Artículos - Biografias

ELS DESCATLLAR, DE LA POBLA DE LILLET AL MONESTIR DE BANYOLES

ELS DESCATLLAR, DE LA POBLA DE LILLET AL MONESTIR DE BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.138, juny 2011, p.58

Trobar a un mateix temps tres germans al monestir, i a més ocupant càrrecs d'importància no és un fet habitual, però a començaments del segle XVIII, Joan Baptista, Josep i Bernat Descatllar i de Tord, varen ser, tot i que per pocs anys, companys de cenobi.

Nascuts a la Pobla de Lillet, eren fills de Francesc Descatllar i d'Ollers i Maria Tord, família d'arrels berguedanes i d'avantpassats il·lustres.

En Joan Baptista, va néixer el 1670 i vestí l'habit de Sant Benet a Sant Pere de Galligans. Professà a Sant Pau del Camp el 1686 i fou nomenat monjo dispenser del monestir de Sant Cugat, fins el 1703 en que fou elegit abat de Banyoles pel rei Felip V. Partidari d'aquest rei, es va negar a trencar el jurament de fidelitat al rei Borbó i donar-lo a l'arxiduc d'Austria, motiu pel qual li foren segrestades les rentes, que quedaren retingudes pels ministres del Govern de Catalunya, i obligat a emigrar a Itàlia el 1706. Assentat primerament a Roma, al no poder viure amb la decència que li exigia la seva dignitat, viatjà per diferents ciutats, entre elles Venècia i altres ciutats del nord i del llevant d'Itàlia. L'any 1715 amb la victòria de les tropes espanyoles retornà a Banyoles.

Durant el seu abadiat, es varen acabar les obres de construcció de l'actual església de Sant Esteve. Va morir el 1744, a Banyoles, "desprès d'una llarga malaltia de vòmit que patí per espai de dotze anys i que li impedia assistir al cor i celebrar misa" i que ja el 1732 descrivia d'una manera força eloqüent: "... en quant a la mia malaltia dic, que va continuant, y dilluns passat dia 20 fou la quinta vegada de haver de tallar la estisora la carn viva, torment que es orroros, y de gran sentiment, però alivia un tant per las esperansas que dona de no haversi de tornar altra vegada....". Fou sepultat al terra de l'església del monestir de Sant Esteve, davant l'altar del Corpus Vell (avui N.S.de la Salut). El seu epitafi resava: SARCO PHAGVS PROPERILLVS TRI ET ADMODVM REVERENDO DOMINO JOANNE BAPTISTA DESCATLLAR ET TORT HUJUS MONASTERY SANCTI STEPHANI BALNEOLARUM ABBATE. A DIE 12 JULII ANNI 1703 RSQUE AD DIEM 4 NOVEMBRIS 1744.

Els altres dos germans monjos foren Josep, infermer del monestir entre els anys 1704 i 1708, i Bernat, que professà com a monjo a Breda el 1688, assolint la cambreria de Banyoles l'any 1704 on va morir l'any següent.

També foren germans seus Jaume, nomenat Cavaller a Corts el 1701; Leonor, que es casà amb Melcior de Bru i de Tord, Cavaller i Ciutadà Honrat de Barcelona, per privilegi de Felip IV; el fill dels quals, José de Bru i de Descatllar, fou governador de Berga; i per últim Francesc, militar durant la Guerra de Successió Espanyola. Del sector progermànic més fanàtic, fou membre de la Guàrdia de Corps del l'Arxiduc d'Àustria, el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes. El 1713 fou nomenat Capità del Regiment d'Infanteria n.7 "Nostra Senyora del Roser" i fou greument ferit en un atac contra el barri de Ribera de Barcelona, per on finalment entrarien a Barcelona l’11 de setembre de 1714 les tropes castellanes. Després de la capitulació de Barcelona aconseguí escapar de la repressió borbònica i es reuní amb el General Josep Moragues amb qui participà en l'intent d'escapada a Mallorca. Empresonat, fou executat juntament amb aquest general per les tropes castellanes el 1715, tot just quan el seu germà Joan Baptista tornà de l'exili.

Curiós el cas d'aquesta família, mirall de moltes altres en qualsevol guerra. Dos germans, en bàndols oposats, en que un morí, quan l'altra recobrà la llibertat.

Bookmark and Share