Llibres

JOAN DE PALAU EN DOTZE PINZELLADES

JOAN DE PALAU EN DOTZE PINZELLADES

Editat en català per Germans de Palau, l'any 2019.

Si aquest llibre fos una biografia convencional, la podríem dividir en quatre apartats. El primer, que titularíem «Els antecedents», aniria des del naixement, l'any 1919, fins al 1945, poc abans de casar-se amb una banyolina, i hi parlaríem dels primers anys a Aranjuez, de la Guerra Civil i el posterior servei militar, dels primers èxits professionals a Granollers i Badalona així com de les primeres exposicions.
Després vindria una segona part, que es podria titular «Puntillisme», que comprendria des del casament, l’any 1946, fins a finals dels anys cinquanta, una època influenciada pels clàssics, d'experimentació i incertesa, en la qual es planteja quin serà el seu futur. Durant aquests anys neixen quatre dels seus fills; és una època d'estretor, en què aconsegueix la primera feina estable com a professor a l’Escola d’Arts i Oficis.
La tercera part, que va de començaments dels anys seixanta a l’inici dels vuitanta, la titularíem «Cubisme» i es podria subdividir en dues parts: la dels anys seixanta, que és una època de colors plens però sense atmosfera, i la de la dècada dels setanta, que és una etapa de maduresa, en la qual ja es desprèn un estil propi. En general, durant aquest període la seva pintura té molt de contrast i influència dels clàssics. S'implica amb el teixit cultural de la ciutat, la revista Horizontes (amb les caricatures), el Patronat de l'Estany, la Passió... És una època d'un gran sentit religiós, en què surt a la llum un caràcter molt més fort i durant la qual, per fi, aconsegueix tenir el seu propi estudi, dalt de tot d'una escala empinada d'una casa al carrer Gran.
Finalment, l’última part, que comprendria des dels anys vuitanta fins al dia de la mort, ocorreguda el 1991, la podríem batejar com «Lirisme». Aquesta etapa és més poètica i intimista, amb influència de l'impressionisme francès. És la darrera de la seva vida, marcada per un caràcter més tolerant i l'obertura del taller de la plaça.
Però, tal com hem dit al principi, com que aquest llibre no és una biografia convencional (d'aquí el títol de Pinzellades), defugirem, en part, de parlar del pintor com a tal —tot i que, evidentment, no podem obviar de fer-ne una petita biografia, sobretot dels primers anys de la seva vida, fins que decideix instal·lar-se a Banyoles— i intentarem centrar-nos més en la persona: com era Joan de Palau, el que feia pessebres i caricatures, l'home implicat en la defensa de l’Estany, el professor, el pare i amic, així com el conferenciant recordat per tots aquells que varen tenir la sort de gaudir de les seves xerrades.
Parlarem de les llargues hores ajupit al terra dels Catòlics pintant els quadres de la Passió i també d'aspectes desconeguts —o si més no aquesta és la intenció. Evidentment, també dedicarem un espai a parlar del pintor, però més que de les obres, de com aconseguia aquell blanc tan blanc, o dels seus inimitables grisos... I, amb aquest plantejament, quan tot just s’acompleix el primer centenari del naixement, intentarem fer-ne dotze pinzellades.

Bookmark and Share