Artículos - Lenguaje

LA NOSTRA PARLA (O EL QUE ÉS HO MATEIX: DICCIONARI PER A XAVES

LA NOSTRA PARLA (O EL QUE ÉS HO MATEIX: DICCIONARI PER A XAVES

Revista de Banyoles
núm.793, març 1999

Aquest article, no vol ser un tractat de filologia ni res semblant. Es tan sols un recull de paraules.

Ja fa mes de vint anys, que la meva muller, va començar a venir per Banyoles, i cada cop que teníem una conversa amb la meva família, sortien en la mateixa, una o varies paraules que no entenia, o bé si les entenia li sonaven fora de context. Es el cas de la paraula "cim" que nosaltres fem servir per damunt, mentre que ella, acostumada a la parla barcelonina, li recordava mes aquell slogan de "hem fet el cim" referint-se al cim d'una muntanya. O la de "caçar", ja que ella ja ens veia amb una escopeta caçant cargols.

I aquest article es això, un recull de totes aquestes paraules, que ella hem preguntava un cop estàvem sols i que jo poc a poc hi anat recopilant. Un recull de paraules, que ara que m'he anat fixant, a nosaltres ens he semblen força normals però a la gent que ve de fora, sobretot de les rodalies de la Ciutat Comtal, li sonen rares. Paraules que ens fa una mica diferents, i que seria bo que no es perdessin, si no tot ho contrari, que intentéssim preservar-les com un tresor mes de tots aquells que ja tenim.

a. S'afegeix a la segona persona d'alguns verbs. Digama. Esperata. Donama. Portama.
ara pla. Exclamació. hi ara!.
brunyol. Gastr. Bunyol. Brunyol de bacallà.
caçar. Buscar. Vaig a caçar bolets. Hi anat a caçar llenya. Caçar cargols.
cardar. 1. Verb. en certes expressions, pot substituir els verbs fer, donar,..... M'hi cardat un sopar. Et cardaré un cop. 2. Exclamació.No cardis!!
cabien. En lloc de queien. Els dos cabien per un barranc.
cim. Damunt. Al cim de la taula. Un pastís amb nata al cim.
conill. /a. Adj. Completament despullat. Anar conill.
conferencia. Classe particular. Al sortir d'estudi irem a conferencia.
correvia. En lloc de corria. Si vessis vist com correvia.
crevia. En lloc de creia. No s'ho crevia
digama. Digui
embrutir-se. Verb. En lloc d'embrutar-se.
e. Verb. Normalment se suprimeix la "s" en el temps es. On e en Pep.
enter. Adj. Sencer. Un xai enter.
escridassar. Verb. Fer crits a algú reyant-lo.
es darà conte. En lloc de s'adonarà. esguinçador. Adj. Es diu d'una persona destralera, que ho destrossa tot.
estintolar. Verb. Recolzat. Esta estintolat al seient de darrera.
esparracar. Verb. Fer estrips (a la roba). Se li ha esparracat el pantaló.
esperrucar. Verb. Despentinar. Esta tota esperrucada.
esperxar. Verb. Quan es "penja" una pilota. M'han esperxat la pilota.
estudi. En lloc d'escola. Anar a estudi.
fat/fada. Adj. Es diu del menjar sense sal o insuficientment salat. Aquesta sopa e fada.
fer a via. Denota una acció feta amb rapidesa. Si que n'has fet a via.
flairar. Verb. Olorar.
foc a terra. Llar de foc
foraster. Que es de fora, tan en persones com en coses. Aquestes patates son forasteres.
fressa. Soroll. No facis tanta fressa.
fred. Es fa servir en femení. La fred.
. goita. Per cridar l'atencio en lloc de mirar. Goita que tinc.
granussa. Llegum en general. Avui per dinar faré granussa.
greixots. Llardons
havéssim. En lloc d'haguéssim. Si havéssim arribat a temps....
home. Marit. El meu home no vindrà.
i. substitueix la ll en moltes paraules. Fuies en lloc de fulles, trebaiar en lloc de treballar, podai en lloc de podall, xuia en lloc de xulla, ....
iré. Verb. Aniré. Jo si que iré al concert.
lleixa. Prestatge. Deixeu al cim de la lleixa.
locu. Boig. Estàs locu.
maleta. Cartera. Motxilla. He deixat els llibres a l’escola, dins la maleta.
manyac. Adj. De condició suau, no esquerp, dòcil. Aquest gos es molt manyac.
meca. Vehicle que funciona com pot. Vaig a aparcar la meca.
merci. Gràcies
molt i molt. Per recalcar quelcom. Molt i molt car. Molt i molt lluny.
parrac. Tros de roba. Donem un parrac per netejar...
pas. Adv. 1. Es fa servir darrera dels verbs de negació. No ho se pas. 2. Es fa servir darrera d'un verb en que hom expressa la prohibició d'alguna cosa. No ho facis pas.
per cap diner. Quan una cosa o lloc esta be de preu. A aquell bar es menja per cap diner.
per mont. Per amunt. Anar per mont.
pessigar. En lloc de cremar. No toquis l'estufa que pessiga.
pesta. Pudor molt forta. Si que fa pesta aquest formatge.
pipo. Xumet. Quan plori l'hi dones el pipo
poc que. S'usa per reafirmar una negació. Poc que ho sé.
podéssim. En lloc de poguéssim. Si podéssim venir.
prou que. S'usa per reafirmar una afirmacióProu que ho sap
pudé. En lloc de potser. Pudé si que vinrré.
redera. En lloc de darrera. Redera teu.
rivia. En lloc de reia. Haguessis vist com rivia.
rodelles. Rodanxes. Això ho talles a rodelles.
se foga. S'ofega.
sevem. En lloc de seiem. Al cinema sevem com podem.
soms. Som. Soms els millors.
sous. Sou. Sous d'aquí?.
tencar. Verb. En lloc de tancar. Vos que tenqui la radio?.
toc. Prendre una copa. Anem a fer un toc.
tomata. Tomàquet.
trempat. Adj. Es diu d'una persona eixerida. Es un xicot molt trempat.
trevia. Verb. Treia. No trevia cap numero. No trevem res.
trobs. Verb. Trobes. No trops que es molt tard?.
tròpiga. Trobi. Quan en tròpiga ja t'ho diré
ut. Substitueix la o neutra de la primera persona del present d'indicatiu dels verbs regulars. Trobut. Baixut. Portut. Obrut.
verro. Brut. No siguis verro.
vos. En lloc de vols. Vos dir que vindrà.
xicot/a. Promès Et presento la meua xicota.
xulla. Tros llarg i estret de cansalada.

Bookmark and Share