Articles - Costums i tradicions

PLOMES, PLOMINS I TINTERS

PLOMES, PLOMINS I TINTERS

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
n˙m.96, setembre 2013, p.37

Recordo agafar aquella ploma de fusta, amb el seu plomi fixat a la punta, sucar-la repetidament en el tinter, uns recipients de cerÓmica blanca, encastats en la taula del pupitre. Recordo anar en compte, per no sortir-me de les dues ratlles paralĚleles que delimitaven on tenies que escriure qualsevol de les frases que sortien en aquells quaderns de calĚligrafia. Recordo fer servir aquells paperets rectangulars de paper secant, de la marca Pelikan, que en una banda sempre hi tenien follets dibuixats. I tambÚ recordo com acabava sempre: amb el full, les mans i la bata tacades de tinta.

Un proces que no era gens fÓcil. Sucar el plomÝ dins del tinter, i desprŔs escriure, si la quantitat de tinta era superior a la que podia admetre el plomÝ, podria acabar en un desastre: la male´da taca de tinta. Encara que sempre hi havia solucions: fer servir el paper secant o abocar-hi źpolvos╗ talc, i quan ja estava seca, rascar-la amb una fulla d'afaitar,... Per˛ per desgracia, el rastre sempre quedava.

I no ens podÝem queixar, ja que la tinta venia preparada en unes ampolletes, i la ˙nica cosa que teniem que fer era buidar-la al tinter. I dic aix˛ per que al segle XVIII en Ŕpoca de MossŔn Baldiri Reixach, a banda d'escriure amb plomes d'oca, afilades per la punta, la tinta se la preparava cadasc˙, tal i com ell mateix explica en el seu llibre Instruccions per la ensenyansa de Minyons,on descriu diferents mŔtodes, diferenciant els alumnes źrichs╗ de źlos Minyons pobres, que vihuen en Pobles Rurals, y Aldeans╗. En el cas del primers, que compraran els ingredients a casa del adroguer, recomana barrejar źdos unces de Nous de Galas, mitja lliura de Caparrˇs, ˇ Vitriol y sis diners de Goma Arabica╗ en una ampolla de vidre źy desprÚs posarhi vi blanc, y deixarho estar alguns deu, o dotze dias, sense traurer tinta╗. Perˇ aix˛ si, remenant-ho cada dia. En el cas del segons diu źprenent una porciˇ de la fulla de rodˇ, la qual se deu cullir en lo mes de Agost, ˛ Setembre, y secarse sense mullarse, y la posarÓn dins de una olla ab aygua, y desprÚs de haver remullat be, un, ˛ dos dias, lo posarÓn al foch, y lo farÓn bullir, y quant haja ben bullit, lo trauran del foch, y traurÓn de la olla la aygua, y llanšaran las fullas del rodˇ, y quant la aygua sia freda, ˛ tebia, hi posarÓn lo Caparr˛s, y despres de ser fos, lo tronarÓn al foch, y lo farÓn bullir un poch; y desprÚs quant sia fret, ˛ tebi, hi posarÓn la goma Arabica, y ho remenarÓn deu, o dotze dias╗. I acaba dient que si es vol fer tinta de colors es pot fer źprenent, y posant ab la aygua, y Goma Arabica, lo material del color del qual, vol un fer las lletras╗ i dona l'exemple de la tinta vermella źse posa un poch de Vermellˇ ben picat, y molt╗

DesprŔs vindrien aquelles plomes que tenien un diposit flexible de tinta incorporat i que s'emplenava mitjanšant un sistema d'absorciˇ ... S'acababan els dies dels dits tacats de tinta i de la calĚligrafia.

Bookmark and Share