Artículos - Historia local

EL VEÏNAT DEL CASTELL DE PORQUERES

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.128, maig 2016, p.16.

Fa poc va caure aquesta foto a les meves mans i si bé en un començament no li vaig donar més importància i només vaig veure que era un grup de cases, una església i uns pallers, després em va fer anar molt més lluny en el temps i vaig pensar en allò que havia estat.

Avui en dia, el que veiem és un conjunt format per l'església de Santa Maria, la rectoria i el «castell», un clos tancat, amb un parell d'edificacions, una de les quals encara recordo de quan fa uns anys era un bar.

Començant pel més fàcil, pels pallers, he de dir que el que més em sorprèn és la seva forma: un de quadrat i un de rectangular, molt lluny d'aquella imatge de pallers arrodonits que tots tenim en ment. Uns pallers immortalitzats no tan sols per les càmeres de fotos, sinó també pels pinzells dels nostres artistes, com Joan de Palau en el seu quadre Paisatge de Porqueres (1971).

L'altre conjunt, és el que formen l'església i la rectoria. Una església amb un campanar quadrat, totalment diferent del d'avui en dia, que és d'espadanya i que va ser restaurat entre 1957 i 1960, pel «Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional», per tal de restituir el temple al seu estat primitiu. També es va reconstruir la rectoria, ja que l'antiga fou enderrocada, separant-la de la paret sud del temple, a diferència de la de la foto que estava totalment «enganxada» a l'església.

I de la mateixa manera que la rectoria es trobava adossada a l'església, antigament també ho estaven altres edificacions, doncs hem de recordar que normalment s'intentava edificar a redós de totes les esglésies, ja que era un terreny sagrat que era conegut com a «sagrera» i que tenia la particularitat d'estar sota la protecció i immunitat eclesiàstica. Un privilegi, aquest, que es remunta a l'any 681, any en que es va es va establir el caràcter sagrat de l’espai englobat dintre d’una circumferència de 30 passes de radi al voltant de l’església, de manera que s’assegurava la protecció de tots els que s’hi refugiaven. I això em duu al tercer nucli, el que es veu en primer terme, i on podem distingir un casa a mà esquerra i un edifici amb nou obertures força curiós, possiblement amb un ús agrícola, i que per molt que he intentat esbrinar què era, no he trobat ningú que m'ho pugui dir, tot i què, si mirem fotografies de l'època podríem afirmar que es va construir a partir dels anys trenta del passat segle XX.

I dic que parlar de la sagrera em duu a parlar d'aquest espai, per que de fet, com a tal, ja surt esmentat en un capbreu dels anys 1391 al 1395, el qual recull les declaracions de cinc persones que tenien 11 cases i un pati, a la «cellera» de Porqueres, que curiosament en aquest cas no es trobava al voltant de l'església, sinó del castell, un espai que possiblement va néixer arrel de petits edificis construïts sota la protecció feudal, on s’emmagatzemaven els fruits de les collites i que amb el pas dels anys varen passar a convertir-se en habitatges permanents.

Un castell, que si avui en dia no és tal, si que va ser-ho, si més no, fins el segle XIII en que fou abandonat com a plaça forta i com a residencia nobiliària, i en el que fins llavors a banda del senyor hi podíem trobar també el castlà (governador) i un batlle, que n'era l'encarregat de la justícia i de fer complir les ordres del senyor.

L'edificació subsistí possiblement fins el segle XVIII en que fou reconvertit en un mas.