Artículos - Biografias

ANTONIO PONS ARNAU, ALFERES DE LA GUÀRDIA CIVIL

ANTONIO PONS ARNAU, ALFERES DE LA GUÀRDIA CIVIL

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.229, gener 2019, p.48.

Fill d'Antonio Joan Pons Díaz i Concepción Arnau Gadea, va néixer a València el 3 de juny de 1854 i provenia d'una família acomodada. Va tenir quatre germans: entre ells Nicasio, que va ser comandat d’infanteria i José María, que fou advocat.

A l'edat de 20 anys, essent «bachiller en Artes» que tenia «cursados y aprobados cuatro años de Medicina y Cirugia en esta Universidad Literaria [de València]», demana poder «seguir la carrera de Medico Militar, una vez tomada la licenciatura». Per això sol·licita ingressar en la «Brigada Sanitaria» que hi havia a l'Hospital Militar de València, on ho farà el novembre d'aquell any de 1874.

El 1875 com «Alferez de Milicias Provinciales», és destinat primer a València, desprès a Tarragona i finalment a Madrid on és «abanderado de su Batallón» amb dret a fer servir «la medalla de Alfonso». El 1876 un nou destí el duu a Pamplona, on pren part en diferents accions de guerra contra les tropes carlistes. El juliol es nomenat alferes d'infanteria per mèrits de guerra i destinat a Castelló i desprès a València, des d'on el 1877 sol·licita entrar al cos de la Guàrdia Civil, essent destinat el 17 de març de 1879, amb la graduació d'alferes, a la Comandància de Girona d'aquest cos.

Suposadament serà on coneixerà la Mariana Baquedano, nou anys més gran que ell. La vídua de Josep Toribi de Ameller, que s'havia refugiat en aquesta ciutat desprès de la mort d'aquell a mans de les tropes carlines l'any 1873.

Sigui com sigui, el cas és que la Mariana dona a llum a Barcelona, el 24 de març de 1881, a una nena a la que posa per nom Amparo. És tot just un dia desprès d'una comunicació en la que es dona de baixa del cos de la Guàrdia Civil a l'Antoni «por haber desaparecido quebrantando el arresto que estaba sufriendo por hallarse sujeto a dos causas criminales». Una d'elles per la «inexactitud en el manejo de intereses», donant als seus superiors informes contraris a allò que ell sabia. I l'altra por «haber extraido con mucho exceso raciones de pienso para el caballo que le estaba adjudicado».

Un mes desprès, el 28 d'abril, l'Antoni i la Mariana es casen a l'església de la Puríssima Concepció de Barcelona, instal·lant-se al número 98 del passeig de Gràcia. El 30 de juny l'Antoni torna a ser donat d'alta «en clase de encausado, por haberse presentado en Gerona el 13 de Mayo a responder a los Cargos de las dos causas criminales que se le instruyen, una por falta de puntualidad en la entrega de fondos confiados a su administracion y la otra por haber extraido con exceso raciones de pienso para su caballo». Celebrat el judici, l'1 d'agost es comunica que en el Consell de Guerra celebrat el 9 de juliol, contra Antoni Pons por «haber estraido con exceso 363 raciones de cebada e igual numero en paja» se l'havia sentenciat, per unanimitat de vots, a «ser despedido del servicio».

A partir d'aquest moment l'Antoni passa a gestionar el patrimoni econòmic de la seva esposa, instal·lant-se al mas familiar, on l'any 1889 surt empadronada la nova família, juntament als fills del primer matrimoni de la Marianna, una serventa i un mosso. L'any 1883, segons llegim al Constitucional, entra a formar part de la Sociedad Económica de Amigos del País de Gerona, de la que formarà part fins a la seva mort ocorreguda el 15 de desembre de 1892 a causa d'una tuberculosi pulmonar.

Com a nota curiosa esmentar que ell, que havia lluitat contra els carlins, el 14 de novembre de 1885 es dirigeix a l'Ajuntament banyolí per demanar que es denegués el permís per tal que «cierta agrupación política» no pogués depositar una corona de flors en la tomba d’en Josep Toribi, el primer marit de la seva esposa. Però el que és curiós es que s'oposa [...] no solo a la colocación de objeto alguno en el espresado nicho, que es de esclusiva propiedad, si no que tambien ruegan a V.S. se sirva dar las ordenes oportunas para que no aparezca el nombre de Don Jose T. de Ameller en manifestación alguna, ni política ni en otro concepto [...]».

Bookmark and Share