Artículos - Biografias

CANDI COROMINAS ILLA, CONTINUADOR D'UNA NISSAGA DE METGES

CANDI COROMINAS ILLA, CONTINUADOR D

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.235, juliol 2019, p.38.

Nascut a Banyoles l'any 1880, era fill d'Abdon Corominas Sabater (1846-1918) —que també era metge, igual que el seu germà Josep, que fou director de l'hospital de Sang de Banyoles durant la tercera carlinada— i de Victòria Illa Frigola. I era net del metge Antoni Corominas Biern (Besalú, 1817-Banyoles, 1884) que als voltants de 1844 es va traslladar a Banyoles, on fou nomenat director del Balneari de la Font Pudosa. Va estudiar el batxillerat a Girona, acabant-lo el 1895. Tot seguit es va matricular de medicina a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar l'any 1902, el mateix any que obtenia el Diploma d'Alumne Intern de Mèrit i guanyava el premi d’un Certamen Nacional pel treball Estudio de la irrigación intra-uterina.

Amb la llicenciatura a la butxaca, aconseguí l'any següent el doctorat a Madrid, instal·lat-se el 1904 a Banyoles, on ingressà com a metge a la beneficència municipal.

Poc desprès, es traslladà a la població de Llançà, on va contraure matrimoni amb Remei Planellas Oriol amb qui va tenir set fills: Abdon, Josep Maria (1906-1984), —que a més de metge, format a l’Institut Pasteur de Paris, va ser un reconegut prehistoriador, descobridor de les coves de Serinyà—, Montserrat, Frederic, Carmen, Concepció i Maria.

A partir de 1925, fou metge titular de Sant Andreu del Terri; el 1926, inspector municipal de sanitat a Banyoles; i el 1928, va ser escollit metge titular de Banyoles.

A banda de la seva vida professional, també va participar de ple en la vida cultural, social i política de la comarca. Va ser membre de la Unió Nacionalista Catalana. Jutge de pau, l'any 1909 i regidor entre 1917 i 1918 i entre 1920 i 1922. Durant diversos anys va dirigir el quadre escènic de la Lliga de Defensa de l’Agricultura, Indústria i Comerç de Banyoles i Comarca.

En l'àmbit literari va aconseguir diversos premis en concursos literaris convocats pel grup humorista «La Xeringa», una colla formada pels metges de la seva promoció. També va deixar publicats alguns escrits, sobretot poesies humorístiques i epigramàtiques, a la Gazeta Banyolina, Vida Banyolina, El Banyolí i La Veu de Catalunya.

Va morir a Banyoles l'any 1958 ciutat en la que el seu Ajuntament, l'any 1965 li va dedicar un carrer a l'anomenat Pla de l'Ametller, al limit amb el terme municipal de Porqueres.

Bookmark and Share