Artículos - Biografias

FRA GAUDENCI DE PUIG I DE ROS, ARXIVER DEL MONESTIR

FRA GAUDENCI DE PUIG I DE ROS, ARXIVER DEL MONESTIR

Els Colors del Pla de l'Estany
núm. 123, març 2010, p.47

Nascut el 30 de gener de 1767 en el sí de la família Puig de Vilademí, era fill de Josep de Puig Rovirola-Ros i Francesca Ros-Llogaia Solers Vanover, i juntament amb el seus germans Vicenç, Josep i Joaquim, tret d'en Narcís, que fou hisendat, abrasà la carrera eclesiàstica. El primer, sots-diaca beneficiat de Breda; el segon, monjo benedictí de Camprodon i Sant Pere de Roda; i el tercer, al igual que en Gaudenci, monjo de Banyoles, nascut a Vilademí el 1765, va entrar al monestir de Banyoles a finals de segle XVIII, arribant a ésser-ne el dispenser, fins a la seva mort ocorreguda el 1818.

En Gaudenci va estar monjo de Sant Pere de Camprodon i de Santa Maria d'Amer, abans de ser nomenat cabiscol del Monestir de Sant Esteve de Banyoles l'any 1793 càrrec que exercí fins l'any 1806 en que passà a ésser-ne l'almoiner, càrrec que exercirà fins a la seva mort.

Però a banda d'ésser-ne el cabiscol i mes tard l'almoiner del monestir, fra Gaudenci en fou l'arxiver de manera que quan el juliol de 1807 en Jaume Villanueva va fer estada a Banyoles, dins la seva ruta monàstica a la recerca de dades històriques, per tal d'escriure el seu llibre Viage literario a las iglésias de España, el nostre arxiver col·laborà estretament amb ell donant-li tot tipus d'informació sobre la història del nostre cenobi. El mateix que anys més tard farà amb motiu de la publicació de la España Sagrada d'Antolin Merino i José de la Canal, es quals en el tomo 43 de la col·lecció, dedicat a la Santa Iglesia de Gerona en su estado antiguo (1819), en fan un gran elogi en el pròleg, per la gran col·laboració que n'havien tingut tant per el que pertocava a la història del monestir banyolí com en la confecció de l'abaciologi de Camprodon. Tasques que a la llarga li comportaran que l'any 1824 sigui admès a la Real Acadèmia de la Història.

El 8 de gener de l'any 1825, i a proposta del Reial Patronat d'Aragó, es nomenat abat del Reial Monestir de Santa Maria de la O, o d'Alaó, a Terol, per part del rei Ferran VII. Un nomenament al que vint dies mes tard renunciarà adduint manca de salut.

A nivell Congregació, en la reunió del Capítol General celebrat al Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona de l'any 1806, va ser proposat per formar part del Definitori per un període de quatre anys. Al llarg de la seva vida va assistir a diferents reunions en representació del cenobi banyoli, entre d'elles a la reunions del Capítol del 1806 i el que es va fer l'any 1810 al Santuari dels Arcs (Santa Pau), on ell, juntament amb altres monjos, i amb motiu de la guerra del francès, s'havien refugiat; o a la del Sagrat Definitori celebrat a Mataró l'any 1814. També exercí les funcions d'abat en diverses ocasions, o be per manca d'aquest o be per infermetat, com en les visites claustrals dels anys 1815, 1818, 1824 i 1827.

Es conserven alguns escrits seus com el que va fer el desembre de 1831 relatant els últims dies de la vida de l'abat Benet d'Olmena. Va morir el 31/12/1833 i va ser sepultat a l'entrada de l'església parroquial de Sant Esteve de Vilademí on la família Puig hi te enterrament.

Bookmark and Share