Artículos - Indústrias y comercios

MOLFORT'S: MOLT MÉS QUE UNA EMPRESA

MOLFORT

Revista de Banyoles
núm.987-990, gener-abril 2016

Antecedents
En uns terrenys situats al nord-est del monestir de Sant Esteve de Banyoles, entre els actuals carrers del Terme i el dels Agraris, a tocar de la riera Canaleta, a finals del segle XIII ja existia un mas que rebia el nom del mas Bou i que amb el transcórrer dels anys, i com a conseqüència del canvi de propietaris, se'l va conèixer també com mas Pou i Bou i mas Bassedes, passant després a mans dels Ferrer, i més tard dels Carles de Ferrer. I evidentment, els canvis no tan sols afectaren a la propietat, sinó també a les construccions que el conformaven, arribant a finals del segle XIX a estar compost per un molí fariner i dues cases. Unes cases, situades a tocar de la riera Canaleta, en les que a finals de la segona dècada del segle XX s'hi bastí una empresa tèxtil que, sota el nom de Giralt y Cia. S.L., es va donar de baixa de la contribució industrial el dia 30 de juny de 1922.
Al dia següent, en el mateix lloc, uns empresaris terrassencs, Pujadas i Manuel Albiñana, donaven d'alta una empresa dedicada a la producció de mitges i mitjons, de seda artificial, de sedalina i de cotó que duia per nom fàbrica Pujadas y Albiñana, i que l'any següent declarava estar formada per «9 telares circulares, salto de agua al 5% y tintoreria aneja», que sembla ser que va heretar dels anteriors propietaris. Aquesta empresa que l'any 1924 donava feina a una seixantena de treballadors, la majoria dones, va tenir una bona acollida dins la societat banyolina de l'època, i més després del actes celebrats a finals d'octubre d'aquell mateix any i que foren lloats per la premsa de l'època, i que molt bé va reflectir Vida Banyolina el 2 de novembre: «Hermosa manifestació de Fé ho ha sigut la donada per la casa Pujadas y Albiñana, al entronitzar la Imatge del Sagrat Cor de Jesús en la fábrica de géneros de punt que tenen a n'aquesta ciutat». Fou un acte multitudinari en el que després d'escoltar missa a l'església de Santa Maria, en processó, i mentre es resava el rosari, la comitiva recorregué els carrers de la ciutat fins a la fàbrica «portant les treballadores la Sagrada Imatge, seguint els empleats i presidint el senyors Pujadas i Albiñana». En acabat, i com era habitual aquells anys, es varen dirigir a l'hotel Flora «on acabà la festa amb un gran banquet».
L'empresa, tot i que va seguir creixent i els anys següents declarava ja «22 telares circulares» a més del «salto de agua al 5% y tintoreria aneja», va tancar les seves portes, possiblement l'any 1929, en que surt donada de baixa de les contribucions industrials.
Mentre a Banyoles s'instal·laven aquestes dues empreses tèxtils: Giralt y Cia. S.L i Pujadas y Albiñana, a Mataró l'any 1917, Joan Cusachs Tarafa i Joan Rectoret Rigola, juntament amb les germanes Rigola Nogueras (Francisca, Encarnació, Matilde, Carmeta, Nieves i Dolors), posaven en marxa una empresa anomenada «Joan Rectoret y Cia», de la que el primer en serà el director tècnic i el segon el gerent. Aquesta empresa, que no es constituirà oficialment fins l’any 1920, i que en un principi estava instal·lada al domicili d'en Cusachs, es traslladarà el 1923 al carrer Balmes de la ciutat mataronenca i més tard, el 1928, al carrer de Sant Agustí, on hi havia un edifici que havia estat una caserna de l’exèrcit i que varen adaptar a les necessitats de l'empresa.
I precisament a partir d’aquesta data, coincidint amb les noves instal·lacions, apareix el nom MOLFORT’S. La nova empresa fou fundada el 14 de gener de 1928, essent el seu president Joan Rectoret Frigola, i actuant com a primer i segon vocal Joan Cusachs Tarafa i Josep Costa Oriol, respectivament. Una societat anònima que tenia com a accionistes als tres esmentats, amb 100 accions cadascú, juntament a Antoni Julià Farré i Maria Nogueras Maynou, amb la mateixa quantitat. En total varen ser 500 accions a 500 pessetes cadascuna d'elles, i tal i com podem llegir en un document de l'època «el reste de les accions (1.700 acc.) queden en cartera», ja que el total d'accions de la societat era de 2.200.
I serà també a partir d'aquest any quan obriren un nou centre de treball, a la ciutat de Banyoles, precisament on hi havia hagut la fàbrica Pujadas i Albiñana, al front del qual s'hi posarà en Salvador Costa Rigola, fill de Dolors Rigola i Josep Costa Oriol, i anys més tard ho farà el seu fill Josep «Pepe» Costa Barba.
Joan Olivas recorda d'aquesta fàbrica que s'hi arribava «passant pel caminet al costat del rec del darrera del Monestir, travessant l'espai on hi havia la fàbrica de calç coneguda com "a can Laqué", i seguint per un caminet on hi havia en Pau que feia sabó, fins que arribaves a la fàbrica Molfort's que encara avui en dia es pot contemplar completament abandonada».

La fàbrica Molfort's de Banyoles
En un primer moment, la nova fàbrica es va dedicar a tenyir madeixes i mitjons, que ja venien elaborats des de Mataró, un motiu que la va dur primer a mantenir dins la seva plantilla a Eduard Vergès, l'antic apoderat de la fabrica Pujadas y Albiñana, i a disposar d'un laboratori propi on es preparaven els diferents tints per tal d'acolorir els productes, els quals abans havien de passar per un procés de merceritzat, per tal d'eliminar, mitjançant sosa càustica, les impureses del fil de cotó i a la vegada donar brillantor a la peça de roba.
L'empresa disposava d'un camió que cada dia feia el viatge de Banyoles a Mataró, per dur el genere tenyit, i de tornada portava la feina que s'havia d'enllestir a Banyoles.
Així mateix, també va anar ampliant les seves funcions, entre elles la de fer la puntera dels mitjons, i va arribar a tenir noves seccions com les de bobinatge (on es passava la madeixa de fil de cotó, a uns cons) i les d'aprestat (on es planxaven els mitjons), així com les d'emmagatzematge (on s'aparellaven els mitjons per llargades, s'etiquetaven i encapsaven). Però per arribar a aquest punt va tenir haver de passar per un llarg camí d'obres i remodelacions.
El fet de que la nova empresa s'hagués instal·lat en un fàbrica on ja produïen un genere semblant va fer que en un bon principi no s'haguessin de fer gaires obres de condicionament, d'aquí que fins l'any 1932 no es troba la primera petició presentada a l'ajuntament de la ciutat, i és perquè posés llum al camí de la fàbrica.
Tres anys després, el 1935, ja es fes la primera sol·licitud per tal de poder ampliar la fàbrica. Però al poc esclatà la guerra civil i l'empresa va seguir treballant, especialitzant-se en servir genere de punt per al front militar republicà, per la qual cosa estava molt ben proveïda de material, tot i que el que més es recorda és la seva sirena anunciant l'arribada dels avions que anaven a bombardejar el camp d’aviació del Pla de Martís. Segons sembla quan els nacionals varen entrar a Banyoles la fàbrica estava molt ben assortida de gènere.
Acabada la guerra, els anys quaranta foren anys de petites reformes: el 1941 es duen a terme les obres de construcció d'un garatge, el 1942 es reforcen les cobertes interiors, el 1944 es construeix un nou despatx i el 1946 un nou assecador. Hauria de passar més d'una dècada per que l'empresa decidís fer-hi obres de més envergadura.

La meteorologia s'alia contra l'empresa
El 24 de gener de 1951 es va produir a Banyoles un fet meteorològic força inusual i l'empresa Molfort's en fou la principal afectada. El fet al que fem referència fou l'espectacular tempesta elèctrica que va patir la ciutat i que va anar acompanyada de diversos llamps globulars, una mena d'esferes lluminoses flotants dotades d'una càrrega elèctrica aïllada que segueixen els corrents d'aire. I la mala sort va voler que dues d'aquestes esferes entressin a l'interior de la fàbrica, explotant amb molta fúria i provocant desperfectes a la maquinària de diverses sales i a la instal·lació elèctrica. Tot i que per sort no es va lamentar cap desgràcia personal, motiu per el que, com explica la revista Horizontes del mes de febrer «la empresa «Molfort's", en acción de gracias por el providencial hecho acurrido en su fabrica de ésta, al caer sobre las instalaciones de la misma dos rayos, según dimos cuenta en su dia sin ocasionar ninguna desgracia personal ha mandado celebrar un solemne oficio en la Iglesia del Asilo. Presididos. por la Dirección de la Empresa, formando procesión y llevando en andas la imagen del Sagrada Corazón, entronizada en la fabrica desde hace años [s'havia entronitzat l'any 1924 quan era Pujadas y Albiñana], todos los obreros de la casa «Molfort's» han asistído al mismo, entonando en alta voz el Credo y diversos cantos religiosos. En el Hotel Flora, reuniéronse después patronos y obreros en cordial y espléndido banquete, adecuado colofón de fíesta tan simpàtica. Con todo entusiasmo y sincerídad felicitamos a empresarios y productores, que de tan pública manera han sabido agradecele al Señor el beneficio dispensado».
Serà la mateixa revista qui vint i cinc anys més tard, el 15 de gener de 1976 donarà compte d'un altre fet meteorològic que afecta l'empresa: «El pasado 24 descargó sobre nuestra ciudad un fuerte aguacero seguido de varios truenos y rayos. En la fàbrica Molfort's penetró una centella al interior, produjendo roturas de cristales y desperfectos de consideración en la maquinaria de varias salas y en la instalación electrica de la casa»

L'ampliació de la fàbrica
Arribats a l'any 1955, el mateix any que es varen fer obres en la coberta posterior, «Molfort's, empresa dedicada a la fabricación de generos de punto con sección de Tintoreria» va rebre una bona notícia: «nos fue concedido dedicar al servicio de otras industrias de la provincia la Seccion de blanqueo, tinte y acabados que teniamos autorizada para usos propios».
Ara sí que calia començar a plantejar-se el fet de que la fàbrica s'anava quedant antiquada i calia fer-hi millores d'ampliació. També serà al llarg d'aquests anys que amb l'aparició de les fibres sintètiques, el bobinatge es traslladà a Mataró, però per altra banda, el fet de que aquest nou material ja vinguessin preparades en cons, comportà la compra de nova maquinària per tal de poder tenyir-la.
I com he dit, tot aquest seguit de canvis, va comportar fer-hi obres. La primera d'elles a finals dels anys cinquanta. El 20 de maig d'aquell any el ple municipal els hi concedeix llicencia d'obres per tal de fer obres d'ampliació de la coberta.
Dos anys més tard, el 1961, per tal d'aconseguir més superfície cobreixen el rec que hi passava a tocar i el 1965 amplien l'escomesa elèctrica amb un nou transformador al mateix temps que projecten el «derribo del edificio antiguo y ampliacion del mismo incorporandolo al plan general del edificio» amb el que varen aconseguir dues noves sales de manufacturar, passant a tenir la fàbrica una superfície total de 1.965 m². Tot i que pel que sembla no totes les obres d'ampliació es varen fer dins d'aquell any, sinó que es varen acabar al llarg de l'any 1971. I encara quedaria una darrera reforma, doncs en data 8 de juliol de 1983, en referència «a l'ampliació sol·licitada per Molfort's S.A. a la Cª Vilavenut [...] s'acorda informar favorablement l'expedient i tramitar-lo», de manera que el 5 de desembre de 1983, urbanisme i obres de l'ajuntament de Banyoles decideixen «Atorgar llicència d'obres a l'empresa Molfort's, S.A. per a la reforma l'ampliació de la nau industrial situada a la Cra. de Vilavenut». Serà aquesta la darrera obra de la que hi ha constància.
L'edifici final després de les diferents reformes que s'hi varen fer, tenia forma de U, tot i que amb un dels braços molt més edificat que a l'altre, i amb un pati central. Quan s'accedia al pati central, al fons s'hi trobaven les oficines i despatxos, així com el laboratori, darrere de les quals s'aixecava la nau on s'emmagatzemava el cotó i els diferents gèneres que s'havien de tenyir. A mà esquerra del pati, s'aixecava un petita construcció de dues plantes, a la planta baixa hi havia dos magatzems, un d'ells reservat per emmagatzemar el cotó; i a la planta superior l'habitatge del guarda —amb les seves corresponents habitacions—, i la sala de bobinatge. I al costat d'ella hi havia un garatge, amb accés directe a la nau que hi havia darrere les oficines. I a mà dreta, a banda de la carbonera i el quarto de la caldera, hi havien el magatzem per guardar el gènere acabat, la sala d'aprest on els productes tèxtils eren preparats, una sala per preparar el material abans de passar a la d'assecatge, les diferents sales d'assecatge, sales de blanqueig i merceritzat, acidat i tint i altres magatzems.
A diferència de la fàbrica que s'havia obert a València, on es produïa el mitjó popular i que estava dirigida per Josep M. Comas i Carbajo, cunyat del fundador Joan Rectoret, i que fou desmantellada l’any 1945, la fabrica Molfort's de Banyoles subsistí fins al tancament de l’empresa l'any 1992, en que va presentar suspensió de pagaments afectant, entre els dos centres, el de Banyoles i el de Mataró, a un total de 220 treballadors (en la seva major part dones). Fins el novembre de 1991, els accionistes havien estat les famílies Rectoret, Cusachs i Costa, però a partir d'aquesta data el cent per cent del capital va passar a mans de Jordi Piella i altres professionals vinculats a la societat de Garantia Recíproca de Catalunya, un grup empresarial especialitzat en reflotar empresses.

Les «propietats» lúdiques de Molfort's a Banyoles
Però no tot té que ser treball, sinó que també s'ha de deixar un temps per l'oci, i Molfort's, ho va acomplir adquirint dos elements identificatius dins la societat banyolina del moment, per a gaudi suposem dels directius de la mateixa, els Costa, que si bé eren originaris de Mataró, ja s'havien afincat a Banyoles, i en Joan Recoret que tot i estar-se a la ciutat del Maresme, era un enamorat de l'estany i el seu entorn. El 7 de juny de 1931 El Banyolí es feia ressò de que «la flota de l'estany s'ha vist augmentada amb una petita piragua de 5 metres d'eslora per 0,90 m de mànega, propietat de la fàbrica de mitjons Molfort's». Anys més tard arriba el segon tret diferencial, l'adquisició d'una pesquera, la Santa Rosa, construïda el 1927 a petició d'Adelina Rey Darnés i adquirida per Molfort's, que la va reformar l'any 1941 amb l'ajuda de l'arquitecte municipal Francesc Figueras de Ameller.

La fàbrica Molfort's una empresa familiar
No es pot negar que l'empresa Molfort's fos una empresa familiar. Ja hem vist que els fundadors de l'empresa mataronina foren Joan Cusachs Tarafa i Joan Rectoret Rigola, juntament amb les germanes Rigola Nogueras (Francisca, Encarnació, Matilde, Carmeta, Nieves i Dolors). I que poc després al front de l'empresa de Banyoles es posaria en Salvador Costa Rigola, fill de Dolors Rigola i d'en Josep Costa, membre del Consell d'Administració de l'empresa. De la mateixa manera que a la de València s'hi posarà en Josep M. Comas Carbajo, cunyat de Joan Rectoret.
Però per diferents documents que ens han arribat, relacionats tots ells amb l'empresa de Banyoles, podem veure que hi havia molta més família implicada: en una fotografia de l'any 1951 en la que es poden veure tots els treballadors asseguts davant de l'Hotel Flora de Banyoles, podem veure que a banda d'en Salvador Costa Rigola —casat amb la Maria Barba Veguillas— i del seu fill Josep Costa Barba, hi sortien també una filla d'aquell, l'Elvira Costa Barba, i diferents cunyats: Rosa, Amparo i Lluís Barba Veguillas.
En un document del mes de setembre de 1954, trobem que Francisca Rigola Nogueras i els seus fills: Juli i Maria Teresa Cusachs Rigola, són els signants d'un document de poder a favor de Salvador Costa. Mentre que l'octubre de l'any següent, seran els germans Montserrat, Josep Maria, Jordi, Joan i Jaume Rectoret Comas, fills d'en Joan Rectoret i la seva esposa M.Carme Comas Carbajo, qui signaran un document semblant. I suposem que en les altres empreses deuria de succeir quelcom semblant.

Molfort's i les implicacions socials
Molfort's fou una empresa que s'implicà de ple en el teixit associatiu de la ciutat de Banyoles. Així trobem que l'any 1949 va regalar els mitjons al recent restaurat Manípul de Manaies. Una col·laboració que es repetí al llarg dels anys, tal i com podem llegir en la premsa per exemple de l'any 1968: «En esta ocasión han estrenado unos magnificos calcetines amarillos, confeccionados exprofeso y cedidos gentilmente por la fábrica Molfort's»; 1976 en que la congregació de la Mare de Déu dels Dolors agraeix la col·laboració de diverses empreses, i entre elles Molfort's; 1981, en que l'agraïment de la congregació és més detallat, ja que agraeix a Molfort's, l'aportació al Manípul dels 120 parells de mitjons; i 1991, en que torna a regalar «120 parells de mitjons al manípul de manaies per substituir els vells. Amb aquest gest l'empresa Molfort's segueix en la línia de col·laboració iniciada en la restauració del manípul».
Va col·laborar amb els centres d'ensenyament. A finals dels anys cinquanta i fins a a començaments de la dècada dels setanta, col·laborava amb una ajuda econòmica de 1.000 pessetes amb l'Escola d'Arts i Oficis. També trobem que l'any 1985 és una de les empreses que ajuda a l'institut de Formació Professional, per tal de que en els campionats escolars de Catalunya puguin «disposar d'uns equips propis (vermell-negre) i desplaçar-nos a les diferents poblacions».
I també ajudà la parròquia de Santa Maria dels Turers en motiu d'unes obres dutes a terme l'any 1972, aportant 5.000 pessetes.

Molfort's i l'esport
Però a banda de les seves implicacions socials, l'empresa Molfort's fou una empresa molt sensibilitzada en el món de l'esport, col·laborant en múltiples ocasions en diferents tipus d'esdeveniments d'aquesta mena. A tall d'exemple, n'esmentaré uns quants. L'any 1933 ja apareix com un dels col·laboradors en els Campionats de Catalunya de ioles i canoes, celebrats a Tarragona, de la mateix manera que l'any següent també el podem trobar en la XVII Vuelta a Cataluña. L'any 1947 ho fa amb 100 pessetes «a la mejor fotografia de paisaje urbano de bañolense» dins del I Concurso de Fotografia Artística. I el 1965 amb 1.500 pessetes a «la mejor fotografia de Tema Libre» dins del VII Concurso Fotográfico del Lago organitzat pel Club Natació Banyoles. El 1957 oferirà la «Copa Molfort's» en el concurs anual de «Tiro al Plato», que es duia a terme en «el paraje del Bon Repos» de Banyoles. I el 1961 oferí un dels premis de consolació, consistents en «una caja de calcetines de casa Molfort's» dins la Prueba Social de Pesca que es celebrava a l'Estanyol del Vilar de Banyoles.
Un capítol apart mereix la col·laboració amb el Club Natació Banyoles, i en concret amb la Travessia de l'Estany de Banyoles. Una prova esportiva en la que des de l'any 1946 i fins a finals dels anys vuitanta col·laborà, en un llarg maridatge que es veurà reflectit, en tots el programes i cartells, sota el nom de Trofeu Molfort's. Prova d'aquest agraïment, serà el que aquest club li retrà i que va quedar reflectit en el butlletí de l'entitat del mes d'abril de 1955 en motiu de la mort, el mes anterior, del que n'era el gerent de Molfort's: «Don Juan Rectoret fué el factor principal del éxito de nuestra Travesia. Con la donación del Trofeo Molfort's S.A. puso una nota de color, rivalidad, de actualidad e importancia, a nuestra competición». I en el seu honor, a partir d'aquell any, coincidint amb la XII edició de la prova esportiva es va instaurar el «Trofeo Rectoret», que es concedia al club que portés més nedadors. Cal a dir, però, que de fet fou en Salvador Costa qui es va interessar per la Travessia, aconseguint fins i tot que sortís aquesta en el noticiari del NODO, però va ser en Joan Rectoret qui va fer de pont entre l'empresa i el Club. A la mort d'aquest darrer aleshores qui s'hi va implicar fou en Josep Costa.
Fora de Catalunya, l'any 1958, després de les olimpíades de Melbourne, per mitjançant del sevillà Manuel Muñoz Doyega, representant de la marca de mitjons, va posar en marxa a Sevilla, un trofeu de rem per a la tripulació que rebaixés la marca olímpica. I dos anys després patrocinà la 1ª Regata Sevilla-Real Betis Balompié. Un patrocini que repetí els dos anys següents.
I encara un darrer apunt d'aquest seguit d'exemples. El 1965 patrocina l'equip de basquet de la ciutat de Mataró, el qual debutava dins la màxima categoria sota el nom de «C.D.Mataró Molfort's», un equip que el 10 de setembre 1967 va disputar un amistós contra el C.B. Banyoles «reforzado con algunos jugadores del Llansá» i en el que l'equip mataroní va guanyar per 74-48.

Molfort's i la publicitat
Amb poc temps al mercat, a finals de la dècada dels anys vint l'empresa havia agafat un gran reconeixement, i no tan sols dins el país sinó també a nivell internacional, d'aquí que en l'exposició internacional de Barcelona de l'any 1929 va obtenir el «gran premio (la máxima calificación) por la calidad de sus universalmente famosos calcetines». Una exposició en la que en motiu de la inauguració del seu pavelló es va interpretar una composició musical, obra del mestre J.Dotras Vila, titulada «Molfort's: Spanish One-Step», composta expressament per a l'ocasió.
Evidentment això comporta un gran ressò mediàtic, i és que una de les principals característiques d’aquesta empresa, fou l’haver estat capdavantera en el món de la publicitat, tal i com es pot veure avui en dia al Museu del Gènere de Punt de Mataró hi ha un important fons publicitari d’aquesta firma, producte del fet que durant anys l’empresa va tenir un servei propi de publicitat amb noms tan destacats com els de l'artista txec afincat a Barcelona, Karel Cerny, autor d'aquella imatge en la que es va convertir en un símbol de l'empresa on es poden veure dos gossos estirant un mitjó; el cartellista Josep Morell, el que fora el cap de publicitat Joan Aubeyzan; el caricaturista, publicista i il·lustrador, Jacint Bofarull «Gripau»; els dibuixants Valentí Castanys i Ricard Opisso; l'il·lustrador i dibuixant, Joan Vila «D'Ivori», etc.
Uns dibuixos als que els acompanyaven frases que elogiaven el seu producte. Tant pel que feia a la seva resistència, amb frases com: «Resistentes como el acero y protegidos por una marca famosa, los calcetinas Molfort´s», «Cuanto peor es el tiempo más destacan las excepcionales cualidades de los famosos calcetines Molfort's. Son resistentes, cómodos y reacios a la humedad...» o «Si los niños siempre estuvieran quietos Molfort's no habría fabricado especialmente para ellos sus famosos calcetines....», com a la seva elegància: «Elegancia, distinción, gusto refinado... se demuestra usando exclusivamente y segun las ocasiones, calcetines Molfort's,... usarlos es signo de aristocracia», «La austera majestuosidad de un traje nupcial, con calcetines Molfort's de seda pura obtiene su más digno complemento» o «El secreto de la elegancia radica siempre en detalles. Sin el complemento de unos calcetines Molfort's nunca se será un perfecto gentlemen...». O ambdues coses a la vegada: «Es un axioma popularizado la union de las frases: calcetines Molfort's con: resistencia, elegancia y economia».
En el cas concret de Banyoles, tenim tota la col·lecció de cartells de la Travessia de l'Estany, cartells que cada any s'encarregaven a dissenyadors diferents, i que avui en dia ens dóna una idea de quines han estat les tendències artístiques de tots aquells anys. Fa uns anys, parlant amb en «Pepe» Costa, d'aquest cartells, em deia que recordava molt especialment el de l'any 1947, en el que es podia veure una dona guarnida amb un banyador ajustadíssim i sostenint una copa amb les seves mans. I si el recordava era pels problemes que va portar, doncs tot i tenir el permís de la censura, tal i com era preceptiu en aquells temps, no volia dir que el clero hi estigués d'acord, i així, el que n'era rector de la parròquia de Santa Maria del Turers en la missa del diumenge va dedicar una part del sermó a aquest cartell al que va titllar d'immoral.
Però la publicitat que no tan sols se centrava en la cartelleria, sinó que també ho feia en forma de text, com per exemple els breus apareguts al setmanari satíric El Bé Negre, on es podia llegir textos com aquest aparegut el gener de 1933: «De les sessions del Parlament Català ningú en surt, com el pagès del conte, amb el cap calent i els peus freds. L'explicació no pot pas ésser més convincent: és que tots porten mitjons Molfort's» o bé aquest del maig de 1935: «La comissió dels 21 ha arribat a un acord unánim: espanya no anirá bé fins que tothom porti Mitjons Molfort's».

Bookmark and Share