Articles - Historia local

NAVEGANT PER L'ESTANY

NAVEGANT PER L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.15, desembre de 2006

Passejar en barca per l'estany es un fet que segurament fa molts segles que es fa, encara que les primeres referències històriques que hi ha son de l'any 1510 en que l'abat Martirià de Prats, es va fer construir una barca, amb capacitat per trenta persones, que a força de rems i de vela es desplaçava per l'estany.

Un anys mes tard, el 1596, un fet luctuós, com va ser la mort de tres francesos que anaven en barca, ens ve a confirmar que el fet d'anar en barca no era un fet inusual. A finals del segle XVIII, en Francisco de Zamora Peinado, jutge de l'Audiència Reial de Catalunya, escriu en el seu  Diario de los viajes hechos en Cataluña, que el 19 de gener de l'any 1790 va venir a Banyoles i va fer un passeig en barca. Un segle mes tard, el 1884, farà el mateix en Mossèn Cinto Verdaguer, acompanyat d'en Joaquim Hostench i en Pere Alsius. Son quatre passejos, separats entre si, quasi quatre segles, i que ens venen a dir que hi havia una certa tradició de barquejar i de passejar als forasters per les aigües de l'estany.

Però amb l'arribada, a finals del segle XIX, d'un turisme burgès, que ve a Banyoles atret per la construcció del nou balneari de La Puda, i que es dedica a fer passejades per la vora de l'estany, a gaudir de la tranquil·litat que li dona el paisatge, a pescar i a passejar en barca, fa que, el fet de tenir una barca amarada en una pesquera, per poder sortir a pescar, es converteixi de cop i volta mes en un fet de distinció social que no pas en un objecte de plaer. Es per aquest motiu que, poc a poc, s'anirà incrementat la quantitat de barques que naveguin per l'estany.

L'any 1890, en Llorenç Marimon, era el propietari de la barca Teresita "la barca mes bonica i mes lleugera que solca l'estany".

El 1894 es va dur a terme la varada de la barca Dolores i l'any 1895, la Tirona, la barca mes emblemàtica de totes, amb la seva forma de cigne.

Poc a poc el fet de barquejar serà tant habitual que a partir d'aquest moment qualsevol fet fora de lo normal acabarà amb una passejada en barca, tant si es tracta d'un visitant il·lustre o d'una cel·lebració. Com a mostra podem esmentar la passejada en barca, que va fer l'any 1912 la germana d'Alfons XII, Isabel Francisca d'Asís de Borbón o la que van dur a terme, en una "canoa-automòbil" l'any 1913, els convidats a l'acte de celebració de la primera missa de l'Albert Pedro i que, malauradament, acabà amb el naufragi de l'embarcació i la mort de 10 dels seus passatgers.

Aquest fet comportà una llegenda negra sobre l'estany que es va arrastrar força temps, (tal i com succeirà anys mes tard amb el naufragi de la barca l'Oca), però no per això es va deixar de barquejar, sinó tot el contrari, ja que poc a poc qualsevol tipus d'embarcació serà bona per aquest fet: l'any 1914 el Doctor Mascaró escriu en la seva Topografia Medica; "...surcanlo, en todas las estaciones, varios botes de pesca y, en verano, muchos de recreo...." el 1925, Joan Vidal explica en el seu llibre L'Estany de Banyoles: "...fer-hi un passeig en barca tant si es amb rems com a motor es altament impressionant....." I el 1931 serà en Miquel Santaló el que farà referència a les embarcacions de l'estany en el seu llibre El Gironès i Banyoles: "...on llisquen sovintment petites embarcacions les veles de les quals son com amples ales."

I es que, a mitjans del segle XX, l'elitisme anirà desapareixent i tant si es a rem, a vela o a motor, per plaer o per pescar, poc a poc, el fet d'anar en barca per l'estany es convertirà en un fet social obert a tothom.

Bookmark and Share