Articles - Historia local

L'ESCOLA PÚBLICA A BANYOLES

L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.12, setembre de 2006

Les primeres dades que fan referčncia a algun tipus d'ensenyament a Banyoles, es remunten a mitjans del segle IX, amb Gelabert Arnau que ensenyava gramātica al novicis del recent creat monestir de Sant Esteve. Al 1019, trobem Talcuci que exerceix de mestre de pārvuls; el 1050 fra Pere que actua de "magister scolarum" i al 1300 l'Arnau Soler era professor de dret.

Tot ells impartien aquest ensenyament dins del mateix cenobi, dirigit als novicis o als fills dels prohoms de la Vila, i no serā fins el segle XV que parlarem d'un ensenyament públic a Banyoles. L'any 1445 es pot considerar com l'any del naixement de l'ensenyanįa pública a Banyoles, amb un "Estudi de Gramātica de Minyons" , que els Jurats de la Vila van aconseguir establir per concessiķ apostōlica, d'acord amb el monjos del Monestir. Aquesta escola, perō, tenia que compartir espai amb els "Estudis Generals" que tenia la prōpia ordre benedictina, on s'impartien les ensenyances de Filosofia, Teologia, Gramātica i Humanitats.

Així, des de 1445 que les dues escoles faran una vida paralˇlela fins arribar a l'any 1669 en que l'Abat, amb motiu de la presentaciķ del benefici de Corpus, uneix el "magisteri de gramātica" al "maestrat de la Vila" ; perō aquesta uniķ durarā ben poc, i l'any 1675 es separen definitivament. Des d'aquesta data, el "Magister de Gramātica" dependrā del Comú de la Vila, el qual prendrā a partir d'ara totes les decisions que afectin tant a professorat com a la prōpia escola.

Al 1690 el Consell General de la Vila, acorda "posar estudi y ensenyanįa a la vila de llegir, escriure y comptes" , cosa que es podria interpretar com el primer espai o local pensat exclusivament per l'ensenyament.

Paralˇlelament a aquesta escola, el municipi també manté una escola de llatinitat (aquest tipus d'escola, que des del moment en que l'Ajuntament se'n va fer cārrec es ven convertir en una escola pública, eren unes escoles a les que assistien els fills de les famílies benestants i mentre la resta de nens de la vila rebien classe a l'estudi de primeres lletres, ells tenien un preceptor particular que els hi ensenyava les primeres nocions de gramātica i aritmčtica).

Al 1729, amb un ensenyament ja consolidat, l'Ajuntament redacta uns "Estatuts per al mestres de gramātica llatina i de pārvuls (minyons xics) de la Vila de Banyoles" ; on, entre d'altres coses, es decideix introduir un segon mestre. Així, el primer, el "Magister de Gramātica" s'encarregaria de l'ensenyanįa de la gramātica (eren religiosos que impartien un ensenyament superior, centrat bāsicament en la gramātica llatina i que anava destinada majoritāriament als fills de les famílies benestants) i, el segon es faria cārrec de "l'estudi de minyons petits" (es dedicaven a ensenyar les primeres lletres: llegir i escriure, així com els coneixements bāsics d'aritmčtica).

Amb l'arribada de la Guerra del Francčs, aquesta estructura d'una escola de pārvuls d'una banda i d'altra d'una escola de Gramātica, (que el 1772 encara estava al Monestir) i que funciona, amb un mestre i un ajudant per la primera ensenyanįa i un altre dedicada a nocions de llatinitat, quedarā totalment desfeta fins que, acabada la Guerra, l'Ajuntament contacti amb els Pares Servites, que tot just s'acaben d'instalˇlar la Vila, per que es facin cārrec de l'ensenyament a la ciutat, adaptant unes sales del nou convent (a l'actual Plaįa dels Estudis), per improvisar "un Estudi" .

A partir d'aquí comencen uns anys dolents per a l'ensenyament; al 1822, coincidint amb el Trienni Liberal, els pares Servites sķn expulsats de Banyoles. Passat aquest període tornen per fer-se cārrec de l'escola, perō al 1834 l'Ajuntament els demana que tornin les claus, a peticiķ de les queixes del veīns. L'any següent, arriba la famosa "Llei de desamortitzaciķ" promoguda per Mendizabal i tots els edificis religiosos passen a mans de l'Estat per ser venuts en subhasta pública. Al 1842, perō, l'Estat torna els edificis incautats, i es així com al 1843 es torna a obrir l'escola a l'edifici dels Servites, amb un equip docent format per un mestre, dos ajudants i un professor de llatinitat. A aquest "Estudio Público de la Villa de Baņolas" se li afegirā, al 1850, una escola exclusiva per a nenes.

A conseqüčncia del clima polític de l'čpoca (1848-1873) l'escola es fa servir com a cos de guārdia, quarter i torre de telegrafia militar, provocant una peregrinaciķ dels alumnes cap a la Pia Almoina o al Monestir. Un cop els Carlins prenen possessiķ de la ciutat, a finals del 1873, l'escola reobra les seves portes fins que, l'any següent, s'ordena el seu enderrocament. Es per aquest motiu que les classes de nens es traslladen a uns locals que el Consistori tenia a la Plaįa de la Font. i l'escola de nenes s'instalˇla a la casa particular del mestre, encara que més tard es traslladaran a la Casa Consistorial. Els nens, per la seva banda, segueixen les classes als baixos de l'hospital, perō amb el pas del temps una de les aules es trasllada a la casa que el mestre te al Carrer Major.

I així fins al 1890, en que es inaugurat el nou edifici escolar, al mateix solar que havien estat abans on hi tenen cabuda una escola per nenes i dues per a nens. El 1911 son "inaugurades" les Escoles Graduades, que constaven de dues unitāries de nens i una de nenes, perō al 1913 les dues de nens es fusionen en una de sola, quedant finalment formada per tres aules de nens i tres de nenes.

Amb l' incautaciķ de les escoles religioses durant la Guerra Civil, es torna a canviar el mapa escolar fins a la fi d'aquesta, l'abril del 1939 en que tot torna al seu lloc.

A partir d'ara, el problemes que patirā seran el causats per un augment demogrāfic de la poblaciķ i aixō obligarā, el curs 1942-43, a traslladar les nenes a l'edifici de l'antiga escola dels Hermanos, on hi romandran fins la inauguraciķ, el 22 de marį de 1958, de la nova escola de la Vila, l'actual escola Baldiri Reixach.

A partir d'aquest moment i depenent del creixement de la ciutat s'aniran obrint escoles en els barris que es van formant: al 1961, amb la creaciķ de les Cases Barates, neix l' escola de Gučmol, que amb el pas dels anys esdevindria la del Remei (1976) fins acabar en la seva ubicaciķ actual al Pla de l'Ametller (2003). El 1982 comenįa a funcionar una nova escola al barri de Can Puig i, el 1996, la darrera de totes, al nou barri sorgit arrel dels Jocs Olímpics, l'escola de la Draga, primerament en uns mōduls prefabricats a la carretera de Figueres, fins que es va traslladar, el gener de 2006, al Passeig Antoni Gaudi, a tocar de Cal General.

Bookmark and Share