Articles - Hist˛ria local

L'ESCOLA P┌BLICA A BANYOLES

L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
n˙m.12, setembre de 2006

Les primeres dades que fan referŔncia a algun tipus d'ensenyament a Banyoles, es remunten a mitjans del segle IX, amb Gelabert Arnau que ensenyava gramÓtica al novicis del recent creat monestir de Sant Esteve. Al 1019, trobem Talcuci que exerceix de mestre de pÓrvuls; el 1050 fra Pere que actua de "magister scolarum" i al 1300 l'Arnau Soler era professor de dret.

Tot ells impartien aquest ensenyament dins del mateix cenobi, dirigit als novicis o als fills dels prohoms de la Vila, i no serÓ fins el segle XV que parlarem d'un ensenyament p˙blic a Banyoles. L'any 1445 es pot considerar com l'any del naixement de l'ensenyanša p˙blica a Banyoles, amb un "Estudi de GramÓtica de Minyons" , que els Jurats de la Vila van aconseguir establir per concessiˇ apost˛lica, d'acord amb el monjos del Monestir. Aquesta escola, per˛, tenia que compartir espai amb els "Estudis Generals" que tenia la pr˛pia ordre benedictina, on s'impartien les ensenyances de Filosofia, Teologia, GramÓtica i Humanitats.

AixÝ, des de 1445 que les dues escoles faran una vida paralĚlela fins arribar a l'any 1669 en que l'Abat, amb motiu de la presentaciˇ del benefici de Corpus, uneix el "magisteri de gramÓtica" al "maestrat de la Vila" ; per˛ aquesta uniˇ durarÓ ben poc, i l'any 1675 es separen definitivament. Des d'aquesta data, el "Magister de GramÓtica" dependrÓ del Com˙ de la Vila, el qual prendrÓ a partir d'ara totes les decisions que afectin tant a professorat com a la pr˛pia escola.

Al 1690 el Consell General de la Vila, acorda "posar estudi y ensenyanša a la vila de llegir, escriure y comptes" , cosa que es podria interpretar com el primer espai o local pensat exclusivament per l'ensenyament.

ParalĚlelament a aquesta escola, el municipi tambÚ mantÚ una escola de llatinitat (aquest tipus d'escola, que des del moment en que l'Ajuntament se'n va fer cÓrrec es ven convertir en una escola p˙blica, eren unes escoles a les que assistien els fills de les famÝlies benestants i mentre la resta de nens de la vila rebien classe a l'estudi de primeres lletres, ells tenien un preceptor particular que els hi ensenyava les primeres nocions de gramÓtica i aritmŔtica).

Al 1729, amb un ensenyament ja consolidat, l'Ajuntament redacta uns "Estatuts per al mestres de gramÓtica llatina i de pÓrvuls (minyons xics) de la Vila de Banyoles" ; on, entre d'altres coses, es decideix introduir un segon mestre. AixÝ, el primer, el "Magister de GramÓtica" s'encarregaria de l'ensenyanša de la gramÓtica (eren religiosos que impartien un ensenyament superior, centrat bÓsicament en la gramÓtica llatina i que anava destinada majoritÓriament als fills de les famÝlies benestants) i, el segon es faria cÓrrec de "l'estudi de minyons petits" (es dedicaven a ensenyar les primeres lletres: llegir i escriure, aixÝ com els coneixements bÓsics d'aritmŔtica).

Amb l'arribada de la Guerra del FrancŔs, aquesta estructura d'una escola de pÓrvuls d'una banda i d'altra d'una escola de GramÓtica, (que el 1772 encara estava al Monestir) i que funciona, amb un mestre i un ajudant per la primera ensenyanša i un altre dedicada a nocions de llatinitat, quedarÓ totalment desfeta fins que, acabada la Guerra, l'Ajuntament contacti amb els Pares Servites, que tot just s'acaben d'instalĚlar la Vila, per que es facin cÓrrec de l'ensenyament a la ciutat, adaptant unes sales del nou convent (a l'actual Plaša dels Estudis), per improvisar "un Estudi" .

A partir d'aquÝ comencen uns anys dolents per a l'ensenyament; al 1822, coincidint amb el Trienni Liberal, els pares Servites sˇn expulsats de Banyoles. Passat aquest perÝode tornen per fer-se cÓrrec de l'escola, per˛ al 1834 l'Ajuntament els demana que tornin les claus, a peticiˇ de les queixes del ve´ns. L'any segŘent, arriba la famosa "Llei de desamortitzaciˇ" promoguda per Mendizabal i tots els edificis religiosos passen a mans de l'Estat per ser venuts en subhasta p˙blica. Al 1842, per˛, l'Estat torna els edificis incautats, i es aixÝ com al 1843 es torna a obrir l'escola a l'edifici dels Servites, amb un equip docent format per un mestre, dos ajudants i un professor de llatinitat. A aquest "Estudio P˙blico de la Villa de Ba˝olas" se li afegirÓ, al 1850, una escola exclusiva per a nenes.

A conseqŘŔncia del clima polÝtic de l'Ŕpoca (1848-1873) l'escola es fa servir com a cos de guÓrdia, quarter i torre de telegrafia militar, provocant una peregrinaciˇ dels alumnes cap a la Pia Almoina o al Monestir. Un cop els Carlins prenen possessiˇ de la ciutat, a finals del 1873, l'escola reobra les seves portes fins que, l'any segŘent, s'ordena el seu enderrocament. Es per aquest motiu que les classes de nens es traslladen a uns locals que el Consistori tenia a la Plaša de la Font. i l'escola de nenes s'instalĚla a la casa particular del mestre, encara que mÚs tard es traslladaran a la Casa Consistorial. Els nens, per la seva banda, segueixen les classes als baixos de l'hospital, per˛ amb el pas del temps una de les aules es trasllada a la casa que el mestre te al Carrer Major.

I aixÝ fins al 1890, en que es inaugurat el nou edifici escolar, al mateix solar que havien estat abans on hi tenen cabuda una escola per nenes i dues per a nens. El 1911 son "inaugurades" les Escoles Graduades, que constaven de dues unitÓries de nens i una de nenes, per˛ al 1913 les dues de nens es fusionen en una de sola, quedant finalment formada per tres aules de nens i tres de nenes.

Amb l' incautaciˇ de les escoles religioses durant la Guerra Civil, es torna a canviar el mapa escolar fins a la fi d'aquesta, l'abril del 1939 en que tot torna al seu lloc.

A partir d'ara, el problemes que patirÓ seran el causats per un augment demogrÓfic de la poblaciˇ i aix˛ obligarÓ, el curs 1942-43, a traslladar les nenes a l'edifici de l'antiga escola dels Hermanos, on hi romandran fins la inauguraciˇ, el 22 de marš de 1958, de la nova escola de la Vila, l'actual escola Baldiri Reixach.

A partir d'aquest moment i depenent del creixement de la ciutat s'aniran obrint escoles en els barris que es van formant: al 1961, amb la creaciˇ de les Cases Barates, neix l' escola de GuŔmol, que amb el pas dels anys esdevindria la del Remei (1976) fins acabar en la seva ubicaciˇ actual al Pla de l'Ametller (2003). El 1982 comenša a funcionar una nova escola al barri de Can Puig i, el 1996, la darrera de totes, al nou barri sorgit arrel dels Jocs OlÝmpics, l'escola de la Draga, primerament en uns m˛duls prefabricats a la carretera de Figueres, fins que es va traslladar, el gener de 2006, al Passeig Antoni Gaudi, a tocar de Cal General.

Bookmark and Share