Artículos - Historia

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L'ESTANY. ELS FRARES MENORS CAPUTXINS

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L

Revista de Banyoles
núm.1014, abril de 2018

L'any 1583, l'Ajuntament de Banyoles i el monestir de Sant Esteve de la mateixa població, com a encarregats de la capella del puig de Sant Martirià, i a petició de l'abat Antic de Villalba, varen convidar els Caputxins, un orde religiós mendicant nascut com a branca de l'orde dels Franciscans, a que vinguessin a la ciutat, i es fessin càrrec d'una petita capella que hi havia al puig de Sant Martirià (era aquest un costum que ja s'havia dut a terme en altres ciutats, com per exemple Girona, on els Caputxins s'havien establert l'any 1581 a petició del funcionaris reials, fundant a l’indret conegut com «les Pedreres», un convent-eremitori dedicat a l’Anunciació, conegut popularment com «les Ermites»).

Conforme a la petició que els hi havien fet, el 23 de desembre d'aquell mateix any, els Caputxins prenien possessió de l'esmentada capella, una capella que pel que sembla estava o havia estat en mans d'ermitans, dels quals la població no en tenia molt bona opinió: «fou un benefici molt gran per aquesta per ço que se feien grans pecats en temps que l'ermità hi estava, per anar-hi molts homes fadrins i dones [...]».

D'aquí que el que es varen trobar els nous vinguts no fos res extraordinari, dons era un edifici que en paraules d'Antoni de Baeza, un dels frares de la nova comunitat «mes que un convent semblava una barraca de camperols, tenia un petit hort sense tanca i sense altra aigua per a regarla que la que proporcionava una cisterna [...]».

Una comunitat que segons esmenta Jordi Galofré —en «La presència dels ordes religiosos a Banyoles». A: Miscel·lània en Honor de Josep M.Marquès (2010)—, estava composta per cinc monjos: Llorenç d'Osca, Salvi Forest d'Hostalric, Bonaventura de València, Domènec de La Guàrdia i el germà llec Antoni de Baeza, que a banda de ser-ne l'encarregat de l'adequació de l'ermita i els entorns, fou qui ens deixà la descripció del que hi havia quan varen arribar. Foren ells els que, un cop establerts, varen decidir bastir-hi el primer convent que hi hagué en aquest indret.

Les obres del que deuria ser un petit convent amb una església, varen començar el dilluns de carnestoltes de l'any 1584. I pocs mesos desprès, el dia de Sant Pere varen pujar des de Banyoles, en processó, el Santíssim Sagrament.

Les dimensions d'aquest edifici no serien molt grans, doncs anys més tard, quan els servites hi varen construir un nou convent, aquesta església va passar a ser la porteria del nou edifici, i una capella que hi havia en la mateixa, va passar a ser el celler: «lo que es ara Porteria del Convent servia de Iglesia, y la pessa del Deprofundis, de Cor y de Sacristia [...] lo que és ara Bodega, era Capella dels Dolors, la qual estava tal que solament per necessitat se podia celebrar en ella la Santa Missa».

Però tot i la bona voluntat dels frares, el lloc no era l'adequat per molts motius, d'una banda, com el mateix Baeza reconeixia «situat sobre l'estany, era insalubre» i a més estava molt allunyat de la població, com a conseqüència de la política dels monjos del monestir de no permetre altra orde religiós dins de la vila. Un fet que era un contrasentit, tota vegada que els caputxins eren una orde predicant, dedicada a l'assistència espiritual dels fidels i on estaven situats semblaven més un ordre de clausura. I per últim, la poca assistència de fidels, també comportava una manca d'ingressos.

D'aquí que cansats de les incomoditats del lloc, el 1614 ja varen plantejar-se abandonar el convent, però l'oposició de l'abat del Monestir, Bartomeu de Montagut, qui va intentar involucrar al consistori, el qual els va prometre una ajuda econòmica —que desprès no es va complir— va paralitzat la decisió durant un temps, però les converses varen seguir i en el Capítol Provincial de l'any 1625 es va decidir fer un canvi d’ubicació del convent, de manera que estigués més proper a la població. Fou així, que amb el nou compromís, el 9 de febrer de 1625 es va demanar el preceptiu permís al General dels Caputxins a Roma.

Però tot i que en aquest temps varen tenir un llegat que els hauria d’ajudar a fer realitat el nou convent, es deurien trobar amb impediments, possiblement part d'ells vinguts del monestir que com ja hem dit no veia amb bons ulls la presència d'altres ordes religiosos dins la seva jurisdicció, per que novament el 1637 es varen tornar a dirigir a Roma, però aquest cop per demanar la supressió del convent, cosa que es va fer efectiva el 22 d'abril de 1638, dia en que els caputxins van retornar la casa als benedictins de Sant Esteve, una cinquantena d'anys desprès d'haver-s'hi instal·lat.

Cal a dir, com a nota negre, que a l'abandó del convent, el poble l'assaltà i s'emportà tot el que varen trobar, fins que varen arribar l'abat i els jurats de la vila. Aquest primer espoli i el pas dels anys varen fer que l'edifici s'anés deteriorant, d'aquí que l’any 1683 i encara el 1734 es varen fer passos pel retorn dels caputxins, tal i com es pot llegir en els llibres municipals. De data 20 de maig de 1733 hi ha copia d'un escrit dirigit al Pare Provincial dels Caputxins on entre d'altres preguntes el demana «si los Pares Religiosos Caputxins voldrian restaurar lo Convent que ja en temps passat avian tingut en esta Vila».

Però sembla ser, que amb 50 anys ja en varen tenir prou.

Bookmark and Share