Artículos - Costumbres y tradiciones

EL GOIGS DE SANT MARTIRIÀ, PATRÓ DE BANYOLES I SA COMARCA

EL GOIGS DE SANT MARTIRIÀ, PATRÓ DE BANYOLES I SA COMARCA

Revista de Banyoles
núm.788, octubre 1998

Els goigs i la vida de Sant Martirià.
Si busquem en el diccionari la paraula Goigs, trobarem que ens diu que són cants religiosos tradicionals catalans, fets en honor d'una imatge santa determinada, venerada a una església, capella, ermita, .. i per la qual el poble ha desenvolupat una certa devoció al llarg dels anys. També ens explicarà, que són de caràcter narratiu i descriptiu, ja que solen explicar els trets primordials de la vida del sant, on la tradició i la llegenda destaquen sobre la historia. Normalment hi ha una estreta relació entre el sant i la població que canta els seus goigs. Es vol, amb la invocació, aconseguir unes bones collites, alleugerir els perills de malalties o obtenir beneficis molt variats.
Si agafem un Goig qualsevol, i ens el mirem per sobre, veurem que es tracte d'un full d'un format mitjà de 30 x 20 cm. Dins d'un orla, hi trobarem, a la part superior, el nom de l'advocació i el gravat de boix que representa una imatge del sant, i, a sota, el text distribuït en dues o tres columnes i que acaba amb una "oratio" final en llatí, que li dóna el valor litúrgic. Al final de tot s'indica el nombre d'indulgències concedides als devots de les imatges, la concessió de les quals es fa extensiva a tots el que "llegiran u oiran llegir" aquests goigs.
Els Goigs de Sant Martirià, segueixen el patró abans esmentat, ja que primerament parlen de la vida del Sant, del seu naixement a la ciutat de Florència, fill d'una família benestant; de com després va donar tot el seu patrimoni als pobres; de la seva arribada al Monestir de Magdala on va arribar a ser-ne l'abat; de com va arribar a ser bisbe d'Albenga; del seu retir al desert d'Egipte; de la seva tornada a Albenga per combatre la idolatria; i, per fi, del seu martiri i mort. Després ens parlen de la seva relació amb Banyoles, i de com hi va arribar el seu cos a la ciutat. I per últim, es fa una invocació contra el mal temps.

L'arribada de les despulles del Sant.
Per centrar-nos en l'estudi dels Goigs del sant, serà necessari fer un estudi cronològic que arranqui de l'arribada de les seves despulles a la nostre ciutat, qüestió no gens fàcil ja que s'han documentat dates contradictòries.
Per una banda, tenim un pergamí trobat per Claudi Girbal, en que la data que ens proposa és la de 1290, (data ratificada per A.Barceló en un altre document).
Però, per altra banda, tenim dos document trobats per Mn.Lluís G.Constans. El primer d'ells ens diu que l'any 1279 ja hi havia una capella dedicada al Sant al Convent Vell del Puig de Sant Martirià. I el segon, un manuscrit del segle XV, parla de la presència de les relíquies del Sant en la consagració del tercer temple de Sant Esteve, l'any 1086. Fen cas a ambdues dades, trobem que la presència del Sant hi és reflectida en dos llocs diferents: a partir del segle XI a l'església del Monestir, i a partir del segle XIII al Convent Vell.
La imatge del Sant a l'església de Sant Esteve, a banda de la referent a 1086, la trobem en diferents aspectes, com pot ser, en la fundació, a finals del segle XIV, de la Confraria del Sant, amb seu a dita església; en l'Arqueta de Sant Martirià, destinada a contenir l'urna amb les relíquies del Sant, i que podem datar en la primera meitat del segle XV; i, més recentment, en les teles de Marià Vayreda, que presidien el retaule que fou destruït el 1936.
Com s'ha dit, a partir del segle XIII trobem ja la presència de Sant Martirià en una capella situada al Convent Vell. Mes tard els frares caputxins hi aixecaren un convent que fou administrat per ells fins l'any 1638, en que passà als pares Servites. L'any 1723 fou construïda una nova església que va ser beneïda l'any 1784 i dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i a Sant Martirià. L'any 1810, en plena guerra del francès, fou enderrocat per ordre d'un coronel de l'exèrcit espanyol. Un cop acabada la guerra, l'any 1817 beneïren la primera pedra del que seria el nou Convent, situat a l'actual Placeta dels Estudis, on varen romandre fins l'any 1835 en que hagueren d'abandonar el Convent a causa de la llei de desamortització.

La imatge de Sant Martirià.
La imatge que se'ns representa del Sant, es la imatge d'un home, unes vegades amb barba i d'altres sense, sempre amb vestimenta i mitra de bisbe, i amb el seu cap rodejat d'una aurèola o corona de sant.
A la mà, hi porta un bàcul, i amb l'altre, tret del més antic en que hi te una mena d'espasa, o be sosté un llibre o be fa la senyal de la benedicció.
Un cop acabada aquesta llarga introducció, però necessària per realitzar l'estudi següent, passarem a repassar les característiques dels 20 goigs de Sant Martirià que actualment tinc documentats.

Els goigs de Sant Martirià.
Si ens fixem amb la lletra d'aquests goigs, i deixem de banda els anomenats "Goigs polifònics de Sant Martirià" (que son uns goigs de l'any 1984, a cura de Josep Navarro, fets en pla de farsa), els podem dividir en tres grups. El primer correspondria als goigs de 1668, un altre als del 1852 i un tercer que podria ser del segle XVIII.
a) Goigs de 1668. En aquest grup trobem set edicions diferents, l'última de les quals la podríem datar a començament del segle XIX.
- Encapçalament: els tres primers s'anomenen COBLES en lloc de GOIGS, i es recalca que el monestir pertany a l'orde dels SERVITES, cosa que també es repeteix en el quart encara que en aquest ja canvia i s'anomena GOIGS.
- Text: es manté sempre la mateixa ortografia, llevat d'algun canvi com pot ser el de DOTZE, per DOTSE a partir del cinquè, o els accents que van apareixen i desapareixen (un cop oberts, un altre tancats i en ocasions desapareixen totalment).
- Imatge: En el primer, el sant porta el bàcul a la mà dreta, i a l'esquerra una mena d'espasa; en el segon i tercer, canvia l'espasa de la mà esquerra, per un llibre obert i a més a més se'ns representa amb barba; i en els posteriors, el bàcul el té a la mà esquerra i amb la dreta fa el gest de la benedicció.
- Impremta: Tots ells estan impresos a Girona, tret del cinquè i sisè que ho estan a Barcelona.

b) Goigs del segle XVIII. Encara que no estiguin datats, podem veure per l'escriptura, que la "s" encara està impresa com una "f", fet que trobem en els tres primers goigs del grup anterior. La imatge del sant s'adapta a la representada en el goigs dos i tres del grup anterior.
Com que és una edició feta a Barcelona i amb un text totalment diferent als anteriors la podem considerar totalment independent de totes les altres i com a edició única.

c) Goigs de 1852. D'aquest n'he pogut trobar onze edicions diferents i tret d'una, totes elles sense datar.
- Encapçalament: és el mateix en tots ells, encara que dos porten un error d'impremta AATRÓ i COMPRCA en lloc de PATRÓ i COMARCA i l'altre ja corregeix la primera, però encara conserva la segona errada.
- Text: en el dos últims, ja trobem un llenguatge corregit, SOBERA per SOBIRÀ, AB per AMB, LO per EL, Y per I....; on s'apostrofen les paraules, DE IMPIA per D'IMPIA, DELL per D'ELL,....i es numeren les estrofes.
- Imatge: en els tres primers, trobem que el sant porta a la mà esquerra el bàcul i amb la dreta fa la senyal de la benedicció ( com una continuació dels últims goigs del primer grup), després en trobem un grup de cinc on en lloc de fer la senyal de la benedicció porta un llibre sota el braç (recorda els primers goigs on hi havia un llibre obert) i ens torna a representar el sant amb barba; i per últim un grup de tres on es torna a la imatge del bàcul a l'esquerra i la senyal de la benedicció a la dreta.
- Impremta: el dos primers estan estampats a Girona, però els restants ho estan a Banyoles, tret d'un que es va fer a Barcelona.

Relació de goigs.
a) Goigs de 1668
1)COBLES DEL GLORIOS BISBE, y martyr Sant Martyria, cos sant en lo monestir de Sant Esteua de la Vila de Banyoles, del orde de Sant Benet, en lo Bisbat de Gerona. Estampades en Gerona, per Geroni Palol, en los Estudis generals de dita Ciutat. Any 1668.
2)COBLES DEL GLOrios bisbe, y martyr St.Martyria, del qual lo Cos es venerat en lo Monestyr de Sant Esteva, de la Vila de Banyoles, del Ordre de Sant Benet, en lo Bisbat de Gerona. En Gerona, Per Jaume Bro Estamper, y Llibreter en lo carrer de las Ballesterias.
3)COBLES DEL GLOrios bisbe, y martyr Sant Martyrià, del qual lo Cos es venerat en lo Monastyr de Sant Esteve, de la Vila de Banyoles, del Orde de Sant Benet, Bisbat de Gerona. Gerona: Per Narcis Oliva Estampér, y Llibreter a la Plaça de las Cols.
4)GOIGS DEL GLORIOS BISBE, Y MARTYR Sant Martyriá, del qual lo Cos es venerat en lo Monastyr de Sant Esteve, de la Vila de Banyoles, del Orde de Sant Benet, Bisbat de Gerona. Gerona: Per Fermí Nicolau.
5)GOIGS DEL GLORIOS bisbe y martir San Martiria patró de Bañolas y sa comarca, lo cos del qual se venera en la iglesia parroquial del monastir de dita Vila de Bañolas. Barc: Por Sastres.
6)GOIGS DEL GLORIOS bisbe y martir San Martyriá patró de Bañoles y sa comarca, lo cos del qual se venera en la iglesia parroquial del monastir de dita Vila de Bañoles. Barcelona: en la estampa de la Viuda Sastres.
7)GOIGS DEL GLORIOS bisbe y martir San Martiriá patró de Bañolas y sa comarca, lo cos del cual se venera en la iglesia parroquial del monastir de dita Vila de Bañolas. Gerona: Per Agustí Figaró Impresor Real, al carrer de las Ballesterias.

b)
8)GOIGS DE S.MARTIRIÀ BISBE, Y MARTIR, PATRÓ DE LA VILA DE BAÑOLAS, del qual lo Cos se venera en lo Monastir de S.Esteve de dita Vila del Ordre de S.Benet Ab llicenica: En Barcelona, per Joan Nadal Estamper al Carrer de Santa Ana.

c) Goigs de 1852
9)GOIGS DEL GLORIOS Sant Martiriá bisbe y martir patró de Bañolas, y sa comarca, lo cos del cual se venera en la iglesia del monastir de dita vila. Gerona: Imp.de Anton Franquet.
10)GOIGS DEL GLORIOS Sant Martiriá bisbe y martir patró de Bañolas, y sa comarca, lo cos del cual se venera en la iglesia del monastir de dita vila. Gerona: Imp.de P.Corominas-1869.
11)GOIGS DEL GLORIOS Sant Martiriá bisbe y martir patró de Bañolas, y sa comarca, lo cos del cual se venera en la iglesia del monastir de dita vila. Gerona: Imprenta de Manuel Llach, Ferreria Vella, 5.
12)GOIGS del gloriós Sant Martiriá bisbe y màrtir aatró de Banyolas y sa comprca lo cos del qual se venera en la Iglesia del Monastir de dita Vila. Imprenta de F.Mateu, Bañolas.
13))GOIGS del gloriós Sant Martiriá bisbe y màrtir patró de Banyolas y sa comprca lo cos del qual se venera en la Iglesia del Monastir de dita Vila. Imprenta de F.Mateu, Bañolas.
14)GOIGS del gloriós Sant Martiriá bisbe y màrtir patró de Banyolas y sa comarca lo cos del qual se venera en la Iglesia del Monastir de dita Vila. Imprenta de F.Mateu, Bañolas.
15)GOIGS del gloriós Sant Martiriá bisbe y màrtir patró de Banyolas y sa comarca lo cos del qual se venera en la Iglesia del Monastir de dita Vila.
16)GOIGS del gloriós SANT MARTIRIÁ bisbe y màrtir patró de Banyolas y sa comarca lo cos del qual se venera en la iglesia del monastir de dita vila. Imp.de La Hormiga de Oro.
17)Goigs del gloriós Sant Martirià bisbe i màrtir Patró de Banyoles i Comarca El cos del qual es venera en l'Esglesia del Monestir de dita Ciutat. Imp.Mateu-Bañolas.

actualització del llenguatge dels goigs de 1852.
18)GOIGS DEL GLORIÓS Sant Martirià Bisbe i Màrtir, Patró de Banyoles i sa Comarca, el seu cos sant es venera en l'esglesia del monestir. Imp.Mateu-Banyoles.
19)GOIGS DEL GLORIÓS Sant Martirià Bisbe i Màrtir, Patró de Banyoles i sa Comarca, el seu cos sant es venera en l'esglesia del monestir.

d) Goigs polifònics de 1984.
20)Goigs polifònics de Sant Martirià. A Banyoles, per Josep Navarro i Santaeulàlia. Any 1984.

Bookmark and Share