Articles - Història local

L'ESCOLA A BANYOLES DES DE FINALS DEL SEGLE XIX

L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.108, setembre 2014, p.27

Fins ben entrat el segle XVIII les escoles de primeres lletres ensenyaven a llegir, escriure, comptar i resar; i en el cas de les nenes poc més que a cosir. Al capdavant hi havia un mestre, moltes vegades amb més bona voluntat que preparació, que tenia com a principal objectiu tenir entretinguda a la mainada i evitar que estiguessin jugant pels carrers. Al segle XIX, entra en escena un projecte educatiu més liberal, i es dota en molts casos, de locals propis a les escoles. Els mestres es professionalitzen i dins l’aula apareixen els llibres de text i altres recursos didàctics. El pas de l’escola unitària a l’escola com a concepte global, es dóna a començaments del segle XX, amb la introducció de l’escola graduada. D’aquesta manera s'uneixen esforços, es rentabilitzen recursos, i es requereix l’especialització del mestre i la diversificació en torn de matèries específiques en concordança amb els avenços científics i tecnològics del moment. Així, poc a poc, va anar sorgint l’organització i la direcció escolar.
A aquests canvis del segle XIX, Banyoles hi arriba amb un panorama poc engrescador: nomes hi havia una escola, la de la Vila, a la que els avatars de les guerres l'havien dut l'any 1874, a la seva total destrucció, tenint que esperar fins l'any 1890 a disposar d'un nou edifici escolar. Per això, no es d'estranyar que el Consistori banyolí, quan les primeres ordres religioses femenines es varen voler instal·lar a la ciutat, els demanés a canvi que impartissin l'ensenyament. Aquest és el cas de les monges Carmelites (1858), Clarisses de la Divina Providència (1862) i Sagrat Cor (1875).
I en paral·lel a aquestes escoles, en sorgeixen altres, la majoria fora de la llei. El Doctor Mascaró les descriu en la seva Topografia Médica «[...] ademàs de las escuelas públicas, existen varias de particulares cuyo local se reduce generalment a un salón de clase, con una o dos piezas accesorias. Algun colegio particular tiene jardín, otros carecen de este lugar de recreo[...]».
Una estadística de l’any 1890 mostra que a la vila hi havia una mitjana d’una escola per cada cent dos veïns, entre elles el «Colegio de San Luís Gonzaga». Fundat l’any 1881, per Francesc Dalmau, va funcionar fins a principis del segle XX, més o menys coincidint amb l'arribada dels Hermanos, que entre 1904 i 1936 varen emplenar una oferta que mancava a Banyoles: l'ensenyança religiosa per nens.
D'aquest període de primers de segle XX son dos escoles més: el Col·legi Cervantes d'en Narcís Vasallo, que funcionà entre els anys 1904 i 1909, i l'Acadèmia Ibèrica que als anys vint va muntar el telegrafista Castor Turégano. Però l'esclat de la Guerra Civil comportà una nova reestucturació del mapa escolar banyolí. Les escoles religioses varen ser expropiades, i juntament amb l'escola de la Vila, varen passar a ser municipals.
Acabada la conflagració les tres escoles religioses femenines varen obrir de nou, però no així l'escola dels Hermanos, ni l'escola Sol Ixent, fundada l'any 1934 per Magdalena Aulina.
Forces anys desprès una altre escola deixaria petjada a Banyoles: l'acadèmia Abat Bonito. Fundada l'any 1942 per Josep Brugulat, fou un centre adreçat a tothom, independentment de la seva situació social o econòmica motiu pel qual, tot i ser una institució privada, rebia una subvenció de l’Ajuntament per cobrir un excés de places gratuïtes. Durant tots els anys de funcionament de l’escola —va tancar l'any 1973— les assignatures es varen impartir en català, tret de les matemàtiques i el llatí. El sistema educatiu era diferent: es potenciaven les sortides de camp —per poder dur a la pràctica tot allò que en un principi s’havia aprés en els llibres—, i l’arqueologia i el coneixement del nostre patrimoni cultural, així com la música i la dansa. També la va caracteritzar el fet de no tenir la bandera espanyola penjada a l’entrada ni cantar l’himne espanyol abans d’entrar a classe.
L'any 1958 l'escola de la Vila es va traslladar al seu edifici actual, i poc desprès agafava el nom de Mossèn Baldiri Rexach. Anys desprès vindrien les escoles de Guèmol (1961), Casa Nostra (1967), Verge del Remei (1976), Can Puig (1983), La Draga (1996), El Pla de l’Ametller (2002) i Camins (2012).

Bookmark and Share