Artículos - Historia local

DE L'ANTIGA CASA NENAS A L'HOTEL MUNDIAL

DE L

Revista de Banyoles
núm.980, juny 2015, pp.20-21

A principis del segle XIX les tropes franceses que havien ocupat la ciutat varen voler deixar la seva empremta a Banyoles, i a la plaça Major hi van construir les darreres voltes, les que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà, les voltes que amb el pas dels anys es coneixerien com les voltes del Mundial.

També serà als voltants d'aquests anys, concretament l'any 1800, quan es documenta un Pere Hospital, conegut amb el sobrenom d'en Nenas. Un sobrenom que heretarà la seva filla, la Margarida Hospital Frigola i el seu gendre, l'Antoni Planells Coll, que s'havien instal·lat tot just a la casa que hi havia a tocar d'aquestes noves voltes i on exercia l'any 1859, ell de rastrillador i els seus fills Carme i Antoni com a espardenyers.

L'any següent, el 1860, es produeix un canvi, i el vell rastrillador, que té 64 anys, es converteix en taverner, igual que el seu fill que s'ha casat amb la Teresa Torrent Pontonet amb qui aquell any ja tenia una filla d'un any, la Maria.

Serà aquest Antoni qui, juntament amb la seva dona Teresa, al número 30 de la plaça Major, en un edifici de dos pisos i planta baixa propietat dels Faras de Fontcoberta, tiraran endavant el nou negoci de «tienda de vinos y aguardientes» amb venda «de vinos al por menor» i de «vinos del país».

Cap als tombants de segle, l'any 1896, la família que en aquells anys s'ha anat ampliant i que està formada per l'Antoni i la seva esposa, juntament amb els seus fills Leonor, Emília, Enriqueta i Narcís, ja gestionaran un negoci de «hosteria», conegut pel sobrenom de la família: l'hostal d'en Nenas o de Can Nenas.

I així seguirà funcionant fins l'any 1906 quan l'Antoni traspassa el negoci al matrimoni format per en Francesc Mitjà Serramitjana i la seva esposa Dolors Malagelada, els quals varen batejar aquest hostal, situat al davant d'on hi paraven les diligencies que feien el trajecte de viatgers de Girona a Banyoles, amb el nom de Posada Nenas, oferint habitacions i servei de restaurant i cafè.

Possiblement un dels fets de traspassar el negoci és que les tres filles del matrimoni ja feia anys que no hi vivien. L'any 1893 la Leonor tenia 26 anys, l'Emília 21 i l'Enriqueta,19; i pel que fa al fill, que fou conegut amb el sobrenom de Noi Nenes, aquell any exercia com a músic, i a aquesta professió es va dedicar, formant part de «l'Orfeo Popular Banyolí» i essent cornetí de l'Orquestra «La Moderna de Banyoles» i després de la dels «Juncans».

Doncs bé, amb el negoci en mans dels Mitjà Malagelada, i amb la denominació de «mesón» i «taberna» ja l'any 1909 s'anunciaven al diari local “El Amigo del Pueblo”, dient que a Casa Nenas, Plaza Constitución 29, es recollien encàrrecs de EL LIGERO – recadero a Barcelona. Era el mateix any que també anunciaven que a Casa Nenas «Se sirven botellas de Agua Sulfurosa de Bañolas á domicilio. Servicio diario». Eren uns anys de dura competència amb un altre establiment de la ciutat, que igual que aquest s'havia fundat a mitjans del segle XIX, coincidint amb l'obertura de la carretera de Girona a Olot i que amb el pas dels anys anirà agafant també el seu protagonisme en la seva lluita per captar als viatgers que venien a la ciutat: la posada Flora.

Una competència que curiosament va dur als dos propietaris a fer reformes en els seus respectius establiments quasi bé el mateix any, en concret a començaments dels anys vint, tot i que s'hi varen avançar per un parell d'anys els Mitjà als Tarradas.

Seran aquests canvis els que faran que a partir del mes de novembre de 1920 s'anunciïn per exemple als diaris banyolins “Butlletí Sindical” i “Agricultura Casolana” d'aquesta manera: «Posada Nenes de Francesc Mitjà. Serveis a la carta i entaulats. Habitacions espaioses i ventilades. Confort i economia. La casa conta amb espaioses quadres per a caballeries».

Aquestes reformes i les posteriors dutes a terme al llarg dels anys, portaran a canviar el nom de l'establiment per al d'Hotel Mundial, i a oferir als seus clients un total de 42 habitacions, la majoria dobles i amb bany, un menjador amb diversos salons, una zona de bar i taules i cadires sota les voltes de la plaça, de tal manera que l'any 1930 a “Gent Nova” els anuncis ja havien agafat un altre caire: «Hotel Mundial de F. Mitja. Gran Confort. Se serveix a la carta i cuberts. Casa Especial per a banquets i batetxos. Habitacions amb aigua corrent. Servei de Autos a tots els trens. Garatge. Plaça Constitució, 20. Telef. 1125».

Però per arribar a fer aquestes reformes, abans varen haver de «créixer» en superfície, doncs recordem que la primitiva «Casa Nenas» ocupava només el número 30 de la plaça, propietat dels Faras, a qui tenien llogat els baixos. Doncs bé, d'aquí que lloguessin, a banda de la planta baixa i el segon pis de la Casa d'en Faras, la planta baixa i els pisos segon i tercer de la casa que feia cantonada, la de les voltes de començaments del segle XIX, la número 31, que pertanyia als de Can Fort Planaferrana.

Amb l'arribada de la Guerra Civil, el tipus de clientela va patir un canvi, però va seguir oferint els seus serveis ja que primer s'hi varen hostatjar els aviadors republicans, després els russos i en acabat el conflicte les tropes nacionals. Del pas de l'oficialitat i tècnics russos per aquest hotel en Joaquim Ejarque i en Miquel Rustullet, en el seu llibre “El Camp d'Aviació de Martís” expliquen que mentre s'estaven a l'Hotel era habitual que aparquessin els seus vehicles a la Plaça, just al davant; però una nit o bé una colla de ciutadans descontents o bé una colla d'adolescents entremaliats van posar sucre als dipòsits de gasolina dels vehicles. Fos com fos, no van tornar a deixar els vehicles al centre de la ciutat i varen anar a dormir a Mas Palau tot i que seguien fent els àpats al Mundial.

Acabada la conflagració, poc a poc la clientela va tornar i s'hi podien veure viatjants que venien per negocis, famílies barcelonines que venien de vacances, usuaris de la Puda i diferents professionals, així com els músics de l'orquestra La Selvatana i la Principal de la Bisbal, que venien a actuar al Mercantil per la Festa Major i que any rere any hi feien estada. Com a mostra el padró municipal de 1945 ens diu que a banda dels propietaris i dels criats i serventes, entre els fixos hi havia un mecànic de Vilademuls, un carreter de Mieres, un mecànic de Castellfollit, un comptable d'Esponellà i un parell de viatjants de comerç.

Però també s'hi hostejaven gent de renom. Per exemple l'any 1931 quan el fotògraf Rafael Vilarrubias va decidir canviar d'aires, tot buscant un escenari idoni on desenvolupar la seva activitat fotogràfica, —i seguint les recomanacions del seu barber habitual qui feia pocs dies havia estat a Banyoles—-, s'instal·là a l'Hotel Mundial, convertint-lo en la seva nova llar durant molt de temps.

Un altre que hi va fer una llarga estada fou el poeta i articulista Joan Perucho el qual l'any 1995 va deixar escrit en el diari “Avui”: «[...] a la dècada dels cinquanta per exigències professionals, hi vaig viure un parell d'anys hostatjat en el desaparegut Hotel Mundial, que presidit pels avis, regentava la filla vídua i una neta casada. Sota els porxos de l'hotel, que donava a la plaça, després de dinar prenia cafè amb el notari, un aragonès agut i mordaç que es deia Saura. Clienta de l'hotel ho era també, des de feia anys, la germana gran del poeta J.V.Foix, que es deia Carolina... es posava a fer ganxet sota les voltes de l'hotel, tot contemplant les parades d'alls i verdures i l'esvalot de l'aviram [...]» i acaba recordant les seves llargues tertúlies, havent dinat, assegut sota les voltes de la plaça, i tenint com a companys a banda de la Carolina Foix, a la bibliotecària de Banyoles, la senyoreta Montserrat Aragó que també havia convertit aquest hotel en la seva llar.

Precisament Perucho fa referència als propietaris referint-se als avis i a la filla vídua, quan en realitat n'era la jove, l'Agnès Soler Planas, de Castelló d'Empúries, que s'havia quedat vídua l'any 1939 d'en Joan Mitjà Malagelada. D'aquest matrimoni va néixer, l'any 1920 la Maria Mitjà Soler que es va casar amb en Ramon Coderch Freixenet, de Vic, mort l'any 1962 i a la que en Perucho es refereix com a la «neta casada».

L'any 1956, el mateix any en que es duu a terme el projecte de posar-hi tendals a les voltes de la casa número 22 (antic número 31) i el rètol de «Hotel Mundial» a la del número 23 (antic número 30), a la revista “Horizontes” podem llegir «Hotel Mundial. Restaurante. Cocina Selecta. Servicio Esmerado. El mejor situado de la ciudad y el que dispone de los salones más modernos y espaciosos, para bodas y banquetes. Garage. Esplendida terraza. Plaza España 23. Telefono 25», i és que de fet una de les grans ofertes d'aquest hotel ja des dels primers anys era el seu gran saló, situat a la planta baixa, en el que es podien oferir grans banquets, essent les empreses de Banyoles i comarca uns dels seus principals clients. Entre ells fins i tot els seus antic propietaris, tal i com ens comenta l'Antoni Maria Rigau parlant de l'any 1921, el dia de la presentació de la nova bandera de l'Orfeó Banyolí, del que recordem en formava part en Narcís Planells, el Noi Nenes. Doncs bé aquell dia per celebrar-ho varen anar a Can Nenas on els varen oferir un banquet que va sortir a 3 pessetes el cobert.

Finalment, aquest establiment centenari va tancar les seves portes a començaments de 1980, sobrevisquent-l'hi el seu gran competidor, la Fonda Flora, una dècada més.

Bookmark and Share