Artículos - Biografias

FIDEL MARTÍ: DE L'ESTANY AL DESERT

FIDEL MARTÍ: DE L

Revista de Banyoles
núm.918, abril 2010, p.14

Guardonat l'any 1965 amb la placa de plata del Club Natació Banyoles i el 2004 amb la Medalla de l'Esport de les comarques gironines, havia nascut a Vilafreser l'any 1941, i formà part de les primeres tripulacions de joves remers que va tenir el Club Natació Banyoles, guanyant la primera medalla d'or el febrer de 1958. Atleta polivalent, practicava el rem i l'atletisme. L'any 1961, es proclamà campió gironí d'atletisme en la prova de cros i campió de Catalunya de rem en iol. Aquell any, per primera vegada en la història del Club, formà part d'una tripulació que agafà un avió per anar a competir. Novament campió de Catalunya en iol el 1964, l'any següent ho es en iol a quatre a la vegada que medalla de bronze en el campionat d'Espanya de rem. El 1966 queda segon en el campionat de Catalunya i el 1967 tercer. Poc a poc es va allunyant de la competició, doncs la vida familiar i laboral el van absorbint, però no per això es desvincula del Club i l'any 1967, juntament amb en Miquel Vila, en fou el delegat de la secció. Es l'any en que la federació espanyola, per tal de potenciar el rem, escull Banyoles com a base de la selecció nacional, i juntament amb els banyolins comencen a entrenar un grup de remers de la marina destinats al Ferrol i a Cadis, la ciutat on en Fidel havia fet el servei militar i on li havien fet portar un bot per que seguis entrenant.

A finals dels seixanta es desvincula del rem, però no de l'atletisme on, cada cop més, es va decantant per les marxes de resistència, convertint-se, a partir dels anys vuitanta, en un habitual d'aquest tipus de prova: la marxa del 40 kilòmetres de Banyoles, la Matagalls-Montserrat, la Núria-Berga, la Montserrat-Reus, ... i d'altres com la marxa de resistència de les ermites o la baixada dels Àngels, una muntanya que li inspirà un repte personal que el va portar de cap forces anys: anar dels Àngels, al Mont i Rocacorba. I al final ho aconseguí. Abans però, la idea de participar en la prova reina de resistència: la Marathon des Sables, el va dur a ser cofundador, l'any 1988, de l'Associació d'Amics de l'Aventura, amb els que gestarà una altra prova: la Marxa dels 100 km, que sortint de Banyoles, i passant pel Mont i Rocacorba, retornava a Banyoles.

L'abril de l'any 2000, acompanyat de dos companys de l'associació participa per primer cop en la cursa africana, mentre que altres, que per problemes laborals no hi varem poder participar, varem anar-hi a la darrera etapa. Recordo aquell dissabte 15 d'abril com si fos ahir: faltava ben poc per l"una del migdia, quan tots tres arribaven a l"oasi de Tagounite, a 250 quilòmetres de Ouarzazate. Recordo aquella cara de felicitat d'en Fidel, amb els peus sagnant i amb la seva bandera sobresurtin de la motxilla. Endarrere quedaven set dies de patiment pel desert del Sàhara, suportant temperatures superiors al 40 graus, tempestes de sorra, dunes inacabables, ... però nomes creuar la meta ja va dir: "tornaré". I ho va complir. Vuit curses més al Sàhara i una a Jordània. Es va convertir en un autèntic especialista, arribant a aconseguir la primera posició en la categoria de 60 a 70 anys. Fa pocs dies que em comentava, que enguany hi havia una etapa non stop més llarga, però que no el preocupava. Com tampoc el preocupava saber-se una llegenda entre els altres participants. Una llegenda que perdurarà entre tots nosaltres, des d'aquest passat 18 de març quan ens varem assabentar que ens havia deixat.

Bookmark and Share