Articles - Història local

EL QUE QUEDA DELS PROJECTES D'EMBASSAMENT DEL FLUVIÀ

EL QUE QUEDA DELS PROJECTES D

El Pla de l'Estany. Revista del Consell Comarcal
núm.76, abril 2014, pp.20-23.

En el número 72 d'aquesta mateixa revista, corresponent al mes de novembre de 2012, ja es varen publicar dos articles, un signat per en Miquel Rustullet i l'altre per Joan Anton Abellan, que sota els títols de «La casa dels Enginyers, de Martís (Esponellà)» i «Projectes d'embassaments al Pla de l'Estany», respectivament, ja es feia un repàs del que havien estat aquests projectes. Però en aquest article voldríem ampliar la informació parlant des del punt de vista d'una de les branques més recents de l'arqueologia, la denominada arqueologia industrial. Es a dir, des del punt de vista de les seves restes i del que en queda avui en dia.
D'aquest projectes ens centrarem en els dos punts sobre els que es tenien que fer actuacions, d'una banda la zona de la Casa dels Enginyers i de l'altre la zones del projectat embassament de Crespià.

La Casa dels Enginyers
Sobre el projecte de «Casa administración y laboratorio» podem dir que tot i que els primers esborranys són obra de començaments de la dècada dels anys trenta del segle passat —el primer projecte fou aprovat el 26 de juliol de 1932 i completat el 31 d'agost de 1935 —no es va materialitzar fins l'any 1942, però es gairebé l'únic dels projectes que al voltant dels embassaments es varen dibuixar sobre el paper, que va ser una realitat, ja que l'obra fou acabada l'any 1945. Tot i que de fet el projecte inicial el situava uns metres més al sud de lloc definitiu i amb una planta gairebé rectangular «[...] quiza se haya abusado artisticamente [...] dentro de la corriente del cubismo» molt lluny del que va arribar a ser al final. Tot i que es curiós que l'informe inicial deia que s'havia optat per aquest tipus tant funcional tota vegada que en mols casos «son verdaderos chalets que en muchos casos sirven solo de recreo veraniego [...]» cosa que en realitat va acabar sent.
Però a banda del propi edifici que es conserva en força bon estat, tot i que el pas dels anys i la manca de manteniment no li auguren un futur prometedor, son altres els vestigis que en aquesta zona ens han quedat.

Fites: Blocs de pedra rectangular gravats amb les inicials CHPO (Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental), encastats al terra, i que tenien la funció de delimitar el terreny que envoltava la casa. Avui en dia es poden veure al llarg del seu perímetre.

Projecte de camí de dalt a les instal·lacions de la presa. Per tal de poder dur tant el personal com tot el necessari per construir aquesta edificació es va projectar el denominat camí de dalt. Per això es va aprofitar una part del camí ja existent que menava a Serinyà i que arrancava al punt quilomètric 8,685 de la carretera de Banyoles la de Besalú-Figueres. La part aprofitada fou fins que aquest travessava la riera d'Espolla. A partir d'aquí i en línia recta es va projectar un camí de sis metres d'amplada, per tal de que es podessin creuar els camions que venien de l'obra. aquest camí tenia 1.420 metres de longitud i al final hi sortia un ramal de 98,50 metres que que arribava fins el pati de la casa, que estava situat a 48 metres per damunt de la coronació de la resclosa. Construït entre 1935 i 1937 encara perdura avui en dia.

Grup de 4 pilars. Un grup de quatre pilars, tot just a tocar de l'estimball, que distribuïts en forma rectangular donen la sensació d'haver estat un antic balcó, i més quan ens fixem que els pilars tenen uns forats en els costats que sembla com si haguessin albergat una barana.

Bassa d'aigua. Una antiga bassa d'aigua i restes de les conduccions que hi menaven.

Antic camí. Just per sota la casa dels enginyers i resseguint el perfil del pla on està ubicada hi ha un antic camí carreter, totalment emboscat, que neix una cinquantena de metres al nord de la casa. Un camí terraplenat baixa en diagonal pel cingle fins aquest punt. Segueix en direcció Esponellà amb una llargada indeterminada però que sobrepassa els 300 metres i amb uns 2,50 metres d’amplada de promig, (que és el que varem poder recórrer). La major part d’aquest camí té una paret en la part inferior, per guanyar el pendent i anivellar-lo, al final del camí, a llevant, acaba amb una ziga-zaga que salvava el desnivell del cingle. Aquí hi trobem una balma on hi varen construir un fort pilar per consolidar la roca.

Base de la torre d'un telefèric. Just a l'alçada d'on s'inicia aquest antic camí hi ha el que seria la base d'una torre. La construcció consta de dues plataformes distribuïdes en forma escalonada on es poden veure en cada una d'elles els forats per on passaven els cables i els punts de sustentació de les torres. Al costat d'aquestes restes, s'aixequen dos pilars d'uns tres o quatre metres d'alçada vestigis d'un antic cobert.

Embassament de Crespià
Del primitiu projecte d'embassament del Crespià, un projecte de l'any 1930 que no fou desestimat fins el gener de 1946 amb un lacònic informe que s'expressava amb els termes següents «la cerrada del pantano de Cespià es inadmisible desde el punto de vista geológico, debiendo proscribirse en dicho punto cualquier otra embalse [...]» en queden poques restes. Unes al mateix poble de Crespià i les altres al lloc on s'havia de construir la paret de la presa.
Al poble de Crespià encara avui en dia s'hi pot veure en una paret una placa que recorda el pas de la CHPO. I fins fa pocs anys encara quedaven dempeus les restes d'una edificació que va albergar els primers treballadors. Les altres restes cal buscar-les al llarg del indret on es pretenia aixecar aquest projecte.

Projecte de camí de baix. De la mateixa manera que a la Casa dels Enginyers, es va haver de construir un camí que portes al lloc de construcció. Per això es va construir una carretera que arrancava des de la carretera de Banyoles a la de Besalú-Figuers prop del pont sobre el Fluvià i que vorejant el riu Fluvià pel seu marge dret portava al llarg de 1.430 metres al peu de la resclosa, tot i que abans sortia una derivació que portava a la que tenia que ser la coronació de la presa. Un mur de 45 metres d'alçada i de 4 metres d'amplada en la seva part superior que estava situada per sobre la cota 137. Aquest camí tenia continuïtat i arribava fins a les proximitats de la Casa de l'Administració.

Desguàs de fons. Per tal de dur a terme les neteges del propi pantà aixi com a mesura de seguretat per tal de dur a terme un buidatge controlat s'havia de construir el que denominaven «desagüe de fondo.» Una mena de conducte situat a la llera de riu que arrancava a una banda del mur de la presa i moria a l'altre banda. En el cas que ens ocupa la construcció d'aquest conducte es varen iniciar per la banda de la sortida el 24 de maig de 1943 i estava previst que tingues una longitud de 277,40 metres, però una sèrie de problemes derivats de la geologia del indret escollit —es varen trobar amb una gran quantitat de cavitats— va fer que no arribessin molt més enllà dels 200 metres. Avui en dia al marge esquerra de riu encara es pot veure l'entrada d'aquesta conducció tot i que el fang acumulat dificulta el seu recorregut.

Base d'un telefèric. Tot just al peu de l'entrada d'aquest túnel i també a l'altra banda del Fluvià, queden les restes de les bases del telefèric que es feia servir per traspassar material d'una banda a l'altra del riu.

Sobreeixidor del pantà. De la mateixa manera que el desguàs de fons, a l'alçada del nivell superior de les aigües es tenia que construir el que es coneix com a«Aliviadero o vertedero hidráulico». Una mena de desaigua en forma de túnel com a mesura de seguretat que no permet l'elevació del nivell de l'aigua per damunt de la cota màxima, que arrancava a una banda de la paret de la presa i sortia a l'altre, de manera que en cas de necessitat l'aigua queia en forma de cascada. En el cas del Crespià es va començar a construir la sortida d'un d'aquest sobreeixidors a una alçada d'un 40 metres, tot just per sota de Sant Miquel de Roca, i tot i que encara es accessible, la abundant vegetació crescuda a la seva boca fa que no es pugui veure fàcilment. Té una profunditat de 20 metres i està excavat en conglomerats.

Restes d'un tram de via. Com a mut testimoni de les diferents vies de tren que es varen muntar per tal de que les vagonetes que transportaven material es poguessin desplaçar amb facilitat a tocar de la llera del riu, a la seva marge dreta, al mig d'unes pedres s'aixeca impertèrrita al pas del temps un tram de via de poc més de tres o quatre metres. Aquí també hi trobem part d’un camí, que baixaria des d’on hi ha les fonts, amb imponents parets per terraplenar el camí...

Varen haver-hi molts més projectes al voltant d'aquest embassament com la proposta d'edificis per allotjament dels obrers, construcció aprovada el 30 de juliol de 1943, que tenia que situar-se en una explanada que hi havia a tocar del camí, poc abans d'arribar al rec d'Espolla. Aquestes construccions que contemplaven dos barracons amb capacitat per 144 treballadors cadascú, un altre edifici com a menjador i sala d'acte i un quart, per al guarda dona la sensació d'un autèntic campament militar. Una sensació que queda aclarida quan llegim que aquesta distribució de campament militar te un fi «[...] por si algun dia fuese necesario recurrir a mano de obra de presos o prisioneros sea aceptable la disposición dada para su perfecta vigiláncia».

Bookmark and Share