Artículos - Biografias

JOSEP AMELLER, AUTOR D'UN GRAMÀTICA DEL SEGLE XVIII

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.185, maig 2015, p.58

Fill de Francesc Ameller Manca, sastre de Rupià, i de Caterina Martinell (vídua d'un tal Ferrer), en Josep va néixer en aquesta població del Baix Empordà, l'any 1701 i deuria de tenir els seus estudis, ja que l'any 1737 va escriure, mentre exercia de mestre a Sant Iscle de Colltort, —un petit poblet de la comarca de la Garrotxa, que pertany al municipi de Sant Feliu de Pallerols—, una publicació que duia per títol: Josephus Amatller ex Rupiani oppido artus Gramatice. Sancto Acisclo de Colltort, indignus interpres — 1737, que vol dir quelcom com «Josep Ameller, fill del poble de Rupia, indigne interprete de gramàtica a Sant Iscle de Colltort – 1737».

Sabem per documents familiars que ja vivia a la comarca quan el seu germà Francesc va venir a Banyoles «[...] abans que ell [en Francesc] ja s’havia instal·lat a Banyoles el seu germà Josep en un mas que rebia el nom de la família i per això la nova va mantenir el nom de Peraseca [...]». I també sabem que això va succeir dins del primer quart del segle XVIII, ja que l'any 1724 en Francesc es casava a Centenys. I si fem cas a la documentació familiar aquesta ens diu que va venir a Banyoles a l'edat de 19 anys, és a dir l'any 1718, cosa que ens fa deduir que en Josep deuria de venir al Pla de l'Estany amb 17 anys o menys, on s'acabaria de formar com a mestre d'escola, traslladant-se desprès a alguna altre població que molt bé podria ser Sant Iscle de Colltort, tot i que no podem descartar la idea que abans passes per altres poblacions.

Sigui com sigui, el cas es que deuria retornar a Banyoles, ja que el 1742 consta que havia comprat a Josep Arcarons Ramis, la peça de terra del mas Arveig, situada «[...] a la partida dicha los sanguiners». També sabem per la Libreta de la cobranza del real Catastro de la Vila y termino de Bañolas en lo any 1750, que era tintorer i que pagava contribució por «les terres de la Bruguera [...] lo personal [...] i lo bestiar». Al cadastre de l'any 1751 consta com a soguer, i quasi bé vint anys més tard, els anys 1769 i 1770, encara apareix en el llibre de contribucions de l'Ajuntament, on se l'esmenta com a pagès.

Les terres de la Bruguera es troben situades en el límit nord del municipi de Banyoles, tocant al de Fontcoberta, i queden separades per la carretera C-66 de l'actual Mas Fam, que era el mas on vivia el seu germà Josep, i que avui en dia encara està en mans dels seus descendents, i que rebia el nom de mas Ameller.

I tot i que no sabem quin va ser el motiu que va fer que aquest primer Ameller s'instal·les a la comarca, el que si que podem saber mercès a aquest manuscrit datat l'any 1737 es que en Josep deuria de ser persona culta, que com ja hem dit sabia llegir i escriure, i que el fet de que se l'esmenti com a pagès o com a tintorer, no ho hem d'interpretar al peu de la lletra com a tal, sinó no més bé amb el fet de que era propietari de terres i que estava relacionat amb el gremi tèxtil.

Es va casar amb Esperança Julià ( -1784) i va tenir diversos fills, tots ells nascuts a Banyoles, ja que recordem que el Mas Fam pertany a la parròquia de Santa Maria dels Turers: Salvador, Cristòfol (1741), Esperança (1742), Caterina (1749), Teodor (1752) i Pere (1753).