Articles - Història local

LA PINTURA ALS CARRERS DE BANYOLES

LA PINTURA ALS CARRERS DE BANYOLES

Revista de Banyoles
núm 916 i 917, febrer i març de 2010

L'any 1989, l'Antoni Maria Rigau en el butlletí de la Festa Major de Mas Palau publicava un article titulat "Mirant al Serrat del Gall". En aquest article on repassava els carrers del barri ja es queixava de que a vegades es mira mes enfora que a casa, i als carrers de Banyoles hi surten noms " tan cèlebres com per a nosaltres forasters". Un d'ells era el del dedicat al pintor Cervantes, sobre el que deia "... qui s'atreviria a regatejar un passatge escadusser al pare de "Las Meninas"? ..." per tot seguit afegir "... però, tanmateix, ningú es recordà dels pinzells famosos de casa nostra ..."
I la veritat es que mirant el nomenclàtor banyolí, a banda de l'esmentat carrer del pintor Velazquez, només altres tres carrers estan dedicats a pintors banyolins il·lustres: el carrer del Pintor Solibes, el carrer del Pintor Manel Pigem, i el Mirador Joan de Palau, aquest últim l'únic posterior a la reivindicació d'en Rigau.

Carrer de Velázquez
El que es considerat com un dels millors pintors espanyols, Diego Velázquez, tot i que en realitat es deia Diego Rodríguez de Silva Velázquez, va néixer a Sevilla l'any 1599, on es va formar com a pintor al taller de Francisco Pacheco, que més tard es convertiria en el seu sogre. Amb 24 anys, i cridat pel comte-duc d'Olivares, es va traslladar a Madrid on va ser nomenat primer pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida i que consistia en pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials. L'any 1629 abandonà la Cort per un espai de dos anys i marxà a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània. Tornà a Madrid l'any 1631, en un període on va pintar grans obres com La Rendició de Breda. Hi romandrà fins el 1649 en que a petició del Rei i amb l'encàrrec de la compra de pintures i estàtues de l'antiga Roma, va tornar a Itàlia, essent nomenat acadèmic de San Luca de Roma i on pintà nombrosos retrats, entre ells el del Papa Innocenci X.
L'any 1651 el trobem cop de tornada a Madrid, on l'any següent va ocupar el càrrec d'aposentador de palau i tot i que això li va comportar reduir la seva tasca com a pintor, d'aquesta època son grans obres com Les filadores i Las Meninas. Va morir a Madrid el 1660.
Aproximadament a la dècada dels anys seixanta del passat segle se li va donar el nom a un carrer que avui en dia va des del davant de la plaça de Catalunya. i travessant el carrer de Sant Martirià fins a la Ronda Fortià. Abans formava part del popularment anomenat Grup Mas Palau.

Carrer del Pintor Solibes
Francesc ça Olives o Solives, va néixer a Banyoles durant el segle XV i d'ell poca cosa més se'n sabia fins que es va descobrir el meravellós retaule de la "Pietat de Sant Llorenç de Morunys" en el qual si detalla: "... Joan Piquer, mercader de la vila de Sant Llorenç de Morunys, feu construir al preu de 150 lliures barcelonines lo retaule de la Pietat al pintor Francesc Solibes, de Banyoles. Die 17 mensis Julii 1480".
Amb posterioritat, i per similitud estilística se li han atribuït diverses obres com el retaule de les Santes Justa i Rufina, de Maluenda; el de Sant Joan Baptista, actualment en el Cloisters Museum de Nova York; una taula de la Verge, a col·lecció Fontana de Barcelona... i altres obres, a Torralba de Ribera, Daroca i Calatayud, totes elles a l'Aragó.
Al final dels anys cinquanta del passat segle si li va donar el seu nom a un carrer que anteriorment formava part de l'anomenat grup de Santa Maria dels Turers o Cases Barates, i que està situat a tocar de la plaça Xesco Boix, on hi la llar d'infants La Balca, i que en direcció al Pla de l'ametller va paral·lel al carrer de Mossèn Baldiri Reixac.

Carrer del Pintor Manel Pigem
Nascut a Banyoles l'any 1862, amb onze anys en Manuel Pigem i Ras cursà estudis de seminarista en el col·legi del Collell, lloc on rebrà les primeres lliçons de dibuix. Uns anys més tard, el 1880 es traslladarà a Girona on continua els estudis de seminarista.
A partir d'aquest moment, la seva inquietud artística el farà moure's per diferents poblacions: el 1882 a Olot exerceix l'ofici d'artesà imatger i es fa deixeble de Josep Berga i Boix; entre 1885 i 1886, a Barcelona, assisteix a classes de Belles Arts a la Llotja; el 1887 és nomenat professor de dibuix, al col·legi de Sant Lluís de Banyoles; i finalment a finals de 1888 marxa a París, on hi romandrà al voltant de dos anys, vivint la vida bohèmia de la capital francesa i alternant l'ofici de decorador amb el de pintor.
De tornada a Banyoles pintarà diferents paisatges, sobre tot el voltant de l'estany, i personatges banyolins, i participarà en la decoració mural d'algunes cases, com el Casino Margarit, Can Bulí, can Gelada, can Butinyà, can Franch o can Cos. També realitzà decorats per al teatre de Banyoles i per al primer cinema. També estableix a Banyoles una classe de dibuix i pintura. I a Cadaqués col·laborà amb el pintor Meifrén per a una escenografia i a la Costa Brava pinta algunes marines.
A partir de 1920 comença a exposar la seva obra, primerament a les Galeries Laietanes de Barcelona, desprès li seguiran l'Ateneu Girona, les Galerías Areñas de Barcelona, les sales Vayreda i Armengol d'Olot, la Sala Icària de Figueres,...etc.
I a nivell ciutadà fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Banyoles; col·labora en la repoblació piscícola de l'estany i fou membre de la primera junta del Patronato del Lago, i com diu l'Anton M. Rigau, fou sempre fidel "... al seu trilema personal de les tres P P P: pintar, passejar i pescar..." i evidentment totes elles al voltant de l'estany.
Va morir a Banyoles l'any 1946 i catorze anys mes tard, el Ple Municipal del dia 10 de febrer de 1960 acordarà donar el seu nom al carrer del barri de Guèmol, i que va del començament del carre d'el Puig d'en Colomer al carrer Pere Alsius.

Mirador Joan de Palau
Joan de Palau i Buxó, va néixer a Flaçà l'any 1919, però al poc la família es va traslladar a Aranjuez on hi varen romandre fins poc abans de la Guerra Civil en que retornaren a Catalunya. Acabada la Guerra viurà un temps a Barcelona i Badalona, fins que al començaments dels anys quaranta del passat segle es traslladà a Banyoles, d'on el seu avi havia estat notari, i on va morir l'any 1991.
L'any 1944 va exposar per primera vegada la seva obra a la Sala Syra de Barcelona, desprès li seguirien, a part de la mateixa Barcelona, Granollers, Badalona, Mataró, Igualada, Girona, Figueres, Olot, Banyoles, València, Ciutat de Mallorca, Caracas, Bogotà... Com a pintor guanyà diferents premis (el Ciutat de Granollers, la medalla de Badalona,..), participà en diferents mostres (Exposició Nacional de Belles Arts, III Biennal Hispano-Americana de Barcelona,...) i té obra en diferents pinacoteques (diputacions de Barcelona i Girona, ajuntaments de Badalona i Banyoles, al museu de Nottingham, a la delegació de la UNESCO a Montreal, a la Ciutat del Vaticà ...). Paisatgista declarat, destacà pels seus paisatges de l'Estany i la plaça Major de Banyoles, i de la resta de pobles de la comarca.
Involucrat de ple en el teixit cultural de la ciutat, va ser membre del Patronat de l'Estany i col·laborà en diferents publicacions locals per a les que realitzà il·lustracions, així com també per a diferents llibres. Va fer de critic d'art per a la revista Horizontes signant amb el pseudònim de "Pèl de marta". Va fer també escenografia i decorats de teatre i fundà un taller d'ensenyament de pintura propi a Banyoles, que encara perdura avui en dia de la ma dels seus fills.
Sis anys desprès de la seva mort, el Ple Municipal del dia 28 d'abril de 1997 va acordar donar el seu nom al mirador situat al Puig d'en Colomer, un lloc des d'on es veu l'estany que tantes vegades pintà i del que ell mateix deia l'any 1982, en un article aparegut en aquesta mateixa revista: "... a Banyoles i a l'estany la llum és difusa, sense gaire clar-obscur. A l'estany la llum és tendra, com un vidre una mica entelat, sobretot a la tardor i a l'hivern, amb tènues boires baixes. Llavors l'estany s'amara d'un punt de misteri que invita a l'intimisme. Aleshores és quan em retrobo a mi mateix..."

Bookmark and Share