Artículos - Biografias

BALDIRI CARGOL, TRABUCAIRE DE CRESPIÀ

BALDIRI CARGOL, TRABUCAIRE DE CRESPIÀ

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.218, febrer 2018, p.44.

Flequer de professió, va néixer a Crespià el 20 de novembre de 1829 i era fill d’Andreu Cargol Bigas i de Paula Reynal, de Sant Llorenç de la Muga.

Dels seus primer anys no en sabem res, però el que sí que podem imaginar és que en el decurs de la Guerra dels Matiners (1846-1849) deuria abandonar el seu poble per unir-se a alguna de les partides carlines comandades per Marcel·lí Gonfaus (a) Marsal i Ramon Cabrera.

El mes de juny de 1851 és citat pel jutge de Figueres per que respongui d'unes acusacions fetes per Pere Gayolà, de Crespià, per haver-l'hi infringit diverses ferides. Un requeriment que deuria ignorar tota vegada que en aquesta època ja seria un fugitiu perseguit per la justícia, doncs tot just un any desprès, quan el 9 de juny és detingut a Ordis ja se'l defineix com a un «famoso criminal cabecilla carlista y ex gefe de trabucaires».

Aquesta detenció, que el va dur a ser confinat al castell de Figueres, es va produir pocs dies desprès que hagués arribat al port de Barcelona provinent de Londres, on possiblement s'havia trobat amb en Cabrera) i desprès de que fos delatat, un motiu que va dur a la Guàrdia Civil a presentar-se en el seu amagatall, a les sis de la matinada, i detenir-lo sense que tingués temps de destruir els papers que, cosits a la roba, portava amb ell, entre d'altres unes cartes signades per Ramon Cabrera, destinades a diversos terratinents afins a la causa, alguns d'ells del Solsonès, als quals també se'ls va poder arrestar.

La seva detenció va ser molt celebrada i els diaris de l'època, tant els nacionals com els estrangers, se'n varen fer força ressò, amb textos com: «Los muchos escesos cometidos por Cargol cuando, con ocásion de revueltas en esta provincia, capitaneaba una horda de trabucaires, dan una importancia grande a su captura, y estoy seguro de que los pueblos recibirán con placer este servicio estraordinario de la Guardia civil».

Quan va durar la detenció d'en Baldiri? la veritat es que no molt ja que el mes de maig de 1853 el diari La Época esmenta de nou en Cargol, qui juntament a dos companys s'havia tingut que refugiar a França degut a la persecució de que era objecte, i que va acabar l’11 del mateix mes quan va ser detingut per la gendarmeria francesa. Traslladat a Girona, el mes de juny de l’any següent aconseguí escapar-se del quarter de Sant Domènec, vestit, segons deien els diaris amb un «pantalón de paten rayado, gorra negra y una blusa».

El mes d’agost de 1854 se’l requereix per que es presenti o bé a Girona o bé a Olot per respondre d'una nova acusació, en aquest cas per «robo en la casa de Paula Vila de Tortellà», a qui li havien robat «dinero, alhajas y ropas».

Va morir, segons diu Mossèn Constans en les seves Cròniques, el 22 setembre 1854, quan juntament a 7 homes més de la seva banda intentaven robar al rector de Llorà.

Bookmark and Share