Artículos - Biografias

JOAN HOSPITAL HORT, UN MISSIONER BANYOLÍ A L'EQUADOR

JOAN HOSPITAL HORT, UN MISSIONER BANYOLÍ A L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.153, setembre 2102, p.46

Batejat a Banyoles l'11 de febrer de 1725, era fill d'una família benestant, com ho demostra el fet, que el seu pare, Martirià, mestre de cases, regidor i alcalde en varies ocasions, fos enterrat a l'església del monestir de Sant Esteve. Era el menor de deu germans i va romandre a Banyoles, on va fer els seus primers estudis, fins l'any 1740 en que ingressa en el col·legi dels Jesuïtes de Sant Martí Sacosta de Girona, on estudià humanitats i filosofia. Tres anys més tard, es traslladà a Tarragona, on hi havia l'únic seminari que la Companyia de Jesús tenia en terres de la Corona d'Aragó, on va fer el noviciat. Si fou aquí quan va decidir anar a missions no ho sabem, però el que si és cert es que a mitjans de 1745, poc mesos desprès de la mort de la seva mare, Maria Anna Hort, arriba a la ciutat gaditana del Puerto de Santa Maria, on degut a la denominada "Guerra de l'orella d'en Jenkins", que enfrontava Espanya i Anglaterra, pel domini dels mars del Carib, va tenir que esperar fins la primavera de 1749 en que va poder salpar cap al continent americà.

Desprès d'un viatge en vaixell de quasi dos mesos arribà a Cartagena de Índies, des d'on desprès de travessar el que any més tard seria el canal de Panamà, la selva amazònica i els Andes, va arribar a la ciutat de Quito el 13 d'abril de 1750, gairebé un any desprès d'haver sortit d'Espanya. Al llarg d'aquest any, i en el període en que va romandre a la ciutat andalusa, va poder conèixer al pare Bernardo Rècio, un gran orador val·lisoletà i amb qui va treballar conjuntament impartint algunes missions pels pobles que passaven. Possiblement aquest fou el motiu pel que el bisbe Juan Nieto Polo del Águila, els escollis a tots dos per dur a terme les missions que tenia previstes.

Fou així com el primer de gener de 1751 començava la seva tasca de missioner per terres equatorianes. Foren dos anys i quatre mesos de treball intens, on varen passar tot tipus de calamitats i on més d'una vegada varen caure malalts, amb una humitat i temperatures extremes, amb selves tropicals infectades de tots tipus d'animals, en un país que va des del nivell del mar fins més enllà dels 5000 metres d'alçada, amb pobles indígenes que en alguns dels casos era una de les primeres vegades que veien algú d'una altra raça, ... Fou tal l'èxit d'aquesta primera Missió, que mig any desprès d'haver tornat, al poc de començar l'any 1754 començaven una segona missió, en la que invertiran un parell d'anys més.

Aposentat definitivament a Quito l'any 1757, es va dedicar a l'ensenyament, arribant a ser Catedràtic de Filosofia i Teologia de la Universitat de San Gregorio i a ell se li atribueix el mèrit de ser el primer que, a les Universitats d'Amèrica del Sud, va defensar públicament el sistema copernicà, el heliocentrisme per sobre del geocentrisme. Tesis per la qual van quedar refutats el sistema de Ptolemeu i el de Thyco Brahe.

Però el 6 d'agost de 1767 arriba l'ordre de Carles III, on mana expulsar a tots els jesuïtes dels seus territoris, per enviar-los als estats que estan sota la sobirania del Papa, tot i que a la llarga tampoc va ser tant fàcil ja que el Papa, en un primer moment no acceptà fer-se'n càrrec, doncs els seus territoris ja estaven prou plens desprès de que Portugal i França, anys abans, haguessin pres la mateixa decisió. Comença així un llarg exili - en el que moriran mes d'un 20% dels jesuïtes expulsats - i que el durà a travessar el continent americà, de tornada a Espanya, en unes condicions lamentables, sense mitjans i poc alimentats, tractats com a criminals, en vaixells infectats i mig destrossats, sense saber amb certesa on anaven,...

Finalment, el 3 d'octubre de 1768, desprès de catorze mesos de penúries arriba al ciutat italiana de Ravenna on hi romandrà fins a la seva mort ocorreguda el 23 de novembre de 1800.

Bookmark and Share