Articles - Història local

EL "NOU" ESCORXADOR MUNICIPAL

EL "NOU" ESCORXADOR MUNICIPAL

Revista de Banyoles
núm.982, agost 2015, pp.36-37

L'any 1933, l'arquitecte municipal, Francesc Figueras de Ameller enllestia un nou projecte d'escorxador, i dic un nou projecte, perquè des de que l'any 1850 es va inaugurar l'escorxador del carrer dels Valls, havien estat moltes les temptatives de trasllat, però totes elles fracassades, tot i que l'any 1891, com deia en Francesc Figueras en la memòria del nou projecte, ja hi havia a l'ajuntament un «Projecte complert d'Escorxador» pressupostat en 54.114,42 ptes. Semblava ser que per fi, aquesta vegada la cosa anava per bon camí, ja que en la dita memòria s'afirmava que «la ciutat de Banyoles té actualment un escorxador en condicions pèsimes [...] i la neteja de tripes i demés menuderies es fa al rec public que per allí passa», i afegeix que «tots els escorros i bruticies resultants de la matança van en aquest mateix rec».
El cas és que, un cop construïda en la seva quasi totalitat la xarxa de clavegueres, es va començar a considerar que un dels primers problema locals urgents de resolució era l'escorxador. D'aquí que l'any 1931, en plan electoralista, la candidatura republicana catalanista deia que «si com esperem el poble ens honra amb la seva confiança...» ells preveien destinar els pressupostos necessaris per realitzar diferents obres, entre elles l'acabament de la xarxa de clavegueres i un nou escorxador. I tot i que a Banyoles el resultat de les eleccions fou favorable a la candidatura de dretes, el fet de que a la majoria de les poblacions el triomf fou per les candidatures republicanes i que tot acabés amb la proclamació de la República, el consistori banyolí passà a mans dels republicans, els quals sembla ser que varen acomplir allò que havien promès, ja que en el ple municipal del mes de maig de 1932, després d'escoltar l'opinió dels tècnics sanitaris, donen llum verda a la construcció del nou escorxador, encarregant a l'arquitecte municipal que se'n fes càrrec del projecte. El nou projecte va quedar enllestit el 3 de maig de 1933, tal i com es pot veure en el plànols que acompanyen a la «memòria de projecte d'Escorxador Municipal [...] per a una població de deu mil ànimes».
El lloc escollit per a dur a terme aquesta obra fou el solar que havia estat cementiri municipal entre el segle XVIII i el 1913, i com deia en Joaquim Gratacós Massanella en un article publicat a Horizontes el setembre de 1955 referint-se a l'elecció d'aquest lloc per a dur a terme el sacrifici del bestiar, «el lugar de los muertos permanentes fue destinado a hospedar muertos temporales». Aquest espai, que era de propietat municipal, estava situat segons podem llegir en la memòria «entre el carrer del President Maciá ?el que era la carretera de Girona a Olot?, carrer de Figueres ?actual Sant Martirià? i un camí public de poca importància», un camí, situat a la banda nord, que va acabar suprimit després de decidir perllongar la ronda Fortià fins a la carretera.
L'entrada al nou complex d'escorxador estava prevista precisament per aquest nou tram de la ronda Fortià, trobant-se seguidament la bàscula, per a pesar els animals vius, i els corrals, que quedaven adossats al carrer de Figueres, la triperia amb els «lavaderos para mondongos de ganado de cerda, vacuno y lanar» i el femer. Al mig del solar s'alçava l'edifici principal de l'escorxador, format per tres naus, amb tres entrades independents: una per a bestiar porquí, una altra per boví i una darrera per al bestiar de llana. A més, també s'hi trobava la cambra d'oreig (comuna a les tres naus), el despatx del veterinari, el laboratori, la cabina del conserge i una romana per a pesar els animals un cop sacrificats.
Fent cantonada amb l'actual carrer de la Llibertat, s'hi situava un petit edifici de dues plantes. A la planta baixa s'hi trobaven els lavabos i els vestidors pel personal encarregat de la matança, i al primer pis l'habitatge del vigilant.
I just oposat a aquest edifici, a l'altra banda del solar «s'hi projecte un petit edifici destinat a reemplaçar l'actual caseta de recaptació d'arbitris ?els burots?, junt amb un petit corral destinat als animals en observació i aïllament».
Amb els plànols entregats i mentre s'espera la resolució de l' Inspector Intercomarcal de Sanitat i Secretari de la Comissió Sanitària Comarcal de Girona, el Sr. Emili Ibañez Sainz, el 22 de maig d'aquell mateix any a les set de la tarda se celebra a les dependències municipals la «subhasta de les obres de l'edifici central de l'escorxador, sota el tipus de 66.663,17 pts».
Un cop donat el vist i plau de l'obra, que de fet no arribarà fins el 2 del mes de desembre d'aquell any de 1933, les obres segueixen per bon camí i sembla ser que a finals de 1935 l'obra ja està pràcticament acabada, ja que en la sessió plenària del 4 de desembre s'aproven les bases del concurs per a la instal·lació mecànica de l'escorxador (que es adjudicada en la sessió de l'1 d'abril de 1936 a un tal M. Sarasa de Girona, quedant fixada en 43.436,30 pta), a la vegada que es deixa constància de que es preveu la inauguració del nou escorxador dintre de l'any 1936 i es fixen els drets que es percebran pel servei de matança, els quals ja s'inclouen dins del pressupost municipal de l'any 1936.
Però l'esclat de la Guerra Civil el juliol d'aquell mateix, sembla ser que va deixar-ho tot parat, i hauran de passar gairebé quatre anys, fins que s'inauguri definitivament el nou escorxador municipal. El 16 de novembre de 1939 es va decidir tornar la fiança, una vegada acabat l'escorxador, al constructor Lluís Fraguell. El 9 de gener de 1941 es va inaugurar oficialment (a les deu del matí i amb la corresponent benedicció del local i amb les autoritats locals presents) i va ésser nomenat Jaume Massanella i Dalmau el primer veterinari del nou i modern «Matadero Municipal».
El nou escorxador comptava amb tres naus proveïdes de carrils aeris, triperia i corrals per a les diferents espècies. També estava equipat amb un despatx per als serveis veterinaris i amb un modern laboratori, amb una sala de projecció equipada amb un Triquinoscopi (microscopi de projecció que es fa servir per examinar la carn de porc sospitosa d'estar atacada per la triquina, el cuc causant de la triquinosi), amb una excel·lent òptica, que es va comprar a l'escorxador municipal de Barcelona.
Un altre veterinari de la nissaga dels Massanella, en Joaquim Gratacós Massanella en un article publicat a Horizontes el setembre de 1955 deia que el nou edifici tenia «Agua abundante. Instalaciones mecánicas para la matanza de cerdos que, mediante el baño de agua caliente son facilmente depilados y trasladados, luego, al pesaje y carga en coche de transporte a traccion animal. Y por doquier instalaciones mecánicas movidas eléctricamente y a mano para la suspensión de reses; insuflacion de pequeños animales mediante compresor, bancos metálicos, rieles de traslación de reses suspendidas; hileras laterales para oreo de canales y pesaje preciso, rapido, exacto y honesto,... y un laboratorio de inspecciones sanitarias micrográficas».
A tocar d'aquestes instal·lacions, i dins del mateix recinte, l'any 1950 es va construir un nou edifici, destinat a parc de bombers i magatzem per als carros i bestiar de la brigada municipal, tot i que per problemes d'espai, els primers varen acabar ocupant-ho tot, fins que l'any 2003 el cos de bombers es varen traslladar a la seva ubicació actual a Puigpalter, destinat-se l'edifici a l'Espai Jove. A mitjan de l'any 2006 l'escorxador va cessar la seva activitat i l'Ajuntament de Banyoles es va vendre la propietat dels terrenys.
Finalment, el 30 d'octubre de 2007 varen començar els treballs d'enderroc per tal de tirar a terra l’antic escorxador municipal i l’antic parc de bombers, i construir-hi en el seu lloc, un conjunt d'habitatges, tot i que tampoc no va ser tan fàcil ja que en el decurs de l'enderroc varen sortir a la llum les restes de l'antic cementiri, cosa que va fer que temporalment es paralitzessin les obres.

Bookmark and Share