Articles - Història local

L'ESCOLA A BANYOLES

L

Les Garrotxes
núm.11, primavera-estiu 2013, pp.38-39

El concepte d’edifici escolar, tal i com el concebem avui en dia, és un concepte relativament nou, i no serà fins ben entrat el segle XIX que puguem parlar d'un edifici destinat a tal fi

La influencia monàstica
Parlar de les escoles de Banyoles en un article és fer un gran treball de síntesis, doncs son gairebé dotze segles d'ensenyament els que s'han de resumir, ja que és a partir del segle IX quan es troben les primeres referències, amb els anomenats "magisters", que exercien l’ensenyament dins del clos monacal. Dos segles més tard, ja s'esmenten els primers mestres de pàrvuls, i al segle XIII, ja s’havia consolidat una mínima institució escolar, amb scolares i infante scole, i que donarà lloc a que, el 1445, puguem parlar de dues escoles dins del clos monacal: uns Estudis Generals, dirigida al propis seminaristes, i un Estudi de Gramàtica de Minyons, dirigida als vilatans.
Al segle XVI, aquesta darrera passarà a nomenar-se Escola de la Vila, però fins el segle XVII no s'aconseguirà la separació del monestir. Serà llavors quan el magister de Gramàtica dependrà del Comú de la Vila. Ja dins del XVIII, i fins la Guerra del Francès en què tot quedarà una altra vegada desestructurat, trobarem que hi haurà una escola de "llatinitat " o de "gramàtica" al Monestir i una altra, l’escola de "minyons xics" o de "primeres lletres", a l’actual edifici de la Pia Almoina.

La plaça dels estudis
A partir de l’any 1814, amb la guerra acabada, l’Ajuntament té la responsabilitat social de posar en marxa una escola. És per aquest motiu que contacta amb els pares Servites, que tot just s’acaben d’instal·lar a la vila, perquè se’n facin càrrec, adaptant unes sales del nou convent que estant construint on actualment es troba el Museu Darder. Però serà per poc temps, doncs l'any 1835 amb motiu de la llei de desamortització promoguda per Mendizábal, les propietats dels Servites passaren a mans de l’Estat els qual el 1842 la cedirà a l'Ajuntament, perquè les destines a escoles, hospital o parròquia. L’any 1843, el Consistori es va decidir per la primera opció i el va convertir en escoles públiques. Al final del 1847, ja funciona una escola pública elemental completa, anomenada "Estudio Público de la Villa de Bañolas", i el 1850, dins el mateix edifici s’inaugurarà, la primera escola exclusivament de nenes a la nostra ciutat. Però de nou tindrà una curta durada, doncs l’any 1873, en el decurs de la tercera carlinada, l’edifici fou enderrocat.
De resultes d’aquest fet, l’escola es veié obligada a traslladar-se a la Pia Almoina, en uns locals que hi tenia el consistori, fins l’any 1890 en que s’inaugura el nou edifici de les escoles, on havien estat abans, format per una escola de nenes i dues de nens.

Les escoles religioses
Mentre, al llarg del segle XIX varen anar arribant a Banyoles diferents ordres religioses, las quals, poc a poc, varen anar obrint les seves pròpies escoles. Així trobem que l'any 1858 arriben les monges Carmelites, que varen exercir la docència fins l'any 1950; el 1862 la Divina Providència que ho farà fins el 1893; les del Sagrat Cor, que s'estableixen el 1875 i que impartiran l'ensenyament fins el 1995; i per últim els Germans Gabrielistes, els "Hermanos", que l'any 1905 obriran el col·legi de la Inmaculada, primer al carrer de Sant Martirià i a partir del 1916 al carrer de Sant Pere, el qual restarà obert fins l'esclat de la Guerra Civil.
Un capítol a part mereixeria l'obra pedagògica de Magdalena Aulina. Primer amb la fundació, a la dècada dels anys vint del passat segle, del Patronat d’Obreres i del Casal de la Sagrada Família, les quals el curs 1933-34 varen acollir 796 alumnes. Aquest mateix any de 1934, al carrer de la Canal, al mateix edifici on anys mes tard s’instal·là l’Acadèmia Abat Bonito, obrien l'Escola Sol Ixent, però que degut a l'esclat de la guerra va tenir una molt curta durada. Anys més tard, concretament el 1967, al carrer de la Barca, obririen una nova escola: la que actualment es coneix com a Escola de Casa Nostra.

Altres escoles privades
Peró no nomes foren els ordes religiosos els que varen fundar escoles a Banyoles en aquest espai de temps que va de finals del segle XIX fins a la meitat del segle XX, sinó que varen haver-hi quatre escoles "privades" que varen deixar la seva petjada. Una d'elles fou el Col·legi de Sant Lluís Gonzaga, fundat l'any 1881, al carrer dels Valls, pel Doctor Francesc d'Assís Dalmau i Vergés. Un altre, la que l'any 1904, amb el nom de Col·legi Cervantes va obrir al carrer de Sant Martirià, en Narcís Vasallo. També va tenir força renom l'Acadèmia Ibèrica, fundada als anys vint del passat segle, a l'actual carrer de la Llibertat, pel telegrafista Castor Turégano i la seva esposa Maria Dolors Vila, mestre de l’Escola de la Vila, a la planta baixa de la seva casa particular i que va estar activa fins l'any 1937, tot i que un any abans se n'havia fet càrrec un altre telegrafista, en Mariano Hispano. I per últim, la que va tenir més durada de totes, i que va tenir que tancar les seves portes l'any 1973 degut a que les seves instal·lacions s'havien quedat antiquades. Em refereixo a l'Acadèmia que amb el nom d'Abat Bonito va obrir l'octubre de 1942, al carrer de la Canal, en Josep Brugulat.

L'escola de la Vila
Les escoles publiques, inaugurades l'any 1870, es varen trobar amb la problemàtica, a partir de la segona dècada del passat segle de tenir que compartir espai amb un nou equipament: el museu Darder. Això va comportar una gran mancança d'espai que va acabar amb el trasllat de les nenes, desprès de la Guerra, a l'antic edifici dels "Hermanos". Peró tot i això els problemes persistien, i per això, desprès de gairebé una centúria, l'escola de la Vila es traslladava a una nova ubicació, en un solar que havia a la cantonada dels actuals carrer de la Llibertat amb el del Canat. El nou edifici de les "Escuelas Nacionales", o com deia a la façana "Grupo Escolar", fou inaugurat el diumenge 27 d’abril de 1958. L’any 1963 va adoptar el nom actual de Mossèn Baldiri Rexach.

Les noves escoles
El continu creixement demogràfic de la ciutat ha fet que al llarg de la segona meitat del passat segle XX i començaments del XXI, fossin quatre més les escoles creades a Banyoles. L'any 1976, a tocar de la Plaça de Sant Pere, s'inaugurava el "Grupo de Educación General Básica en el sector de Guémol", i que desprès es coneixeria per Verge del Remei, fins el curs 2002-2003, que amb el canvi d’ubicació, al carrer de la Formiga, va agafar el nom de Pla de l’Ametller.

Uns anys més tard, el curs 1982-83, com una delegació de l’escola Mossèn Baldiri Reixach, ho feia l'escola de Can Puig de la Bellacasa, l'actual Can Puig, la qual no estarà en ple rendiment fins curs 1987-88. Li seguiria, l'Escola de la Draga i de la mateixa manera que ho va fer la de can Puig, tot i obrir les seves portes el curs 1996-97, no va estar a ple rendiment, fins el curs 2002-2003. I per últim, aquest curs 2012-2013, a la zona de la Farga, ha obert les seves portes una nova escola que de moment porta el nom de la ciutat.

Bookmark and Share