Artículos - Biografias

JOAQUIM COLOMER I BADIA, EL PRIMER PRESIDENT DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

JOAQUIM COLOMER I BADIA, EL PRIMER PRESIDENT DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.96, desembre de 2007, pg.70

JOAQUIM COLOMER I BADIA, EL PRIMER PRESIDENT DEL CLUB
publicat a la revista Els Colors del Pla de l'Estany, núm.96, desembre de 2007, pg.70.

El 30 de desembre de 1925, al cafè La Dàlia de Banyoles, (a l'actual número 25 del carrer de la Canal), es va dur a terme la primera Assemblea del Club Natació Banyoles. En aquella assemblea es va formar la primera junta directiva del Club, de la que en va ser escollit president en Joaquim Colomer; un home que de ben jove, juntament amb altres joves com en Manel Hostench i en Jaume Masmiquel, ja practicaven la natació a les aigües de l'estany.

Es, en aquest període de gairebé quatre anys, en que en Colomer va estar al capdavant de l'entitat, quan es van implantar els fonaments de la natació a Banyoles, amb la creació de la primera "piscina" i les disputes dels primers campionats de natació, en el que participà en la modalitat de saltador de trampolí. Però també es va haver d'enfrontar al problemes que comportà la convivència entre les seccions de natació i futbol i que el van dur a presentar la seva dimissió l'1 de juliol de 1929, tot just un mes desprès de que s'hagués decidit crear dues comissions independents, una per futbol i altra per natació, dins el propi Club. Ell mateix va dir que presentava la seva renúncia per que no volia veure "la natació absorbida pel futbol". Però tot i la seva decisió de renunciar a la presidència del Club, davant la insistència dels socis al final accepta seguir com a membre de la Comissió de Natació. Com a home de Club, seguí sempre col·laborant amb el mateix; a mitjans dels anys cinquanta, enfront del repte de crear un nou edifici formà part d'una comissió, encarregada de fer l'estudi econòmic i de viabilitat del nou edifici.

Però, a banda d'esportista i home de Club, en Joaquim Colomer també fou un home que s'implicà en l'entrellat cultural de la Ciutat. L'any 1940, fou nomenat vicepresident primer de la primera junta de la postguerra del Cercle dels Catòlics, on tres anys mes tard es farà càrrec del recent creat Montepio. Formà part de les Colles Sardanistes i de la Schola Cantorum de Nostra Senyora de Montserrat.

L'any 1959 es escollit vicepresident de la recent creada Asociación de Pescadores Deportivos "El Lago".

Va ser un destacat impulsor del teatre a Banyoles, formant part de la Secció Recreativa del Cercle dels Catòlics. S'involucrà en el Pastorets on, com deia en Jaume Farriol, es lliurà "a unes indescriptibles evolucions diabòliques fent de dimoni gros". Va estar director de Teatre i Art, des de la seva fundació l'any 1957, on, entre d'altres obres, destacà la posta en escena de El Diario de Ana Frank; també va ser el director escènic de La Passió en aquella primera etapa, iniciada l'any 1962, on a banda de dirigir, interpretava el paper d'Anàs, un dels sacerdots del Senedrí.

Una operació de gola el va privar, com deia en Joan Olivas, "d'aquella veu vigorosa, potent i engolada".

Va morir el 9 de gener de 1981.

Bookmark and Share