Articles - Història local

EL QUARTER DE CAVALLERIA DE LA PLAÇA DELS TURERS

EL QUARTER DE CAVALLERIA DE LA PLAÇA DELS TURERS

Revista de Banyoles
núm.932, juny 2011, p.21

Durant la guerra de Successió, Banyoles va haver de suportar les destrosses pròpies de qualsevol conflicte bèl·lic; i, al final, els borbònics hi varen deixar aquarterat un batalló de dragons (terç de cavalleria d'atac creat al segle XVI) de cent vint homes, amb els seus respectius oficials i cavalls. Un contingent que moltes vegades es veia augmentat per les tropes de pas, que la població també es veia obligada a allotjar i mantenir.

Si tenim present que un cop acabada la conflagració la població banyolina no anava molt més enllà del miler d'ànimes, es fàcil imaginar-nos el greu problema que representava per la població aquesta desproporció entre habitants i tropes a mantenir. Així mateix l'aspecte de la vila era deplorable. Amb un traçat medieval, amb uns carrerons estrets, amb cases unes mig enderrocades i altres derruïdes per l'artilleria, amb bona part de les muralles esberlades, ... era una vila oberta, era un conjunt de cases sense cap tipus de protecció.

Aquest motiu i el fet de no poder suportar l'allotjament de tota aquesta soldadesca, fou la que empenyé als habitants de la vila a cercar una solució, i aquesta passà per construir un quarter i treure la tropa de les seves cases. Les primeres gestions en aquest sentit s'iniciaren el 1727, però no seran acceptades per les autoritats militars fins l'any 1740.

Per dur a terme l'obra, el primer que calia era trobar un solar prou gran per enquibir-hi el conjunt, cosa que evidentment no podia ser dins de les muralles. Per aquest motiu es va pensar en un que hi havia prop de la porta dels Turers, d'on sortia el camí per anar cap a Olot per Mieres. Un cop aprovats els plànols - dels que no s'entenen cap copia, però se suposa que deurien correspondre als d'un quarter de tipus modular i compacte - obra d'un enginyer militar, el francès Joseph Fabre, present a la Junta de Fortificacions de Girona i estret col·laborador del també enginyer militar Francisco Miguel Marín, autor de projectes com els quarters de la plaça Palau, Jonqueres i Santa Madrona de Barcelona, així com del nou quarter de les Drassanes de la mateixa ciutat, començaren les obres l'any 1741.

Cal a dir que per poder sufragar aquesta despesa l'abat de Banyoles, el filipista Joan Baptista Descatllar i de Tort, redimí temporalment el municipi del pagament de les rendes dels censals. Així mateix, també considerà que l'obra era petita i va demanar llicencia a les autoritats militars per ampliar-ho i poder així hostejat permanentment dos esquadrons de dragons, en lloc d'un com estava previst. Mentre les obres tiraven endavant i a causa de la mort de l'Emperador Carles VI d'Alemanya començava una nova guerra per la successió d'Austria, en la que França, s'enfrontava als austríacs, i Espanya li donava recolzament però a canvi d'ajudar a Felip V en la conquesta del Milanesat i del ducats de Parma i Plasencia. Per aquest motiu, el monarca espanyol per tal de dur endavant la seva campanya italiana demanà la meitat dels diners que la vila destinava a la construcció del quarter, veient-se d'aquesta manera l'obra interrompuda.

Aquesta aturada, l'aprofità la vila per, seguint la recomanació de l'abat, demanar un nou projecte. A aquest, s'afegí el 1749, Marín, el qual recomanà que es tirés l'obra endavant tota vegada que Banyoles disposava de bons farratges i gra per als cavalls, tant per mantenir una tropa com per allotjar les de trànsit que anaven de camí cap a la frontera de Camprodon. Aquest mateix any el marqués de La Mina envià un informe al ministre de la guerra, marqués de l'Ensenada i l'ajuntament un altre al propi rei Ferran VI demanant poder continuar les obres, però la resposta no arribarà fins el 1758, reiniciant-se les obres l'any següent, a càrrec del mestre de cases de Fontcoberta, Llorenç Duran. Anys més tard, el 1774, el mateix Llorenç Duran demanà al Consell Municipal poder construir un edifici amb voltes, pel costat de ponent de la plaça d'armes i així limità aquest espai pels quatre costats. Possiblement les obres, amb més o menys impuls, seguirien uns anys però els esdeveniments que desembocaren en la Guerra Gran acabarien amb la iniciativa, d'aquesta construcció de 67,68 m. de llargada per 20,89 m d'amplada, amb la façana principal, segurament orientada a migdia, amb unes quadres a la planta baixa - on actualment hi ha les voltes de la plaça dels Turers - i el pati d'armes a la part del darrere.

L'any 1852, amb la construcció de l'actual carretera de Girona a Olot s'enderroca l'antic quarter de cavalleria.

Bookmark and Share