Articles - Història local

MILITARS ALS CARRERS DE BANYOLES

MILITARS ALS CARRERS DE BANYOLES

Revista de Banyoles
núm.921, 922 i 923, juliol, agost i setembre 2010

Tot i que al llarg dels anys han estat moltes les batusses a les que s'ha vist sotmesa la comarca, la veritat es que d'entre població han sortit pocs militars amb un renom tal que hagin merescut un carrer amb el seu nom i, a banda de les famílies de tradició militar com poden ser els Samasó o els Cartellà i més modernament els de Ameller, individualment nomes trobem dos noms que recordin a personatges amb un cert aire castrense, i son els dedicats a Francesc d'Assis Rovira i Salvador Frigola.

Plaça de Simó Samasó: Aquesta plaça, que es troba situada sota l'institut Josep Brugulat i que a la dècada dels anys setanta del segle passat formava part del popularment anomenat grup Monestir-Canaleta-La Rajoleria, va rebre l'actual nom el 27 de juliol de 1973 i està dedicada a Simó Samasó, germà del que fora abat de Ripoll i President de la Generalitat (1449-1452), Bertran de Samasó.
Simó, pertanyia a la família dels Samasó, una nissaga banyolina implantada al carrer Nou des del segle XIII, i destacà quan la Diputació General (Generalitat) li va encarregar la direcció militar de l'escamot de Figueres i Besalú que a Tortosa l'any 1461, lluità en defensa de Carles de Trastamara, més conegut com a Príncep de Viana, germanastre de Ferran el Catòlic, i en contra del rei Joan II d'Aragó, que n'era el seu pare.

Carrer de Guillem de Cartellà: situat a l'est de l'institut Josep Brugulat, es un carrer de nominació recent, doncs si be abans formava part dels carrer de les Arcades, el seu nom actual fou aprovat en el ple municipal del dia 4 de maig de 1995 i fa honor a Guillem Galceran de Cartellà, noble i militar, senyor d'Hostoles i de Pontons, de Cartellà i de Falgons, comte de Catanzaro, nascut a Hostoles el 1232 i mort a la mateixa població el 1322. De temperament rebel i bel·licós, d'ell digué el cronista Ramon Muntaner que era un dels millors cavallers del seu temps, tot comparant-lo a Lancelot. Durant la primera meitat de la seva vida fou senyor feudal molt dur, quasi en permanent revolta contra el seu Rei, i el seu castell d'Hostoles fou sovint refugi d'enemics del Rei, arribant a ésser excomunicat pel bisbe de Girona. Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen (1267), d'on fou alcaid dels cristians.
De retorn a Catalunya, s'adherí a la rebel·lió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer (1280), però perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel. Cap de l'exèrcit dels almogàvers durant 20 anys, fou mariscal i vicari general del reialme de Sicília, després de la conquesta d'aquesta, en la que va participar junt a Roger de Llúria. Va ser cridat a defensar el principat durant la Croada contra la Corona d'Aragó, en la que l'exèrcit croat va ser derrotat i el seu líder, Felip l'Ardit va morir. Fou el cap dels exèrcits de Jaume II i de Frederic de Sicília a les guerres contra els Anjou; intervenint en la defensa de Gagliano on vencé els "cavallers de la mort " francesos, i alliberà Catània del setge de Robert d'Anjou. Nomenat governador de Calàbria i comte de Catanzaro (1297), retornà a Catalunya després de la pau de Caltabellotta (1302) i tornà a Hostoles, mentre els almogàvers formaven la Companyia Catalana d'Orient, on morí als noranta anys.

Carrer dels de Ameller: entre el carrer de la Muralla i el monestir i com una continuació del primer, trobem aquest carrer, sortit com a conseqüència de la construcció a finals del segle XVIII d'un grup de vivendes per tal d'ubicar-hi els teixidors que treballaven per a la família de Ameller. En el padró de 1802 ja surt documentat i tot i que entre el 8 de gener de 1931 fins a l'any 1979 va portar el nom d'Empordà, arrel del Ple Municipal del 31 de maig de 1979 porta el nom de Ameller. Anys més tard en el ple del 4 de maig de 1995 s'acordà pluralitzar-ho, adoptant el nom actual: dels de Ameller.
Els de Ameller s'havien instal·lat a Banyoles a mitjans dels segle XVIII. En Francesc de Ameller i Martinell (Rupià 1699 1780) primer, i desprès el seu fill Pere de Ameller i Duran (Banyoles 1735- ) varen ser els creadors a la ciutat d'una prospera indústria de teixits, que fins i tot arribà a tenir la seva pròpia companyia naviliera, formada per 4 o 5 velers, per fer el transport a La Havana i a Florida, i foren els inventors a l'estat dels anomenats "lienzos góticos" blancs i tenyits a imitació dels holandesos un fet que els va comportar el nomenament de "Ciutadans Honrats de Barcelona".
D'avantpassats militars, un altra Pere, nascut a Cassà de Pelràs el 1544, havia estat "Armado Caballero con Cinturón y Escudo" pel seu heroisme en la lluita contra els turcs a la ciutat de Menorca, en arribar la Guerra Gran dos fills d'en Pere de Ameller i Duran, Carles i Joan Baptista recuperaran l'esperit militar de la família donant lloc a llarga llista de noms que faran gran aquest cognom.
En Carles de Ameller i Ferrer (Banyoles 1764-1850) esdevé capità del la milícia de voluntaris de la ciutat de Banyoles i destacant en els setges de Girona, on va tenir un paper primordial en les negociacions de rendició de la plaça de Girona amb el General francès Jean-Pierre Antoine Rey, baró d'Empire. Fills d'en Carles, foren en Narcís i l'Antoni. El primer d'ells, en Narcís de Ameller i Cabrera (Banyoles 1810-1877), fou un dels principals promotors de l'anomenada Jamancia, i arribà a Capità General de Castilla la Nova, de les Illes Balears, de les Illes Canàries i de Granada i Ministro del Tribunal Supremo de Guerra y Marina i Inspector General del Cuerpo de Carabineros del Reino, essent condecorat amb la Gran Cruz de San Hermenegildo, la Gran Cruz de Isabel la Católica, la de Patriotismo y Libertad, i la de la Real y Militar Orden de San Fernando. Per la seva banda l'Antoni de Ameller i Cabrera, (Banyoles 1804-1873), fou capità de la Primera Companyia de Seguretat de Banyoles i es distingí al front d'un batalló Lleuger de la Milícia Nacional de Banyoles en el decurs de la primera carlinada. Fill d'aquest darrer fou en Josep Toribi de Ameller Hysern (Banyoles 1842 - Banyoles 1873), Comandant Militar de Banyoles i Comandant dels Voluntaris de la República, mort en el decurs de la darrera carlinada, quan un escamot aconseguí entrar a Banyoles.
L'altra branca de la família, fou l'encapçalada per en Joan Baptista de Ameller i Ferrer (Banyoles 1782- Madrid 1851) que arribà a Mariscal de Camp dels Exercits Espanyols. i Capità General de les Vascongades, així com Comandant General de la Divisió Expedicionària de Castella i de la província de Santander, havent rebut al llarg de la seva vida gran quantitat de condecoracions: Medalla al sufrimiento a la Patria, per dues vegades Caballero de la Nacional y Militar orden de San Fernando de primera clase i Caballero de la Gran Cruz de la Real y Militar orden de San Hermenegildo i fou nomenat Benemérito de la Pàtria. Dels seus fills, tres varen seguir la carrera militar: Carles, Victorià i Alexandre. En Carles de Ameller Vilademunt (Barcelona 1816- ), fou Capità de la Guàrdia Reial d'Infanteria per antiguitat, amb el grau de Tinent Coronel i va ser condecorat amb la Cruz de Caballero de la Real y Distinguida orden de San Hermenegildo i la Cruz de Caballero de la Real y Distinguida orden de Carlos III, habent rebut la Medalla de Sufrimiento por la Pàtria. Per la seva banda el seu germà Victorià de Ameller Vilademunt (La Carolina 1818- Alcalà de Henares 1889) fou ajudant de Camp de l'Infant Francesc de Paula (oncle d'Isabel II) i instructor militar dels seus fills. En el decurs de la nomenada Guerra dels Matiners fou considerat un dels principals caps militars de les petites partides, mes o menys republicanes, que lluitaven al costat dels carlins. Fou Governador Militar de Lleida, Fiscal Militar del Consejo Supremo de la Guerra i Subinspector de Rondas volantes, fuerzas moviles y Cuerpos francos de Catalunya, i assolí el grau de Brigadier (General de Brigada) Se li va concedir la distinció de Caballero de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo. Per últim l'Alexandre de Ameller Vilademunt (Barcelona 1826- Belchite 1883), va formar part de l'exercit desplaçat a les Filipines, i de tornada assolí el grau de Tinent Coronel de la Guardia Civil. Va rebre la Placa del Orden de San Hermegildo.

Plaça del Doctor Rovira: just a la cruïlla entre l'avinguda dels Països Catalans, el passeig de la Indústria i el carrer de Sant Esteve, es troba aquesta petita plaça, anomenada popularment "Plaça dels Peixos" fruit d'un espai sense edificar que es va deixar quan l'any 1902 es va urbanitzar aquests carrers. En un primer moment aquest espai servi com a lloc ideal, com una mena de mirador, per tal de seguir esdeveniments tals com les desfilades d'autoritats i dels sometents i la benedicció de la bandera durant la festa del Sometent de l'any 1908, i fins i tot algun any hi va haver l'envelat i s'hi tocaren sardanes durant la Festa Major. El 1909 agafà un gran protagonisme en dedicar-se aquest espai, ja concebut com a plaça, amb en Francesc d'Assís Rovira i Sala en un acte que va dur per nom " homenatge al Doctor Rovira y demés fills de Banyolas y Comarca que's sacrificaren per la Patria" i que presidit pel Capità General, comptà amb l'assistència dels sometents, els representants de les entitats locals, les autoritats, les bandes militars i les tropes. Quan l'any 1956 es va transformar el Passeig de la Indústria, la plaça experimentà una gran transformació i se li varen incorporar bancs, es varen plantar arbres i al mig s'hi construí una font voltada d'aigua que contenia peixos.
En Francesc d'Assís, va néixer a Sant Miquel de Campmajor l'any 1764 en el sí d'una família pagesa i era fill de Josep Rovira i de Margarida Sala. En un principi va dedicar la seva vida al sacerdoci i després d'estudiar, probablement a la Universitat de Cervera, va aconseguir el títol de doctor en teologia. Desprès d'obtenir un benefici en una església de Girona, el 18 de març de 1796 va esdevenir capellà d'un benefici de l'església de Sant Esteve del monestir de Banyoles.
L'any 1793 ja va servir com a voluntari en l'anomenada Guerra Gran, contra l'exercit francès, arribant a ésser oficial de miquelets de la Sèptima Companyia del Terç de Besalú, capitanejada pel banyolí Carles de Ameller i Ferrer. Anys més tard, el 13 de juny de 1808, en el decurs de la Guerra del Francès, a la Plaça Major de Banyoles i desprès d'un airós discurs formà un exercit de 600 homes, molts d'ells fills de les cases pairals de la comarca, anomenat Terç de l'Empordà. El 1809 era tinent i, al cap d'un temps, capità de la Companyia d'Expatriats. Va actuar en diversos indrets del país, tals com Bascara, Orriols, Medinyà, La Jonquera, Navata, Vilert, Esponellà, Prats de Molló, etc., esdevenint el 1810 "Comandante General del Ampurdán". Va recuperar el castell de Sant Ferran de Figueres i en honor d'aquest fet el seu regiment passà a nomenar-se de San Fernando. Una vegada acabada la guerra, es va incorporar a l'exèrcit amb el grau de brigadier. Desprès va anar a viure a València on va morir l'any 1820.

Carrer del Guerriller Frigola: a tocar del "Poste de Mata", prop de la casa pairal dels Frigola de Mata, es troba aquest carrer que anteriorment formava part de l'anomenat barri de Canemeres i que porta el nom actual des de que va ser aprovat pel ple municipal del dia 17 de juny de 1960. En Salvador Frigola i Sala, nascut a Mata el 1788, fou un hisendat que durant la Guerra del Francès deixà els estudis per tal d'ingressar a una recent formada Companyia de voluntaris, prenent part en diverses batalles: Vallofogna, Ripoll, Prats de Molló, Ridaura, Ribes, Sant Privat,... Va servir en els regiments d'Infanteria Fernando VII, Múrcia i Imperial Alejandro, i com a capità en el Zaragoza. Va morir a Banyoles el 1870.
L'any 1836 en el transcurs de la guerra dels Set Anys, i a causa d'una ferida que va sofrir, es va retirar de la milícia. Al llarg de la seva carrera es va fer mereixedor de la concessió de la Creu de San Hermenegildo i de la de San Fernando.

Bookmark and Share