Artículos - Ciencias

UNA NIT D'AGOST

L'Agenda [Banyoles30]
núm.49, agost 2016, pp.28-29

Amb l'arribada del mes d'agost, la gran majoria de nosaltres ens convertim, poc o molt, en noctàmbuls, buscant aquella frescor que al llarg del dia no hem trobat. Per això una de les coses que podem fer és agafar una màrfega i intentar buscar un lloc on la llum de la ciutat ens deixi gaudir del cel. I si a més portem quelcom per menjar i beure aleshores ja s'albira una nit diferent.

Allà, acompanyats de la família o dels amics, mentre gaudim del capvespre, entre mos i mos, tot xerrant, ens anirem endinsant en la foscor. El nostres ulls s'acostumaran i poc poc començarem a estar envoltats pel uns puntets als que els antics varen donar el nom de «stella» recollint el que en l'anomenat idioma protoindoeuropeu volia dia «allò que brilla o titil·la». Uns puntets que units per una línia imaginària ens portarà a les constel·lacions.

Si mirem cap el nord, veurem l'Ossa Major, i les seves set estrelles principals, quatre d'elles formant un quadrat i les restants com una mena de cua. Són importants, les dues estrelles de l’extrem del quadrat, perquè prolongant-lo ens permeten trobar l'Estrella Polar, que forma part de la constel·lació de l'Ossa Menor. Centrant-nos en l'Estrella Polar, a una banda tindrem l'Ossa Major, però a l'altre tindrem un altre grup de constel·lacions format per Cassiopea, Perseu, Andromeda, Cefeu i Pegàs que podríem dir que conformen una tragèdia grega.

Resulta que Cassiopea era la dona de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'actual Palestina). Segons la llegenda, no parava de lluir la seva bellesa i la de la seva filla Andròmeda, fins que un dia els seus fums arribaren a empipar a les Nereides, nimfes del mar i protegides de Posidó. Aquestes, ofeses, pregaren al déu que la castigués. Aquest va enviar un monstre, Cetus, la balena, per tal de què arrasés les costes d'Etiòpia. El rei, desesperat, envià un missatger a l’oràcul de Delfos per demanar-hi consell. La resposta d’aquest va estar que tenia que sacrificar la seva filla al monstre marí. Així va estar com Cefeu va encadenar a Andròmeda a una roca, per tal de què servís com a ofrena al monstre. Quan Andròmeda estava a punt de ser devorada, va aparèixer l'heroi Perseu, muntat sobre el cavall alat Pegàs. Perseu va matar el monstre, alliberà Andròmeda i es casà amb ella i com a testimoni d'aquesta tragèdia tots ells estan representats al cel.

Però no tot són estrelles, ja que al llarg d'aquest mes, tot i que el seu punt més àlgid el tindrien que situar a la nit del dia 12, podem assistir a un espectacle del que cada any se'n fan ressò tots els mitjans de comunicació. És el que anomenen com a «pluja d'estrelles» o «llàgrimes de Sant Llorenç», però que en realitat tindríem que anomenar com «pluja de meteors» i que està provocada per l'entrada en contacte amb l'atmosfera terrestre d'un gran nombre de partícules deixades pel cometa «Swift-tuttle».

I ja per acabar encara ens queda allò que a mi més m'agrada, i que com si fos un meteor també travessa el Cel però a menys velocitat. Són els satèl·lits artificials del que en nostre Cel n'està plaga't, ja que es calcula que n'hi han uns 6.000 donant voltes a la Terra. Són objectes metàl·lics, sobre els que la llum del Sol, de la mateix manera que ho fa amb el planetes, incideix, fent que en mig de la foscor puguem veure un punt de llum que es desplaça a una velocitat constant, però amb la particularitat de que cadascú té la seva pròpia direcció, cosa que fa que a vegades es creuen uns amb els altres.