoles, que estaven a la planta baixa, la presó. L'escola actual que porta per nom el de Bora Gran va estar inaugurada el gener de 1996, to i que encara es fan servir els locals de la planta baixa de l'edifici consistorial.

MUNICIPI DE VILADEMULS

Galliners. Les darreres escoles estaven situades a l'entrada del poble i es varen tancar als voltants de 1980. Actualment es un local social polivalent.

Ollers. Estaven situades a la rectoria i aquí fou on Mn. Baldiri Rexach començà a implantar, entre 1730 i 1781, els seus avançats mètodes pedagògics.

Orfes. Ja es pot constatar l'existència d'una escola l'any 1919, arrel d'una carta adreçada per la professora del poble a l'Alcalde de Vilademuls. La darreres escoles estaven situades darrera l'església i es varen tancar a finals del curs 1973/74. Actualment es una vivenda particular.

Sant Esteve de Guialbes. Les antigues escoles estaven situades al mig de la població, a la carretera, i tot just abans de començar la Guerra Civil, probablement el gener de l'any 1935, es van traslladar a la seva actual ubicació a les afores del poble.

Vilafreser: Les escoles, que estaven situades al mig del poble, a peu de carretera, es varen tancar l'any 1984.

Olives, Parets, Sant Marçal de Quarentella, Terradelles i Vilademuls: no tinc constància de que hagin tingut escoles.

Bookmark and Share