Artículos - Biografias

EL PARE JOSEP DUTRAS

EL PARE JOSEP DUTRAS

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.192, desembre 2015, p.70

Fill de Jaume Dutras, de Figueres, i de Teresa Boadella, de Mata, va néixer a Banyoles el 13 d'abril de 1832. Batejat al dia següent a la parròquia de Santa Maria dels Turers, amb els noms de Josep Francesc Joaquim, essent els seus padrins dos germans seus: Joaquima i Josep.

Va estudiar llatinitat a Banyoles, a l'escola que tenia mossèn Joan Fornells Obrador, ingressant més tard a l'ordre dels frares dominics, on va continuar els seus estudis al Col·legi de Missioners d'Ocaña, a Toledo. Tot i que també podria ser que als 15 anys anés primer al Seminari Conciliar de Girona on fes els tres cursos de filosofia i fins i tot els quatre de teologia i desprès fes el noviciat a Ocaña. El cas és, que va rebre l'habit a Ocaña el 15 de gener de 1854, professant a continuació a l'orde dels predicadors.

Quatre anys més tard, el 1858, fou destinat a l'anomenada Província de Nuestra Señora del Sant Rosario de Filipinas. Desprès de fer el preparatius, ja que aquestes missions normalment comportaven no tornar mai més a la pàtria, el 28 de gener de 1858 va embarcar a Cadis, en la fragata «Luisa», direcció a Filipines, arribant a Manila, al capdavant d'una expedició de 12 missioners, el dia 24 de maig.

Però no hi va romandre massa temps, poc més de mig any, ja que el 25 de gener de 1859, acompanyat del pare Sainz, embarcava de nou aquest cop cap a la Xina, desembarcant a Amoy, a l'actual Xiamen, a la província de Fujian, molt a prop de Taiwan, l'antiga Formosa, a on havia estat destinat. Però poc temps desprès fou traslladat a un altre destí: Fukien, ?l'actual Fujian, a la província de Fukian?, en plena revolta dels Taiping. Una important revolta de caràcter social i religiós duta a terme a la Xina entre 1851 i 1864 i en la que es varen enfrontar les forces imperials de la dinastia Quing i «el regne celestial de la Gran Pau», encapçalat per Hong Xiuquan, un cristià convers, que es considerava germà de Jesucrist i que deia tenia la missió d'eradicar el culte al dimoni. Autoproclamat Messies i Rei Celestial, es va erigir en cap de la nació, en una lluita cruenta, en la que varen morir mes de vint milions de persones, en unes matances que en mateix Dutras reflecteix en les seves cartes, com un escrita el 20 d'octubre de 1864 al pare provincial Domingo Treserra: «Los rebeldes han llegado a mi cristiandad y en la actualidad nuestra iglesia sirve de cuartel a tales caníbales. Nada hay respetables para ellos: ancianos, hombres, mugeres y niños, todos son víctimas o de sus brutales pasiones o de sus dagas. Los cristianos que habitan dentro de la ciudad de Chang-Chin han sido muertos o heridos o prisioneros (ignoramos el paradero de éstos). De setenta u ochenta mil habitantes que contenia la ciudad dentro de sus muros apenas existe una tercera parte». Però com en totes les guerres, l'horror es reparteix entre ambdós bàndols, ja que segueix dient «entraron los mandarines victoriosos, matando, no a los rebeldes, sino á algun pobre que habia sabido zafarse de seguir á los rebeldes, y apresando á algunas jóvenes que deshonraron primero, vendiéndolas despues á algun otro malvado como ellos».

El pare «Lo», com era anomenat, va estar al front de la missió de Aupoa més d'un quart de segle, on va morir el 18 de març de 1887. Dos anys desprès de la seva mort, a aquesta mateixa missió arribaven les beates de Santa Caterina per ajudar al missioners dominics, en una missió que havia començat l'any 1872 a Fukien, igual que havia fet el pare Dutras.

Bookmark and Share