Articles - Història local

L'HOSPITAL DE BANYOLES: DE LA TORRE DE CAN TRULL A CAN SANTANO

L

Revista de Banyoles
núm.960, octubre 2013, pp. 18-19

El 13 d'agost de l'any 1880 arribaven a Banyoles, provinents de Girona —on tenien la casa mare al número 8 del carrer de la Força— les religioses de l'ordre de Sant Josep, amb l'objectiu de fer-se càrrec de l'hospital municipal, que estava força desatès, a resultes que l'encarregat del mateix Mateu Ricolt, havia plegat el 20 de maig d'aquell any, cosa que va motivar que l'Ajuntament de Banyoles demanés al Bisbe de Girona que destinés quatre monges per fer-se càrrec d'aquella institució.

L'edifici al que varen arribar era una construcció força deteriorada, situada al fons d'un carreró estret, sense voreres —amb un passadís central de llossa— que sortia del Carrer Major, a tocar de l'edifici de la Pia Almoina, que en aquells anys albergava la Casa Consistorial de la Vila. La façana principal del mateix, que estava encarada al carrer Major i en la que s’hi podia llegir Santo Hospital, tenia dues portes. La principal, donava pas al propi l'hospital —dues sales i deu llits— i a una petita capella. L’altra, quedava situada a l'esquerra, fent racó, i tenia una petita reixa, tapada amb tela metàl·lica, era l’accés al dipòsit de cadàvers. També comptava amb un petit pati —que segons l'arquitecte Jeroni Moner estava situat en el lloc que avui en dia ocupen la consergeria del Museu Arqueològic i l’escala de fusta que hi ha a tocar— en una de les parets del qual hi havia una fornícula amb una imatge de Sant Josep.

Arribats a l'any 1936 i amb l'esclat de la guerra civil, les monges, degut a la seva condició religiosa, varen haver d'abandonar l'edifici, que va tornar a quedar desatès i en conseqüència la població, que no tenia un hospital a la seva disposició. Per esmenar aquesta mancança, l'Ajuntament —segons podem llegir en el número 27 del butlletí Hogar Religioso «[...] facilitó una torre requisada a una familia hacendada de Bañolas, para que sirviese de Hospital, a la cual pasó la comunidad». És curiós el fet que les Germanes de Sant Josep varen ser foragites de l'Hospital per la seva condició religiosa i a continuació es va haver d'adaptar un habitatge civil per a tal fi, i se'ls va cedir la gestió a elles.

L'edifici en qüestió, estava situat al carrer Álvarez de Castro —actual Passeig del Països Catalans— i era propietat de Josep Maria Coromina i Hostench, al qual —segons podem llegir en el llibre d'apropiacions de la Generalitat de Catalunya, en l'apartat corresponent a l'Ajuntament de Banyoles, i signat per l'alcalde Benet Dilmé— li fou incautada la finca el 14 de desembre de 1936 sota l'epígraf de «propietari facciós» per ser destinada a «Hospital Municipal». El mateix dia que demanava el passaport al consolat General d'Espanya a Gènova per tal de poder ingressar a la Zona Nacional. En Josep Maria Coromina, era nebot d'en Lluís Coromina, propietari entre d'altres empreses de la farinera del seu nom, per la qual cosa, la nomenada Torre de Can Trull, també era coneguda com a Ca l'Hereuet, per tal de diferenciar-la de la torre familiar de Can Trull Vell. Era de filiació monàrquica, i fou un dels successors del seu sogre, Salvador Torras Domènech, en la seva fàbrica de paper de Flaçà. Va ostentar diferents càrrecs dins la vida política de Banyoles, tant abans, com després de la guerra, en que va arribar a ser alcalde del 3 de gener de 1940 al 22 de maig del mateix any.

El que a partir de llavors faria les funcions d'hospital civil, i d'escola d'auxiliars d'infermeria, era una torre coneguda com a Can Trull, situada, com hem dit, a l'actual Passeig del Països Catalans, a la part del darrere d'on avui en dia hi ha Can Riera, i tot i que actualment només s'hi pot accedir pel carrer de Pere Alsius en aquells anys s'entrava per la carretera, d'on sortia un camí que, serpentejant enmig dels jardins, menava a l'anomenada casa en qüestió. Aquest edifici, construït al llarg de 1933 es obra de Jeroni Pere Benavent de Barberà i Abelló (1889-1974), un arquitecte de Barcelona, molt famós en aquells anys, especialment pel coneixement de les tècniques de construcció, que va ser el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, així com numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i autor de varis llibres sobre construcció, assaig, etc.

El setembre de 1939, un cop acabada la conflagració, les monges, i en conseqüència l'hospital, varen retornar a la seva anterior ubicació, a l’edifici de la Pia Almoina, però degut a les males condicions en que es trobava l'edifici i al fet de que s'havia d'obrir l'actual carrer de la Pia Almoina, a primer de gener de 1940, la comunitat i l'hospital es van traslladar a Can Santano, un vell edifici, llogat per l'Ajuntament al carrer Girona [actualment correspondria al número 92], propietat de Júlia Pérez del Castillo, filla d'Eladio Pérez Santano, un comerciant de Barcelona, casat amb Isabel del Castillo, que venia a passar els estius a Banyoles, i que havia estat administrador de duanes de Cambrils i d'altres llocs, així com administrador de mines a Múrcia, i que es dedicava a assessorar sobre l'arribada del ferrocarril i d'altres qüestions de la població.

El nou hospital tenia tres plantes, de les que les dues primeres estaven ocupades per malalts i la tercera, amb dues sales, conformaven el dormitori, la cuina i el menjador de la comunitat.

En aquesta nova ubicació hi varen romandre fins que la propietària decidí utilitzar la casa com a domicili. Conseqüència d'això fou que el 19 d'abril de 1961 es col·locava la primera pedra del nou edifici, en un terreny comprat a l’Ajuntament, al final del Passeig de la Indústria i tres anys més tard, el el 19 de juliol de 1964 es traslladaven a la seva actual ubicació: la clínica Salus Informorum, obra de de l’arquitecte banyolí Jordi Masgrau.

Bookmark and Share