Artículos - Historia local

EL MERCAT DE BANYOLES

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.116, maig 2015, p.17.

Per parlar de la història del mercat a Banyoles, evidentment ens hem de remetre a l'època medieval, en una època en que l'abat de Banyoles, com a senyor de la població, n'ostentava tot el poder i controlava el mercat local, tenia el monopoli del forn i de la carnisseria, i mantenia el dret exclusiu de vendre carn.

Una primera notícia ens remunta a l'acta de consagració del temple de Sant Esteve l'any 1086, on es parla del dret que tenia el monestir sobre les diferents transaccions comercials que es duien a terme a la Vila. Però que n'ostentés el poder, no privava de que la població tingues la necessitat de proveir-se i, si bé en un primer moment aquesta venda es duia a terme a l'Era de l'Abat, ja el 1183 s'esmenten uns terrenys de l’antic mercat davant de les cases d'en Bernat Ortalà. I tot sembla indicar que en aquella data el mercat ja es feia a la plaça que duia el nom de la Vila, i que correspon a l'actual plaça del Teatre, on sabem que hi havia un dels primers punt de venda de carn a la casa que avui en dia coneixem com a Can Buch. Aquesta primera carnisseria, amb el pas dels anys, deuria acabar fent el mateix paper que els actuals escorxadors venen la carn a diversos comerciants, que eren els que en realitat la venien després als vilatans per mitjans de les diferents «taules de venda de carn» que tenien en aquesta plaça, que anys més tard també fou coneguda tcom la plaça de les Carnisseries.

Serà en aquesta plaça, parcialment porxada, on també es durà a terme la venda del pa i del peix, tot i que aquest últim, segles més tard, es va traslladar a l'actual placeta de Sant Pere, que durant un breu espai de temps va prendre el nom de plaça de les Peixateries.

Poc a poc, però, el poder del Comú de la Vila va anar agafant força, i un primer pas fou el d'anar obtenint propietats sobre aquestes taules de venda de carn, de manera que si bé l'abat en tenia l'exclusivitat de la venda, la Vila i altres particulars ja les gestionaven.

Al segle XIII, amb la construcció de la que seria anomenada plaça de la Vila Nova (en contraposició a la de la Vila Vella), avui dia plaça Major, el mercat es va traslladar a aquesta plaça, on els dimecres el dia escollit des de temps immemorials per a dur a terme aquest mercat, s'hi podia trobar de tot: fruita, verdures, pollastres, roba, terrissa, cistells, etc. I per això no es d'estranyar que fos el punt de trobada de tota la gent de la comarca, que esperaven a aquest dia de la setmana per venir a Banyoles, amb els seus carros, on hi carregaven el que volien vendre o bé el que havien comprat, a trobar-se amb amics i coneguts i assabentar-se de l'actualitat social de la comarca.

Era el dia en que a les entrades de la ciutat es col·locaven els burots per cobrar a la gent un arbitri dels productes que portaven a vendre.

I si l'actual plaça Major es va convertir en el centre d'aquest moviment de gent, no ens ha d'estranyar que ben a prop d'ella, al final del carrer del Born, a tocar el baixant de plaça, en una petita plaça anomenada plaça dels Porcs, des d'abans de l'any 1581 s'hi concentressin els homes per fer les transaccions d'aquest tipus d'animals.

Un parell de centúries més tard, aquest mercat porcí es va traslladar a l'actual plaça dels Turers, on ja hi era l'any 1775. I aquí va seguir, fins que la carretera hi va passar pel mig, en que va començar a ser un problema, i fou així com després de moltes discussions, el 13 d'agost de 1932 (i en contra de l'opinió del poble que per votació popular havia decidit que es traslladés a la plaça del Monestir), la «Junta Provincial de Foment Pecuari» de Girona acordà que el mercat de porcs s'havia de celebrar a la Plaça de les Rodes, on pel seu caràcter rural i la seva grandària tradicionalment ja s'hi celebraven altres mercats de bestiar, com era la fira de Sant Martirià, s'hi esquilaven animals davant de la casa dels Ferrer (els «Xavó», família gitana d'esquiladors), i, el 1894, els veïns hi mataven els porcs, malgrat la prohibició municipal.