Artículos - Historia local

125è ANIVERSARI DELS BOMBERS A BANYOLES

125è ANIVERSARI DELS BOMBERS A BANYOLES

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.82, juliol 2012, p.21

Si be els grecs l'any 250 a.C. ja havien inventat la bomba impel·lent, anomenada "sipho", a Banyoles no serà fins l'any 1887 que un grup de ciutadans banyolins, adscrits a La Juventud Católica, van fundar el Montepio de Bomberos, adquirint per subscripció popular una bomba contra incendis d'aquestes mateixes característiques, amb el seu carretó. I com que encara els hi varen sobrar diners varen afegir 2 escales de ganxo, 1 torxa de petroli i 30 metres de mànega de lona. Pocs temps desprès es redactava el Reglamento del Montepio de Bomberos bajo la Advocación de San Antonio de Padua, establecido en Bañolas, calle Abeurado nº 12. Naixia així el primer cos de bombers de Banyoles, que com a mínim havia d'estar format per 12 homes: 6 per moure la bomba (tres a cada braç) i 6 més de recanvi i per fer servir les mànegues.

L'any 1888 es varen traslladar al carrer de l'Aurora número 4 i l'any següent als baixos de la Casa Consistorial, que estava a la Pia Almoina. Un cop ben assentats com a institució, i desprès d'estrenar el primer uniforme que consistia en un casc de cuir i una camisa blava, amb ornaments vermells, es varen estructurar en tres seccions: paletes, fusters i ferrers. Al mateix temps, dividien la ciutat en tres districtes, amb senyals d'alarma identificatives per a cada un d'ells.

Però si be varen actuar en petits incendis, tret del de Can Franch al carrer de l'església en el que varen morir dues persones, no serà fins el 1910 amb l'incendi de l'església de Santa Maria, que es veuran les mancances que hi havien. Serà a partir de llavors que es redacten unes noves ordenances i des d'aquells moments el cos "...depende del Cuerpo municipal y queda bajo su proteción, corriendo a cargo de la junta del Monte Pio de Bomberos la direción y gobierno de la misma.".

L'any 1926 ja instal·lats en un edifici que donava a la Plaça del Doctor Rovira, es crea la Compañia de Bomberos de la Ciudad de Bañolas que depende del Excmo. Ayuntamiento bajo cuya protección queda constituida. L'any 1928 un nou trasllat, aquest cop serà al carrer de la Rambla on hi romandran fins els 1950 en que es traslladaran a la Ronda Fortià, el primer parc de bombers dissenyat per a tal fi. Serà aquí on poc a poc anirà agafant forma de cos de bombers professional, amb nous materials i vehicles: el 1961 tindran la primera bomba mecanitzada, el 1966 la primera motobomba, el 1972 el primer vehicle, un Land Rover, i el 1978 la primer autobomba, un vehicle marca Avia, etc.

L'any 1979, el fatídic incendi de Lloret de Mar, que va provocar 21 morts, marcarà un abans i un desprès en els cossos de bombers de la província. En aquells moments, només les poblacions grans tenien parcs de bombers amb professionals, mentre que ciutats com Banyoles funcionava amb voluntaris. Però a partir de 1981 es signa un conveni entre la Generalitat, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Banyoles, per crear un Parc de Bombers, format com a màxim per 24 voluntaris. Aquest nou cos serà gestionat i mantingut per la Generalitat de Catalunya, a través de la Diputació de Girona; i com a contrapartida l’Ajuntament de Banyoles, aportarà una part del seu pressupost a la Diputació de Girona per contribuir al sosteniment dels Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments de la Brigada de Girona. D'aquesta manera el parc de Banyoles, estarà obert només els mesos d’estiu, funcionant la resta de l’any amb el personal de la brigada municipal. Aquest grup de voluntaris, que des de l’any 1980 ja depenien de la Generalitat, estarà sota les ordres d’un bomber professional del parc de bombers de Girona. El 5 d’agost de 1982, es van fer las transferències dels serveis de prevenció i extinció d’incendis de les Diputacions de Barcelona i Girona a la Generalitat de Catalunya. A partir de setembre de 1983 ja prestarà servei les 24 hores del dia.

El 20 de desembre any 2002, desprès de molt anys de reivindicacions d'un espai que els permetes més llibertat de moviment, es traslladen a l'actual parc de Puigpalter.

Bookmark and Share