Artículos - Biografias

JERONI DEFINITORI ABRICH SAFONT, NOVICI, MONJO I ALMOINER DE SANT ESTEVE

JERONI DEFINITORI ABRICH SAFONT, NOVICI, MONJO I ALMOINER DE SANT ESTEVE

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.228, desembre 2018, p.82.

Va néixer el 6 de març de 1627 a la ciutat de Girona, al casal Abric, un edifici situat entre el palau dels Vallgornera i el convent de Sant Josep, essent batejat a la Seu gironina pel beneficiat Bernardí Bou i actuant com padrins el donzell Lluís Sarroca, de Palau Sacosta, i Caterina, la promesa del seu cosí Francesc Cella de Senespleda.

Era l'onzè fill del doctor en dret, Joan Miquel Abric de Cahors, ciutadà honrat i batlle de la Universitat de Girona, i de Maria Safont Cella de Besalú, i net del ciutadà honrat Miquel Abric i la comtesina Caterina de Cahors, morta a Camós el 1629 d’una caiguda de cavall. Era descendent d’una família de notaris ennoblits.

L'any 1642 ingressa com a novici al Monestir de Sant Esteve de Banyoles on la comunitat és regida per un seu cosí, el cambrer fra Macià Cella. Estudia dret, art i música. El 1646 l'abat consent que vagi a estudiar al Col·legi de Girona. Més tard es doctora en sagrada teologia a Roma.

L'any 1650 se li confereix l’almoineria del monestir en substitució Joan Cella. El 1654, com a procurador del monestir assisteix al concili provincial de Tarragona i l'any següent permuta amb Francesc Fulcarà la cambreria i la pabordia de Sant Pere de Galligants, on arriba amb els seus servents: Damià Domènec d’Arles i Lluís Amat d’Onil.

Una vegada al nou destí, i possiblement amb la intenció d'arribar-ne a ser abat, l’embelleix per tornar-lo a l’antic esplendor: dignifica les cerimònies, la música i l’escenografia fins al mínim detall. El dota amb campanes i dos orgues bessons per contestar musicalment les altres esglésies i l’orna amb retaules, sagraris i “consuetes”. Esdevé rector del col·legi de Sant Benet de Lleida, governador dels priorats de Santa Maria de Cervià i Sant Pere de Falgars, confessor extraordinari de les benetes de Sant Daniel, consultor en la presentació d’abats i visitador general. Fa concòrdies amb les abadies de Barcelona i de Montserrat i es converteix en una persona imprescindible, que saneja l’economia del convent venent les cases del Pont Major, les terres de Cervià i cobrant els censals dels priorats de Sant Miquel de Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià. El propi abat de Galligants, fra Josep Castelló, el nomena prior (1666) i vicari general (1668) i el seu germà, Josep, el fa hereu universal a l’atorgar testament davant el seu mentor, Joan de Rocabertí de Pau.

I possiblement aquesta idea de ser nomenat abat de Sant Pere de Galligants és el que l'impulsa, quan és nomenat abat de Santa Maria de Serrateix l'any 1686, a emportar-se només alguns dels volums de la biblioteca familiar i llegar la resta al monestir gironí on esperava tornar aviat, però malauradament no veurà complert el seu desig, doncs morirà al monestir berguedà l'any 1687. Acabava de ser elegit abat de Sant Pau del Camp.

Bookmark and Share