Artículos - Salidas y viajes

PEL CAMÍ DE LES RESCLOSES

PEL CAMÍ DE LES RESCLOSES

Butlletí del Centre Excursionista de Banyoles
núm.453, gener, febrer, març 2014, pp.2-4

Com ja va sent habitual per aquestes dates, coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Centre Excursionista de Banyoles, en col·laboració amb Astrobanyoles i el grup de ciències del CRP del Pla de l'Estany, duem a terme una excursió que es complementa amb visites i explicacions relacionades amb el tema al que aquesta Setmana de la Ciència està dedicat.

Enguany, i amb el lema «L'aigua és de tots», s'han dut a terme un seguit d'activitats relacionades amb aquest mitjà, i una d'elles va consistir en una conferència titulada «Aprofitament hidràulic del Fluvià, els pantans de Crespià, Esponellà i Sant Miquel de Campmajor», que es va complementar amb una sortida seguint la vora del riu Fluvià.

L'objectiu de la sortida era d'una banda conèixer una mica més les Centrals Hidroelèctriques que es nodreixen de les aigües d'aquest riu i d'altra fer una mica d'arqueologia industrial i descobrir els pocs elements que encara queden d'aquells projectes d'embassaments que, al llarg de segle i mig, es varen intentar dur a terme, però que per sort no varen passar d'això, de ser projectes, ja que de no ser així la geografia de la nostre comarca no seria la mateixa.

Fou amb aquest objectiu que ens varem trobar el dissabte 16 de novembre. En total érem una vintena de persona, d'elles uns quants treballadors d'AgriEnergia que ens varen acompanyar al llarg del recorregut, a la vegada que ens «il·lustraven» amb les seves explicacions.

Així doncs, situats davant l'Ajuntament d'Esponellà i sota l'amenaça constant de la pluja, que per sort no va fer acte de presencia, varem començar l'excursió, guiats per en Joan Surroca i qui escriu aquest article, que més que de guia va fer les explicacions relatives a l'objectiu de l'excursió, i que com ja he dit varen ser completades per el propi personal d'AgriEnergia, que és l'empresa que explota les tres centrals per les que varem passar.

Camí de la primera de les tres centrals, la que es troba tot just sota el pont que travessa el Fluvià, vàrem passar per l'indret on hi havia hagut una edificació que albergà als treballadors que als anys 30 del passat segle varen construir els camins d'accés a l'anomenada Casa dels Enginyers i a l'indret on tenia que aixecar la presa de Crespià. Just al davant, a tocar de la paret del cementiri, damunt d'una font, podem veure una placa amb la següent inscripció: MOP. Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental, un record de l'organisme governamental que gestionava aquests projectes.

Des d'aquí i passant per davant de Cal Baró, vàrem arribar la carretera des d'on després de creuar-la i baixar per unes escales vàrem anar a parar al camí que ens va dur a la primera de les centrals, la d'Esponellà. Adossada a un dels pilars del pont, fou construïda l'any 1920 en el lloc on hi havia un antic molí fariner, i de la mateixa manera que podrem veure en les altres dues centrals, té la característica de disposar d'una «sortida d'emergència» a nivell del primer pis, consistent en un pont —que en el cas de la Central de Martís està ensorrat— que permetia als seus habitants abandonar l'edificació en cas de crescuda del riu, per tal d'accedir directament a la muntanya. Un record, el de la crescuda del riu, que en les tres edificacions hi és constant en forma d'una placa que recorda el nivell assolit pel riu el 17 d'octubre de l'any 1940. I que en el cas de les altres dues en complementa amb el nivell assolit tant per sobre com per sota la presa, cosa que en el cas d'aquesta d'Esponellà no pot ser aixi ja que la resclosa, a diferència de les altres dues, es troba situada forces metros aigües amunt.

I amb l'objectiu de veure aquesta resclosa, varem desfer el camí fins arribar al «camí de les Centrals» on uns cent metres abans d'arribar al trencant del càmping, a mà dreta, trobarem una partió entre dos camps que seguint-la ens va dur al marge del riu, però la veritat es que en aquest punt va força enclotat i per això si ens desviem una mica a la dreta aconseguirem veure un petit corriol que mena a unes escales. I tot i que es força empinat tos ens hi varem abocar i d'aquesta manera arribàvem a la llera del riu. Aquí es pot veure una llarga paret de formigó que a diferència de les altres dues rescloses no va perpendicular al riu sinó que va esbiaixada de manera que dona una sensació de gran embassament quan en realitat el que passa es que es un assut, una presa construïda en diagonal de manera que a banda d'aturar l'aigua en desvia cap una sèquia o canal, que és en aquest cas el que porta l'aigua a la Central d'Esponellà.

Retornats al camí varem seguir camí cap a la segona de les centrals, la de Martís, però abans varem fer una parada, —tot just desprès de passar una font que ens queda a mà esquerra—, per veure a la dreta les restes del que havia estat la base d'una torre que transportava el material a l'altra banda del riu per tal de dur a terme la construcció del canal de desviament del riu. En aquest punt es pot veure a tocar del camí una base de formigo i l'arrancada d'uns pilars, i a l'altra banda del riu, als peus d'una balma, el lloc on hi havia l'altre torre, tot just situada a pocs metres de la sortida d'aquest canal de desviament.

En aquest punt, podem veure també a dalt de la muntanya, la que tenia que ser la Casa de l'Administració, un edifici pensat per aixoplugar el tècnics i directius d'aquest pretès pantà i que es la única de les construccions que es va dur a terme, juntament amb els camins d'accessos.

Una mica més amunt arribem ja a la segona de les centrals, la Central de Martís, que és la que actualment produeix més energia de les tres. Posada en marxa l'any 1910, quan es va construir fou considerada una obra de gran envergadura. Arrasada per uns aiguats l'any 1925, fou reconstruïda de nou.

Des d'aquest punt, aigües amunt, podem veure el lloc on es pretenia construir la paret d'aquest gran embassament, que estaria situada tot just per sota la balma on s'hi troba l'ermita de Sant Miquel de Roca. Cal a dir que d'haver-se dut a terme aquest pantà, la seva platja hagués arribat més amunt del pont de Besalú, doncs uns calculs de l'època deian que la base dels pilars estaria tres metres per sota del nivell de l'aigua.

Seguin el camí arribem a la tercera d'aquestes centrals hidroelèctriques, la Central de Serinyà. Construïda entre 1917 i 1918 és la única de les tres on encara hi viuen.

Aquí vàrem fer una llarga parada doncs els tècnics d'AgriEnergia ens varen permetre visitar tota la instal·lació, un fet que des d'aquí voldria agrair, a la vegada que en una improvisada «sala de projeccions», en mig de turbines, alternadors, bovines i politges, ens oferien les seves explicacions, que tot sigui dit, vàrem seguir tots els assistents amb un gran interès, fins al put de demanar que ens passessin una segona projecció que ells, en un principi, no tenien previst oferir-nos tota vegada que era més tècnica.

Desprès d'aquesta agradable experiència varem emprendre camí cap a Serinyà on alguns vàrem agafar la TEISA, mentre que la resta va preferir tornar caminant a Banyoles.

La veritat és que fou una matinal molt ben aprofitada, que ens va portar a descobrir petits detalls en els que fins ara no ens hi havíem fixat, tot i haver-hi passat forces vegades pel davant.

Bookmark and Share